El Sínode sobre la Sinodalitat realitza la seva Assemblea Sinodal en dues sessions, la duta a terme a l’octubre del 2023 i la prevista per al mateix mes del 2024. Durant la primera sessió, “es va constatar la necessitat d’escoltar més la veu dels rectors, que són els pastors en contacte directe amb la gent”, afirma el sotssecretari del Sínode dels Bisbes, Mons. Luis Marín de San Martín, que insisteix a no oblidar que “el procés sinodal comença des de baix”, i que “la parròquia és sense cap dubte un laboratori de sinodalitat”.
Capellans de més de 100 països
Del 29 d’abril al 2 de maig s’ha dut a terme a Sacrofano, als afores de Roma, la trobada internacional de rectors, en què han estat representats més de 100 països. Una trobada realitzada en col·laboració amb els dicasteris del clergat, de les esglésies orientals i de l’evangelització, cosa que Marín de San Martín considera “un bell testimoni de col·laboració interdicasterial”.
En la seva intervenció a la trobada, va definir l’actual moment eclesial com “un temps de renovació i esperança que implica tothom i que necessita tothom”, recordant les paraules de l’Informe de Síntesi de la primera sessió de l’Assemblea Sinodal, el qual assenyala que “la sinodalitat comporta reunir-se en assemblea en els diversos nivells de la vida eclesial, l’escolta recíproca, el diàleg, el discerniment comunitari, la creació del consens com a expressió de fer present el Crist viu a l’Esperit i assumir una coresponsabilitat diferenciada”, veient això com una cosa “estructural i configuradora, ni esporàdica ni accidental”.
Ni democratisme ni clericalisme
“La sinodalitat s’orienta cap a la coherència a l’Església, és a dir, cap a l’autenticitat en la vivència i en el testimoniatge de la fe”, segons Mons. Marín. Insistint que ha de començar necessàriament des de baix, “la parròquia adquireix una enorme importància”, i ha de ser entesa com a “comunitat de comunitats”. Sense ser l’única comunitat on els fidels s’expressin i desenvolupin la seva vocació, les reuneix totes. El rector ha de fugir de l’empobridor democratisme assembleari i del feridor clericalisme verticalista, va ressaltar.
A la parròquia, l’exigència pastoral és “apropar l’Evangeli al poble a través de l’anunci de la fe i de la celebració dels sagraments”, segons Mons. Marín. Des d’aquí, va insistir en relació amb la parròquia, té la funció de “no promoure una visió teòrica i llunyana, estàtica i fossilitzada, sinó dinàmica i creativa, inserida en aquest temps i en aquesta història”, cridant, com demana el Papa Francesc, a la conversió missionera, a una revisió de les estructures.
Recerca i desafiaments
Per això, la trobada ha buscat escoltar i valorar l’experiència sinodal que els rectors estan vivint a les seves respectives parròquies i diòcesis; fer possible el diàleg i l’intercanvi d’experiències i idees; fer aportacions per a l’Instrumentum laboris. Al llarg dels dies, el sotssecretari del Sínode dels Bisbes diu haver descobert un gran amor a l’Església; un ambient fratern i de confiança; una consciència del ministeri com a servei en i des del Poble de Déu; una percepció de la sinodalitat com a desenvolupament de l’eclesiologia del Concili Vaticà II; una vivència de la diversitat eclesial com a riquesa; una Litúrgia molt cuidada i una centralitat de l´Eucaristia; un bon funcionament del treball en grups lingüístics seguint el mètode de la conversa a l’Esperit; un desig generalitzat d’implicació en el desenvolupament concret de la sinodalitat; una sintonia, i una consciència de la pròpia responsabilitat en un procés de renovació que s’inicia des de baix, des de les parròquies, i que implica tothom.
Però també considera que hi ha aspectes en què cal aprofundir: en la veritable escolta a l’Esperit Sant, que parla a la comunitat; en la dimensió orant i espiritual; en la caritat com a eix: en el fet que la parròquia és llar per a tothom; en les perifèries; en el ministeri pastoral del sacerdot (presbiteral i episcopal); en la vocació laïcal i el seu ple desenvolupament; en l’experiència de comunió a l’Església i d’interconnexió entre carismes, vocacions i ministeris; en el treball “en xarxa” i no com a illes; en la necessària revisió i renovació de les estructures sinodals; en l’atenta lectura dels signes dels temps i dels reptes concrets de la nostra època; en la idea que l’Evangeli s’encarna, es fa història; en l’urgència evangelitzadora de tota parròquia, ad intra i ad extra; en la cura de la formació, i en el repte digital, en nous llenguatges i en noves presències.
“Han estat dies en què, en un clima fratern, de reflexió i de pregària, hem escoltat els pastors, ens hem escoltat els uns als altres, i hem escoltat junts a l’Esperit Sant, que parla sens dubte a la comunitat reunida”, segons el bisbe. Recordant que el tema era com ser una Església local sinodal en missió, el sotssecretari del Sínode dels Bisbes insisteix que la feina d’aquests dies s’utilitzarà a la redacció de l’Instrumentum laboris per a la segona sessió de l’Assemblea.
“El clima ha estat excel·lent, ens ha ajudat a aprofundir en la comunió, a potenciar la coresponsabilitat i a orientar-nos decididament cap a la missió. Ha estat un temps d’estímul, de reflexió, de mirada al futur i un veritable regal de la gràcia de Déu”, va subratllar Mons. Luis Marín de San Martín.
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
