Honestedat, senzillesa, donar dades, humanitzar, explicar-se en positiu, acompanyar, la trobada amb l’altre, com recorda insistentment el Papa Francesc. Aquestes van ser algunes de les recomanacions que la periodista Laura Mor va fer en el context de la 8a Jornada de comunicació de l’ACO “Catolicisme en diàleg: noves veus per transformar”, celebrada el 17 d’abril passat a Cristianisme i Justícia.
El propòsit de la Jornada va ser esbrinar la manera de transmetre la diversitat eclesial, sovint absent en els mitjans de comunicació, en contraposició als missatges antievangèlics de la dreta i l’extrema dreta que instrumentalitza el catolicisme i “monopolitza la batalla comunicativa”, com va constatar l’altra participant en el debat, la sociòloga Mar Griera. El director de Flama, agència coorganitzadora de l’acte, Jordi Pacheco, va ser el moderador.
En la part inicial del col·loqui, la directora de l’ISOR de la UAB va constatar que el catolicisme a l’esfera pública s’està expressant de dues maneres: “D’una banda —va detallar—, hi ha hagut una culturalització de la religió, és a dir, una defensa de la civilització cristiana que ha portat a grups d’extrema dreta a adoptar la identitat religiosa com a forma exclusiva. I de l’altra, els darrers cinc anys hi ha hagut una tendència oposada: la religionalització de l’extrema dreta, amb l’ús de la simbologia religiosa catòlica que és segrestada per aquests grups”.
Griera va veure que aquests moviments es revitalitzen amb “emprenedors morals que tenen voluntat de fer creuades morals” a partir de 2004-2005 per algunes polítiques promogudes pel govern de Zapatero. Aquests grups, segons la sociòloga, han avançat la seva agenda perquè “l’esquerra ha regalat el cristianisme, és a dir, ha renunciat a fer servir el llenguatge de la moral”, i perquè “els sectors més progressistes del catolicisme no han construït un argumentari ni l’han presentat a l’esfera pública”.
Per contra, Griera va recordar que aquests moviments creen plataformes campanya a campanya, contra el matrimoni entre persones del mateix sexe, contra l’eutanàsia i l’avortament. “Ho fan amb un una narrativa moral que s’articula amb el missatge cultura de la vida/cultura de la mort, fàcil de transmetre. Aquesta simplificació és una idea abstracta de la moral, un marc de pensament que ha calat de forma intensa en molts sectors socials i permet establir aliances transnacionals, com per exemple, els evangèlics d’Amèrica Llatina”, va dir la directora de l’ISOR, que també es va referir al fet que aquests moviments estan esperonats per “les guerres culturals, les xarxes i la geopolítica i això fa molt difícil mostrar l’heterogeneïtat del catolicisme”.
Contrapès als grups ultracatòlics
Entre les bones pràctiques que signifiquen un contrapès a aquest tipus de comunicació es van destacar els comunicats conjunts de diverses entitats cristianes que s’han pronunciat recentment sobre la crisi de les presons o el clima bèl·lic: “Té sentit per fer més incidència, que se’t reconegui per part dels mitjans com un actor consistent, per unir-nos i coordinar-nos…”, va subratllar Laura Mor.
En aquesta balança també es va posar la Tribuna Joan Carrera com “un exemple de les noves veus”, tot i que les entitats convocants tenen molt recorregut. “A la Tribuna es genera un nou espai que es fa en comú”, va dir Laura Mor. En el mateix sentit es va destacar el moviment de dones en l’Església Alcem la Veu. “Com a plataforma aporta credibilitat cap enfora i cap endins de l’Església, mètode (en sinodalitat, en diàleg, compartint, escolant, des de l’obertura a la xarxa) i amb un to amable, alegre, positiu. A més, fa un exercici de contenció d’una certa diàspora en l’Església: hi ha generacions joves que diuen si l’Església és així, em quedo”, va assegurar l’exdirectora de Catalunya Religió“.
En definitiva, segons Laura Mor, es tracta d’una presència pública en què “l’Església passa de la protesta a la proposta”. “Hem de poder explicar més el que fem i després ja arribarem al que som. Hi ha testimonis que tenen molt de pes: no pel fet de posar-se medalles, sinó per transformar a través del missatge”, va afirmar. En aquest sentit, la periodista va dir que “es tracta de continguts no estrictament vinculats a l’actualitat, més lents, però que desperten interès perquè que van a l’essencial de la vida de les persones”.
En un context d’acceleració del temps i de polarització, Griera, a partir de la seva experiència amb els alumnes, va advertir que que existeix una “certa demanda” de parlar de “temes amb sentit, morals, complexos, de crear espais de resistència on alentir el temps; la demanda de sentit és extraordinària per part dels joves. “Però aquí —va assenyalar— hi ha un desajust i no acabem de saber com donar-li resposta: sovint acaben sent gurus de l’autoajuda que ocupen un espai que podrien ocupar altres relats com una Església que té coses a donar i oferir”.
En acabat, va haver-hi un diàleg entre les ponents i els assistents i el sociòleg Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO (a qui havien entrevistat al programa Paraules de vida de Catalunya Ràdio el diumenge anterior per parlar sobre la Jornada), va fer un resum i conclusions final.
Article de Joan Andreu Parra publicat en col·laboració amb l’Acció Catòlica Obrera
