“La comunicació social és un bon mitjà per fer el bé si s’utilitza com cal”

jordpacheco
Fermí Manteca, capellà i coordinador de 'Llobregós informatiu'.

Fermí Manteca (Algesires, 1950) és capellà de diverses parròquies rurals de la Vall del Llobregós, a la comarca lleidatana de la Segarra. Abans havia estat secretari del bisbe Moncadas a Solsona i va combinar la tasca de rector amb l’administració general del bisbat solsoní i la d’impulsor del mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra. L’any 1999, va participar com a ponent en el primer Congrés de Cristianisme, església i societat al segle XXI, celebrat a Barcelona. Actualment, dirigeix i coordina la revista local Llobregós Informatiu, de la qual va ser fundador juntament amb un grup de voluntaris ara fa poc més de 20 anys.

D’on ve el seu interès pels mitjans i què el va portar a impulsar ‘Llobregós Informatiu’?

Des de molt jove em va agradar el periodisme i, tot i que no en vaig estudiar, sempre m’he interessat pels mitjans de comunicació. Vaig col·laborar amb Catalunya Cristiana als seus començaments i vaig formar part de la Delegació de Mitjans del Bisbat de Solsona, on vaig dissenyar i programar la primera pàgina web de la diòcesi. També durant dos anys vaig publicar al diari Segre una columna setmanal i actualment col·laboro amb la revista Foc Nou. Fa vint anys, un grup de persones vam estudiar la idea de fer una revista que abastés els pobles de la vall del riu Llobregós. Així va néixer Llobregós Informatiu, dins l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà.

Com compagina la seva funció com a capellà rural amb la de coordinador de la revista?

Per mi, el fet de coordinar la revista forma part de la tasca de capellà. M’explico: és una manera de contactar amb la gent de les diferents comunitats, de conèixer-los, d’aportar valors cristians, de fomentar el voluntariat i col·laborar amb els aspectes positius de la nostra societat.

“Coordinar la revista és una manera de contactar amb les diferents comunitats de la Vall del Llobregós”.

Afirma que una revista de proximitat augmenta el nivell d’autoestima de la gent dels pobles. Per què?

Quan vam començar amb la revista, tothom pensava que no tindríem material per publicar: som pobles petits, no hi fem res, no tenim coses importants… Però el fet és que cada dos mesos omplim 56 pàgines amb les activitats de cada lloc i amb la quantitat de patrimoni històric, arquitectònic i humà que tenim. Hem passat de considerar-nos poca cosa a valorar la riquesa que tenim.

El fet de tenir una revista contribueix també a cohesionar la població de la vall o a crear-hi un sentit de pertinença a la regió?

Efectivament. Cada poble és un món i amb poca o nul·la relació entre ells. La nostra publicació fa que estiguin intercomunicats i s’ha creat consciència que formem part de la Vall (ara amb majúscula) del Llobregós, amb pobles de la Segarra, l’Anoia, el Solsonès i la Noguera. El fet de tenir coneixença mútua ens fa una comunitat més gran, més relacionada i més cohesionada.

Tenint en compte que avui en dia les publicacions en paper no passa pels seus millors moments, el públic valora el fet de poder llegir Llobregós Informatiu en aquest format?

El fet és que la gent espera la revista i si es retarda uns dies en sortir, ja pregunta a veure quan arriba. La majoria en fa col·lecció i guarda cada número. Molts comenten que formarà part de la història dels nostres pobles, perquè explica les petites i grans històries que passen en el dia a dia i que no surten per la tele ni als grans diaris.

L’equip de voluntaris encarregats del Llobregós informatiu.

Deia vostè en una entrevista que als voluntaris que fan la revista els inquieta la continuïtat que aquesta pugui tenir en el futur si no troben relleu generacional? Com fan perquè els joves de la vall s’hi sentin atrets?

Al consell de redacció hi ha un o una representant de cada poble i persones de totes les edats. A les associacions de joves els oferim una pàgina o dues, perquè publiquin les seves coses, i que inclús la maquetació la facin ells. A les escoles fem de tant en tant alguna xerrada de com s’elabora una notícia, que en redactin alguna i després la publiquem. N’hi poden sortir vocacions de periodistes.

Pel que fa a les despeses d’impressió i distribució, tenen dificultats per afrontar-les, o se’n surten amb alguna subvenció o publicitat de negocis de la zona?

L’economia la tenim ben sanejada, pel fet que tots els que la fem som voluntaris i també fem la maquetació. En fem 700 exemplars i tenim quasi 500 subscriptors, la resta es venen a les botigues i llibreries. Rebem dues petites subvencions, una de la Diputació de Lleida i una altra de la Generalitat, a part dels anunciants de la zona. Per això la subscripció anual és de només 16 euros els sis números.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia