Francesc va tornar a treure el cap, com cada diumenge, per la finestra del palau apostòlic per al res del Regina Coeli, amb motiu de Pentecosta. Sota una fina pluja, desenes de milers de fidels van voler acompanyar-lo en la seva reflexió prèvia, en què Francesc va reivindicar el “diàleg bellíssim” entre el pare i el fill, i en què “es diuen el seu amor”. Des del baptisme al Jordà fins a la creu, aquest diàleg es dona sempre, amb “paraules que expressen sentiments meravellosos, com l’afecte, la gratitud, la confiança, la misericòrdia”.
Paraules, va afegir el Papa, “que ens permeten conèixer una relació bella, lluminosa, concreta i duradora com és l’Amor etern de Déu“, paraules “transformadores de l’amor, com les que l’Esperit Sant repeteix dins nostre, i les que ens fa bé escoltar, perquè fan néixer i créixer al nostre cor els mateixos sentiments i els mateixos propòsits”.
Per això, va indicar Francesc, “és important que ens en nodrim cada dia, llegint i meditant la Paraula de Déu, portant-la amb nosaltres en un Evangeli de butxaca, aprofitant els moments favorables”. Citant el poeta (i sacerdot) Clemente Rebora, “I la Paraula va fer callar la meu xerrameca!”.
“Escoltar la Paraula de Déu silencia la xerrameca“, va recalcar Bergoglio, apuntant a la necessitat de “donar espai en nosaltres a la veu de l’Esperit Sant”, mitjançant l’adoració i la pregària. “Llegir i meditar l’Evangeli, resar en silenci, dir paraules bones; no són coses difícils, tots ho podem fer”, va acabar el Papa, “és més fàcil que insultar o enutjar-se”, amb les seves ja clàssiques preguntes dominicals: “Quin lloc tenen aquestes accions a la meva vida? Com puc cultivar-les, per tal de posar-me a escoltar millor l’Esperit Sant i ser el seu ressò per als altres?”.
Després de la pregària del Regina Coeli, i en les salutacions finals, el Papa va tornar a recordar que “l’Esperit Sant és aquell que crea l’harmonia”, malgrat les “realitats conflictives”. Així, va demanar “harmonia a les famílies, a la societat, al món sencer”.
“Que l’Esperit faci créixer la fraternitat, entre cristians de diferents confessions, doni als governants la valentia de generar gestos de diàleg, per posar fi a la guerra”.
“Pensem a Ucraïna, el meu pensament va en particular a la ciutat de Jharkiv, que va patir un atac fa dos dies, pensem en Terra Santa, en Palestina, en Israel… Pensem en tants llocs on hi ha guerra. Que l’Esperit ens porti a obrir portes de pau”, va clamar.
“Expresso la meva gratitud per l’afecte dels veronesos ahir. Penso en la presó de Verona, en els detinguts que em van donar testimoni, una vegada més, que darrere de les parets d’una presó palpita vida, i esperança”, va finalitzar.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
Les paraules del Papa en l’oració del ‘Regina Coeli’
Estimats germans i germanes, feliç festa de Pentecosta, bon dia!
Avui, Solemnitat de Pentecosta, celebrem el descens de l’Esperit Sant sobre Maria i sobre els apòstols. A l’Evangeli de la litúrgia, Jesús parla de l’Esperit Sant, i diu que Ell ens ensenya “tot allò que ha sentit” (cf. Jn 16,13). Però, què vol dir aquesta expressió? Què ha sentit l’Esperit Sant? De què ens parla?
Ens parla amb paraules que expressen sentiments meravellosos, com ara l’afecte, la gratitud, la confiança, la misericòrdia. Paraules que ens permeten conèixer una relació bella, lluminosa, concreta i duradora, com és l’Amor etern de Déu: les paraules que diuen el Pare i el Fill. Són precisament les paraules transformadores de l’amor les que l’Esperit Sant repeteix dins nostre, i les que ens fa bé escoltar, perquè aquestes paraules fan néixer i créixer en el nostre cor els mateixos sentiments i els mateixos propòsits: són paraules fecundes.
Per això, és important que ens nodrem cada dia de les Paraules de Déu, de les Paraules de Jesús, inspirades per l’Esperit. I moltes vegades dic: tinguem un Evangeli petit, de butxaca, portem-ho amb nosaltres i llegim un passatge de l’Evangeli aprofitant els moments favorables.
El sacerdot i poeta Clemente Rebora, parlant de la seva conversió, escrivia al diari: «I la Paraula va fer callar el meu xerrameca!» (Curriculum vitae). La Paraula de Déu silencia la nostra xerrameca superficial i ens fa dir paraules serioses, paraules belles, paraules alegres. «I la Paraula va fer callar el meu xerrameca!». Escoltar la Paraula de Déu silencia el xerrameca. Vet aquí com donar espai en nosaltres a la veu de l’Esperit Sant. I, a més, mitjançant l’Adoració -no oblidem l’oració d’adoració en silenci-, especialment si és senzilla i silenciosa. I allà, diguem dins nostre paraules bones, diguem-les al cor, per poder dir-les després als altres, els uns als altres; així es veu que provenen de la veu de l’Esperit que consola.
Estimats germans i germanes, llegir i meditar l’Evangeli, pregar en silenci, dir paraules bones, no són coses difícils, no, tots ho podem fer. És més fàcil que insultar, enfadar-se… Per això, preguntem-nos: quin lloc tenen aquestes paraules a la meva vida? Com les puc cultivar, per tal de posar-me a escoltar millor l’Esperit Sant i ser el seu ressò per als altres?
Que Maria, presenti a Pentecosta amb els apòstols, ens faci dòcils a la veu de l’Esperit Sant.