El Dicasteri per al Diàleg Interreligiós envia un missatge als budistes en ocasió de la celebració del Vesak. Un temps sagrat que commemora el naixement, la il·luminació i la partida de Buda. Aquest també pot ser un temps per pensar com cristians i budistes poden contribuir a un món més pacífic.
“Volem reflexionar amb vosaltres sobre la nostra responsabilitat comuna, com a cristians i budistes, de promoure la pau, la reconciliació i la resiliència, valors profundament arrelats en les nostres respectives tradicions religioses”, convida la carta del Dicasteri per al Diàleg Interreligiós.
Un desig que ressona amb el que va formular el Papa Pau VI. “Mai més la guerra, mai més la guerra! És la pau, la pau, que ha de guiar el destí de les nacions de tota la humanitat!“, va exclamar Pau VI en el discurs davant les Nacions Unides, el 4 d’octubre de 1965.
Aquest clam s’ha recuperat en més d’una ocasió aquests darrers anys en diverses reunions interreligioses. L’ordre mundial està vivint un temps funest, sacsejat per múltiples conflictes oberts. Per això, l’organisme de la Santa Seu per al diàleg interreligiós demana que els estats, els governs i la ciutadania reflexionin sobre el seu paper en aquest context.
Què es pot fer per evitar l’escalada de la violència? Què es pot fer per superar els obstacles que entorpeixen la pau? En primer lloc, segons el dicasteri, cal continuar pregant i mantenir viva l’esperança. Però la situació actual demana de tots, el màxim. “Per a complir el nostre paper en la fi de l’odi i el desig de venjança que condueixen a la guerra, i en la curació de les ferides que la guerra ha infligit a la humanitat i a la terra, la nostra llar comuna, hem de reforçar el nostre compromís de treballar per la reconciliació i la resiliència“, demana la missiva.
I és que, si les causes profundes dels conflictes no s’aborden, la violència continua, torna a brotar, es regenera. Tal com va dir Desmond Tutu, en No Future Without Forgiveness: “Perdonar i reconciliar-se no significa fingir que les coses són diferents del que són […] no es tracta de donar-nos copets a l’esquena els uns als altres i de tancar els ulls davant el mal […] la veritable reconciliació posa al descobert l’horror, l’abús, el dolor, la degradació, la veritat.“
La tradició budista i la tradició cristiana defensen els beneficis de la reconciliació i la resiliència, que permeten restaurar relacions i superar traumes, promocionant la transformació i una nova vida plena d’esperança. Aquesta unió d’elements forja una potent sinergia que guareix ferides, i construeix vincles forts que permeten afrontar desafiaments amb determinació i optimisme.
Així, la reconciliació i la resiliència, com es destaca en més d’un ritual i culte religiós, són claus per aturar l’espiral de la violència. Totes dues virtuts promocionen el perdó, l’amor i la pau cap a un mateix, i cap als altres. També, incloent-hi aquells que han causat dolor. “Quan es busca el perdó i es curen les relacions trencades, els qui s’havien distanciat es reconcilien i es restableix l’harmonia“, s’afirma al text.
A més a més, en la carta se citen com a exemples les figures religioses del Buda i Sant Pau. Ambdós insten al perdó i a la reconciliació com a camí cap a un món més harmònic. “El Buda ha transmès la saviesa eterna segons la qual ‘en aquest món l’odi mai s’apaga amb odi, només es calma amb amor’ (Dhammapada, v. 5); mentre que Sant Pau, fent ressò de la crida de Jesús per un perdó sense límits (Evangeli de Mateu 6,14), exhorta els cristians a abraçar el ministeri de la reconciliació iniciat per Déu en Crist (2 Corintis 5,11-21).”
Abans de cloure l’escrit, es menciona al Venerable Maha Ghosanda, testimoni dels horrors del genocidi cambodjà i inspirador del Dhamma Yatra Peace Pilgrimage, que insta a “treure les mines de l’odi dels nostres cors” (cfr. Pregària per la pau). I, al Papa Francesc amb les paraules: “La reconciliació reparadora ens farà ressorgir i ens farà perdre la por a nosaltres mateixos i als altres” (Fratelli Tutti, 78).
