Durant l’últim any, per l’agenda d’Oriol Jara (Barcelona, 1980) han passat més noms de poble que tots els que ha pogut visitar durant la seva vida el guionista televisiu i autor del llibre divulgatiu Deu raons per creure en Déu (Albada, 2022). Són els que ha trepitjat (emulant una mena d’Oriol Jara World Tour, tal com manifesta l’editorial a les xarxes socials) tot presentant un llibre que ja és, segons que diu, un dels projectes més personals de la seva trajectòria: la recerca de Déu en el seu dia a dia.
Per fi l’entrevisto.
[Riu]. Passo molts dies amunt i avall presentant el llibre des que es va publicar. Són hores en què espremo els meus pensaments religiosos i, per sort, moltes entrevistes que em fan queden enregistrades i es poden recuperar a través de les xarxes, cosa que em permet arribar a molts més públics dels que poden venir a les xerrades.
Allà explica a tothom, micròfon en mà, el seu contacte amb Déu, vestit amb camisa i pantalons. ¿És això el que l’ha fet diferent?
Sí, i potser també la meva naturalitat a l’hora d’explicar-me. En qualsevol cas, els laics i les laiques hem demostrat que també podem agafar el micròfon per difondre les Escriptures sense haver de portar cap sotana, i que la seva prèdica no és només cosa dels capellans, que, per descomptat, fan una feina encomiable dedicant-hi la vida. És normal que això cridi l’atenció a molta gent que només relaciona el discurs religiós amb les homilies eclesiàstiques.
¿Creu que té cabuda el missatge de Déu en programes televisius de gran audiència com els que vostè ha conegut?
Miri de canviar aquest plantejament. ¿I si en lloc de preguntar-nos si la religió catòlica té cabuda a la televisió, exposant-la obertament, ens preguntéssim com hem de transmetre-hi indirectament els valors que Déu demana que adquirim? Pensem-hi, en això, perquè aquí hi trobarem la clau que obri la porta a crear comunitats plenes d’actituds com les que emanen de la Bíblia.
¿Ho diu perquè la televisió té el poder de moure consciències?
Així és. La televisió, com ho fan altres canals comunicatius, és capaç de canviar la percepció general de la gent sobre qualsevol cosa; per tant, si no s’hi deixen percebre contínuament els valors del catolicisme, observables, per posar dos exemples, en un periodista que hi presenti un programa o en un humorista que hi aparegui explicant acudits, ho faran uns altres amb unes idees menys bíbliques.
“COM A COMUNITAT, HEM DE SER CONSCIENTS QUE EL MAL DELS ABUSOS NO NOMÉS AFECTA LA INSTITUCIÓ, SINÓ A TOTS I TOTES, I QUE EL NOSTRE DEUE ÉS VEURE AQUESTA SITUACIÓ AMB CLAREDAT I ENTENDRE QUE CAL CORREGIR I PAL·LIAR GREUGES SOCIALS I PERSONALS”
Últimament, fa l’efecte que tot el que es diu a la televisió sobre la religió sigui dolent.
Perquè gairebé només es parla de la religió catòlica per relacionar-la amb els casos d’abusos sexuals a menors per part de persones que en formen part. Crec que això és el pitjor que pot passar en l’actualitat a l’Església perquè empitjora i disminueix molt més la seva imatge. Com a comunitat, hem de ser conscients que aquest mal no només afecta la institució, sinó a tots i totes, i que el nostre deure és veure aquesta situació amb claredat i entendre que cal corregir i pal·liar greuges socials i personals. Sense fer-ho, no podrem avançar ni passar pàgina.
¿Que siguem capaços de corregir els errors que cometem seria una raó més, a banda de les seves deu, per confiar en la paraula cristiana?
Segur que n’hi ha molts més, que deu, perquè en les experiències de vida de qualsevol creient hi ha motius de tota mena per trobar el nostre vincle amb Déu i, en segon terme, amb l’Església. Jo he apostat per deu, com ara l’existència de la veritat, la nostra necessitat de viure en societat (força tocada quan vam haver de confinar-nos)…, deu raons que he recollit de les meves experiències des que vaig ser conscient d’un canvi de perspectiva pel que fa a la meva fe. Aquest canvi vital va néixer a la universitat i es va prolongar repassant els textos bíblics, científics i filosòfics que ens han proposat idees constants al voltant de la creació divina.
I per això ha dit que les seves prioritats vitals són unes altres que fa uns anys. ¿A què es refereix?
Aquest canvi de mentalitat em va fer relativitzar aspectes que abans considerava com a primordials i ara situo com a secundaris. Ara, en canvi, per a mi, el més important és el fet d’estimar els altres. Aquest és el veritable motor de tot el que som. De fet, som l’única espècie a la Terra que té a les seves mans l’oportunitat de trobar en un document, la Bíblia, la base del que som i fem a la vida. No hem sigut creadors de res, sinó continuadors d’alguna cosa molt gran que encara estem descobrint.
Déu és un mirall de la humanitat.
Sí, i al llibre també hi dic que ser cristià és la joia de saber que malgrat els nostres defectes, Déu ens salva, i que només cal demanar-ho amb humilitat. Si arribem al final dels nostres dies sense haver-lo escoltat com a mínim un sol cop, ens adonarem, en algun moment, que marxem amb una part dels deures sense fer.