La supervivència de l’Església, amenaçada al Sudan després d’un any de guerra

cropped-fav.png
Dos capellans sudanesos que han hagut de fugir del país. | ACN

Un any després de l’esclat de la guerra al Sudan, les esglésies ja no poden continuar acollint els milers de persones que, des dels primers mesos del conflicte, s’hi han apropat buscant un refugi segur.

Ho assegura Ajuda a l’Església Necessitada (ACN, per les seves sigles en anglès) després de constatar que la majoria de missioners i congregacions religioses han hagut d’abandonar el país i les parròquies, hospitals i escoles han deixat de funcionar.

En aquest context, també el seminari Khartum ha hagut de tancar les seves portes, fet que ha obligat els seminaristes que han aconseguit escapar de la guerra continuar amb la seva formació en la diòcesi de Malakal del veí Sudan del Sud.

D’altra banda, l’arquebisbe de Khartum, Mons. Michael Didi, que es trobava a Port Sudan (a la costa del Mar Roig) quan va esclatar la guerra, no ha pogut tornar a la seva ciutat; i el bisbe de la diòcesi de l’Obeid, Mons. Tombe Joc de Triler, ha hagut de traslladar-se a viure a la catedral després que la seva llar quedés parcialment destruïda.

Pel que fa a les comunitats cristianes, els seus membres s’han vist empesos a fugir a peu o pel Nil, instal·lant-se en camps de refugiats on intenten sobreviure enmig d’una guerra sagnant que ha provocat una de les més grans crisis humanitàries i de desplaçament del món.

La casa de les religioses salesianes a Khartum, després d’un atac. | ACN

Més de vuit milions de desplaçats

El conflicte va començar el 15 d’abril de 2023 amb els enfrontaments entre les Forces Armades de Sudan, liderades pel general Abdelfatah al Burhan, i el general Mohamed Hamdan Dagalo, cap del grup paramilitar Forces de Suport Ràpid (FAR) i es van estendre ràpidament pel país africà.

Segons les darreres xifres oficials, des del 15 d’abril de 2023 més de 13.900 persones han mort i 8,1 milions han fugit de les seves llars, de les quals al voltant de 1,8 milions s’han refugiat en països veïns com el Sudan del Sud, el Txad, la República Centreafricana, Egipte o Etiòpia.

Entre aquests països, el Txat és el que ha rebut una major afluència de refugiats sudanesos. Allà, segons Metges Sense Fronteres, durant els darrers mesos s’han donat més de 16.000 casos de malnutrició aguda greu entre els infants menors de cinc anys i més de 30.000 casos de malnutrició aguda moderada.

“Davant la virulència d’aquesta guerra, moltes persones aquí es pregunten com els dos bàndols disposen de tantes armes al cap d’un any de combats i, en conseqüència, qui els finança”, assenyala, en declaracions a ACN, Kinga Schierstaedt, responsable dels projectes de la fundació pontifícia al Sudan.

Un grup de persones refugiades del Sudan, durant un desplaçament. |  ACNUR – Insa Wawa Diatta

Nous batejos i confirmacions

“Abans, l’Església representava només el 5% de la població, però era tolerada i podia gestionar alguns hospitals i escoles”, explica Kinga Schierstaedt, que reconeix com en l’actualitat la mateixa existència de la institució es troba en perill al país. Malgrat tot, segons ACN, 16 persones van ser batejades en Port Sudan durant la Vigília pasqual i 34 adults van ser confirmats en la ciutat de Kosti.

L’Església també continua activa al Sudan del Sud, país que comparteix conferència episcopal amb el Sudan. Allà, a banda de garantir la formació dels seminaristes, la institució ajuda als refugiats del nord.

“Acabo de tornar del Sudan del Sud i m’ha meravellat comprovar fins a quin punt alguns sacerdots, els refugiats mateixos, despleguen la seva energia en la catequesi de la seva nova parròquia i en el suport a altres refugiats. L’Església a Sudan del Sud està ajudant els cristians sudanesos a preparar-se per a la pau del demà”, afirma Schierstaedt.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia