Per a Crist, cada persona és sempre insubstituïble i valuosa. Ho va assegurar el papa Francesc en la catequesi del V Diumenge de Pasqua dedicada a Jesús Bon Pastor, durant la qual el pontífex va reflexionar sobre el significat de “donar la vida” per les ovelles. “Ell va donar realment la vida per mi, va morir i va ressuscitar per mi, per què? Perquè m’estima i troba en mi una bellesa que jo sovint no veig”, va assegurar Francesc.
Catequesi íntegra
Benvolguts germans i germanes, feliç diumenge!
Aquest diumenge està dedicat a Jesús Bon Pastor. En l’Evangeli d’avui (Jn 10,11-18) Jesús diu: “El bon pastor dona la vida per les ovelles» (11) i insisteix en aquest aspecte, tant que el repeteix tres vegades (11, 15, 17). Però, en quin sentit, em pregunto, el pastor dona la vida per les ovelles?
Ser pastor, especialment en temps de Crist, no era només un ofici, era tota una vida: no es tractava de tenir una ocupació determinada, sinó de compartir els dies sencers, i fins i tot les nits, amb les ovelles, de viure —voldria dir— en simbiosis amb elles. Jesús, de fet, explica que no és un mercenari, al qual no li importen les ovelles (v. 13), sinó el qui les coneix (v. 14). Ell coneix les ovelles. Així és, Ell, el Senyor, pastor de tots nosaltres, ens coneix, a cadascun de nosaltres, ens crida pel nostre nom i quan ens esgarriem, ens busca fins que ens troba (Lc 15,4-5). És més: Jesús no és només un pastor bo que comparteix la vida del ramat; Jesús és el Bon Pastor, que per nosaltres va sacrificar la vida i, ressuscitat, ens va donar el seu Esperit.
Heus aquí el que vol dir-nos el Senyor amb la imatge del Bon Pastor: no sols que Ell és la guia, el cap del ramat, sinó sobretot que pensa en cadascun de nosaltres, i ens considera com en l’amor de la seva vida. Pensem en això: jo per a Crist soc important, Ell pensa en mi, soc insubstituïble, valc el preu infinit de la seva vida. I això no és una manera de parlar: Ell va donar realment la seva vida per mi, va morir i va ressuscitar per mi. Per què? Perquè m’estima i troba en mi una bellesa que jo sovint no hi veig.
Germans i germanes, quantes persones avui es consideren inadequades o fins i tot equivocades! Quantes vegades es pensa que el nostre valor depèn dels objectius que siguem capaços d’aconseguir, de l’èxit a ulls del món, dels judicis dels altres! I quantes vegades acabem malgastant-nos per petiteses! Avui Jesús ens diu que nosaltres per a Ell valem molt i sempre. I llavors, per a trobar-nos a nosaltres mateixos, el primer que cal fer és situar-nos en la seva presència, deixar-nos acollir i alleujar els per braços amorosos del nostre Bon Pastor.
Germans, germanes, preguntem-nos, per tant: sé trobar cada dia un moment per a abraçar la certesa que dona valor a la meva vida? Sé trobar un moment d’oració, d’adoració, de lloança, per a estar en presència de Crist i deixar-me acariciar per Ell? Germà, germana, el Bon Pastor ens diu que si ho fas, descobriràs el secret de la vida: recordaràs que Ell va donar la vida per tu, per mi, per tots nosaltres. I que per a Ell som tots importants, cadascun de nosaltres i tots.
Que la Verge ens ajudi a trobar en Jesús l’essencial per a viure.
