“L’esperança no defrauda”. Aquesta és la traducció de ‘Spes senar confundit’, que pren el seu títol de la carta de Pau als Romans, i que resumeix els objectius que el papa Francesc s’ha marcat, i ha marcat, per a l’Església del futur, que sorgirà del Jubileu 2025, la butlla de convocatòria del qual acaba de ser presentada.
Un any que arrencarà el 24 de desembre amb l’obertura de la Porta Santa en Sant Pere i al qual seguiran cerimònies similars el 29 de desembre (Sant Joan del Laterà), 1 de gener (Santa Maria la Major) i 5 de gener (Sant Pau Extramurs). Aquestes tres últimes portes santes es tancaran el 28 de desembre de 2025, mentre el Jubileu ordinari es clausurarà amb el tancament de la Porta Santa de la Basílica papal de Sant Pere al Vaticà el 6 de gener de 2026. En totes les catedrals del món hi haurà les seves obertures solemnes, el 29 de desembre, i el tancament també serà el 28 de desembre 2025.
Amb un objectiu clar: “Que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu que es dirigeix a tots. I que l’Església sigui testimoni fidel d’aquest anunci a tot arreu del món”.
Esperança, fe, caritat i paciència
“Que el Jubileu sigui per a tots ocasió de revifar l’esperança” demana el Papa al començament del seu escrit, en el qual destaca que “l’esperança cristiana no enganya ni defrauda”. Una esperança que “no cedeix davant les dificultats: perquè es fonamenta en la fe i es nodreix de la caritat”, desenvolupant una altra virtut: “la paciència”.
“Estem acostumats a voler-ho tot i immediatament, en un món on la pressa s’ha convertit en una constant. Ja no es té temps per a trobar-se, i sovint fins i tot en les famílies es torna difícil reunir-se i conversar amb tranquil·litat”, recalca Francesc, que apunta que “la paciència ha estat relegada per la pressa, ocasionant un mal greu a les persones. De fet, ocupen el seu lloc la intolerància, el nerviosisme i a vegades la violència gratuïta, que provoquen insatisfacció i entossudiment”. El “gran perdó” que recorda al primer Jubileu de 1300, i fins i tot abans, amb la peregrinació com a element fonamental, perquè “posar-se en camí és un gest típic dels qui busquen el sentit de la vida”.
Signes d’esperança
En la butlla, Francesc apunta alguns “signes d’esperança” que convida a descobrir “en els signes dels temps”, com assenyala el Concili Vaticà II. Així, subratlla el Papa, “és necessari parar atenció a tot allò bo que hi ha al món per a no caure en la temptació de considerar-nos superats pel mal i la violència”.
Quins són aquests signes? En primer lloc, “pau per al món, que torna a trobar-se submergit en la tragèdia de la guerra”. Per a Francesc, “la humanitat, desmemoriada dels drames del passat, està sotmesa a una prova nova i difícil quan veu a moltes poblacions oprimides per la brutalitat de la violència”.
“Què més els queda a aquests pobles que no hagin sofert ja? Com és possible que el seu crit desesperat d’auxili no impulsi als responsables de les nacions a voler posar fi als nombrosos conflictes regionals, conscients de les conseqüències que puguin derivar-se a nivell mundial? És somiar massa que les armes callin i deixin de causar destrucció i mort?”, es pregunta, urgint a l’“exigència de pau” i reclamant “el compromís de la diplomàcia per construir amb valentia i creativitat espais de negociació orientats a una pau duradora”.
Un altre dels reptes és la “pèrdua del desig de transmetre la vida”, fonamentada en “models socials, l’agenda dels quals està dictada per la cerca de beneficis més que per la cura de les relacions”, que conflueix en una “preocupant disminució de la natalitat”.
“La comunitat cristiana no es pot quedar enrere en el seu suport a la necessitat d’una aliança social per a l’esperança, que sigui inclusiva i no ideològica, i que treballi per un avenir que es caracteritzi pel somriure de molts nens i nenes que vindran a omplir els tants bressols buits que ja hi ha en nombroses parts del món”, recalca Bergoglio, qui afegeix que “necessitem recuperar l’alegria de viure”, perquè l’ésser humà “no pot conformar-se amb sobreviure o subsistir mediocrement”.
Amnistia per als presos
De la mateixa manera, Francesc convida a “ser signes tangibles d’esperança per a tants germans i germanes que viuen en condicions de penúria”, especialment en el cas dels presos. En aquest sentit, el Papa proposa “als governs del món que l’any del Jubileu s’assumeixin iniciatives que retornin l’esperança; formes d’amnistia o de condonació de la pena orientades a ajudar a les persones perquè recuperin la confiança en si mateixes i en la societat; itineraris de reinserció en la comunitat als quals correspongui un compromís concret en l’observança de les lleis”, tal com ha succeït al llarg de la història dels jubileus, fins i tot abans que existís l’Església catòlica. “Per a oferir als presos un signe concret de proximitat, desitjo obrir jo mateix una Porta Santa en una presó, a fi que sigui per a ells un símbol que convida a mirar al futur amb esperança i amb un renovat compromís de vida”, resumeix.
El Papa també pensa en els malalts, i demana “que no falti una atenció inclusiva cap els qui es troben en condicions de vida particularment difícils experimenten la pròpia feblesa, especialment als afectats per patologies o discapacitats que limiten notablement l’autonomia personal”. “Cuidar d’ells és un himne a la dignitat humana, un cant d’esperança que requereix accions concertades per tota la societat”.
Joves, ancians, migrants i pobres
Una mirada d’esperança per als joves, que “amb freqüència veuen que els seus somnis s’esfondren”. “No podem decebre’ls; en el seu entusiasme es fonamenta l’avenir”, afirma el Papa, qui adverteix dels riscos de la falta d’esperança, les drogues o la delinqüència. “Que hi hagi proximitat als joves, que són l’alegria i l’esperança de l’Església i del món!”.
“No poden faltar signes d’esperança cap als migrants, que abandonen la seva terra a la recerca d’una vida millor per a ells i les seves famílies”, afegeix Francesc, que té una mirada especial a “els nombrosos exiliats, desplaçats i refugiats, als qui els conflictius successos internacionals obliguen a fugir per a evitar guerres, violència i discriminacions” perquè “se’ls garanteixi la seguretat, l’accés al treball i a la instrucció, instruments necessaris per a la seva inserció en el nou context social”.
Un signe d’esperança que “mereixen els ancians, que sovint experimenten solitud i sentiments d’abandó”; els “milers de pobres, que manquen amb freqüència del necessari per a viure” i enfront dels quals “existeix el risc d’acostumar-se i resignar-se”. “No ho oblidem: els pobres, gairebé sempre, són víctimes, no culpables”.
Fons mundial, de les armes a lluitar contra la fam
Al costat d’això, el Papa ofereix una paraula sobre “els béns de la terra”, denunciant “el flagell escandalós” de la fam, renovant la seva crida perquè “amb els diners que s’inverteixen en armes i altres despeses militars, constituïm un Fons mundial, per a acabar d’una vegada amb la fam i per al desenvolupament dels països més pobres”.
Al temps, convida a les nacions més riques al fet que “reconeguin la gravetat de tantes decisions preses i determinin condonar els deutes dels països que mai podran saldar-les”. “Abans que tractar-se de magnanimitat és una qüestió de justícia”, subratlla el Papa, recordant que “si veritablement volem preparar en el món el camí de la pau, esforcem-nos per remeiar les causes que originen les injustícies, cancel·lem els deutes injustos i atenguem als famolencs”.
Nicea i la unitat dels cristians
Altre dels elements fonamentals d’aquest Jubileu consideren l’ecumenisme, perquè en 2025 se celebren els 1700 anys del Concili de Nicea. “L’Any jubilar podrà ser una oportunitat significativa per a donar concreció a aquesta forma sinodal, que la comunitat cristiana adverteix avui com a expressió cada vegada més necessària per a correspondre millor a la urgència de l’evangelització: que tots els batejats, cadascun amb el seu propi carisma i ministeri, siguin corresponsables, perquè per la multiplicitat de signes d’esperança testimoniïn la presència de Déu en el món”.
“Nicea també representa una invitació a totes les Esglésies i comunitats eclesials a continuar avançant en el camí cap a la unitat visible”, clama el Papa, qui torna a obrir-se a la possibilitat de la celebració comuna de la Pasqua. Francesc també mostra “viu desig” que “hi hagi una celebració ecumènica que posi de manifest la riquesa del testimoniatge dels màrtirs” de les diferents confessions cristianes.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
