Fa uns anys el capellà, religiós i periodista Fernando Cordero Morales (Algodonales, 1971) va residir a Barcelona, on va exercir de superior de la comunitat de l’Església dels Sagrats Cors i, al mateix temps, va ser membre de l’equip directiu, professor i capellà del Col·legi Padre Damián. D’aquell període, comprès entre 2014 i 2018, recorda amb afecte la diada de Sant Jordi. “El que més m’agradava d’aquest dia era l’ambient festiu que s’hi respirava, tot i ser laborable: l’alegria, les roses per tot arreu i, per descomptat, els llibres i la mateixa història del sant”, confessa Cordero des de Roma, on viu actualment i des d’on ens fa cinc cèntims de la seva nova novel·la, El tren azul (San Pablo), ambientada precisament en la capital catalana.
Quan va viure a Barcelona, es va arribar a contagiar de l’esperit amb què s’acostuma a viure la diada de Sant Jordi?
Me’n vaig contagiar intensament perquè en el Col·legi Padre Damián de Barcelona vaig participar diverses vegades en l’equip que preparava actes literaris en el centre amb motiu de la diada. És una escola en què es cuida aquesta jornada amb molta cura, creativitat i màgia. També vaig tenir l’oportunitat de signar llibres en la llibreria Paulines.
Com sorgeix la idea d’aquesta nova novel·la seva?
Ha estat un impuls i, després, una exigència del cor. Malgrat que porto gairebé sis anys fora de Catalunya, a Roma i viatjant per diversos llocs, el que vaig viure allà em continua ressonant amb una força que difícilment puc fer callar. És un text en el qual expresso a través de la narració i de les diferents vivències la meva passió per la cultura catalana. Després del meu bagatge d’aquests últims anys, suposa una real obertura a altres cultures del món sencer. La novel·la, situada en terres catalanes, té per això una mirada universal. Encara que la ubicació principal és Barcelona, també viatjarem a Roma, el Vaticà, Sevilla, Calcuta, Yaoundé o Solsona, entre altres llocs.
Què ha volgut transmetre amb aquest relat?
És un homenatge a tots els homes i dones que treballen en l’educació, principalment en col·legis religiosos. A vegades, no coneixem del tot la labor tan estupenda que es realitza en aquests centres. És una novel·la en què la fe es viu i contagia amb naturalitat, així com el respecte, el diàleg, la inclusió de la diversitat sexual i l’acollida d’aquells que venen d’altres latituds. Crec que transmet alegria, passió i, en algunes pàgines, un polsim del més genuí “eros”. Eclesialment, està en directa sintonia amb el pontificat de Francesc, que apareix al costat de l’arquebisbe de Barcelona en la mateixa trama.
És el segon llibre de ficció que escriu. Què ha significat per a vostè aquesta nova experiència i per què s’ha decantat novament per aquest gènere?
En efecte, vaig escriure una novel·la prèviament per a adolescents Les aventures del Mogote (Paulinas), basada en les vivències al meu poble natal, Algodonales (Cadis). L’escriptura de El tren azul ha estat més complex i el text més extens. La tensió de la novel·la s’ha vist jalonada, en tres parts, per les façanes de la Basílica de la Sagrada Família, un dels meus temples emblemàtics i que més llum em provoquen. Crec que el gènere de la novel·la permet vehicular les vivències més profundes i connectar amb el públic en general amb facilitat. Encara que, efectivament, el text està escrit per un sacerdot religiós (per un capellà), crec que sorprendrà.
S’ho ha passat bé escrivint?
M’he emocionat moltíssim. He hagut de conviure amb els personatges, alguns de ficció i altres extrets de la mateixa realitat. Ha estat molt intens, enmig d’altres activitats, em sentia ficat de ple en el desenvolupament de la història. Hi ha hagut moments en els quals he hagut de parar, per a continuar interioritzant la història. No podia escriure tot d’una tirada. He passat amb els personatges per moments de comiat, de dol o d’una alegria desbordant. Estic content amb el resultat i ara una miqueta admirat d’haver pogut escriure una cosa així. En el fons, aquest text no és meu, respon al regal que vaig viure durant quatre anys en la comunitat educativa del Col·legi Padre Damián SSCC.
Quina és l’explicació del títol?
El títol respon a una cosa simbòlica. En la portada final està el tren groc o canari que serpenteja per la Cerdanya des de fa més d’un segle. Em van indicar de l’editorial que el tren groc podria aparèixer transformat en blau perquè no es pogués veure un cert suspens o contradicció entre títol i foto. Però, encara que títol i fotografia resultin cridaners, he preferit que sigui el tren groc real el que estigui en la coberta, per respecte, admiració i per ser fidel a la història. La mutació del color és una important transformació d’ordre espiritual, que m’ha acompanyat per un regal especial que vaig rebre d’una estimada família de Sabadell. Potser és el color que també necessitem per a viure en mode “esperança”.
El veurem a Barcelona per a presentar-la?
Clar, tinc una part del cor a Catalunya. El dijous, 23 de maig, a les 17.30 hores, presentarem la novel·la en el lloc en el qual precisament s’inspira: el Col·legi Pare Damián SSCC de Barcelona. Us hi espero!
