“Jo estic amb l’arquebisbe Benavent. Defensem la nostra llengua”. Aquest és el lema de la campanya que circula en aquests dies a les xarxes en solidaritat amb l’arquebisbe de València, Enric Benavent, després que la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) l’hagi acusat de catalanitzar la litúrgia.
“Donem tot el nostre suport a l’arquebisbe de València, Enric Benavent, davant dels atacs de l’extrema dreta per normalitzar l’ús de la nostra llengua en l’àmbit clerical“, va expressar a través de la plataforma X Acció Cultural del País Valencià, una de les entitats de la societat civil que, com a defensora de la catalanitat de la llengua i la cultura del País Valencià, es va manifestar a favor del prelat valencià.
La polèmica va començar fa uns dies amb un comunicat en què la RACV, institució que no reconeix l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i promou l’ús del valencià d’acord amb les normes del Puig (promogudes en el seu mateix si l’any 1979), van acusar el prelat d'”oblidar el valencià autèntic” i van instar-lo a “rectificar” la política lingüística de l’arquebisbat.
Entre la classe política, una de les veus que es va sumar a les crítiques va ser la del vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, que va assegurar que al País Valencià tenen el seu propi idioma, “que és el valencià i mai el català“.
Una versió “catalanitzada” dels evangelis
El motiu dels atacs es remunten al mes de febrer passat, quan l’arquebisbat va distribuir entre les seves més de 650 parròquies cinc mil exemplars d’Evangeli per a cada dia 2024. “S’ha saltat el compromís, ja que ha remès una versió dels Evangelis catalanitzada per a llegir en les misses, així com una carta pastoral del mateix signe”, va criticar la institució sobre el text, que va ser escrit seguint la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, màxima autoritat al País Valencià en matèria lingüística.
La RACV va explicar també que el passat mes de març una representació de l’entitat, amb el Degà, José Luis Manglano al capdavant, va assistir a l’audiència de l’arquebisbe de Benavent per a “oferir-li els seus respectes” i “posar-se a la seva disposició”. Durant la trobada, que segons van assegurar, va transcórrer en un “clima d’amabilitat i respecte”, la delegació de la RACV va traslladar al prelat la necessitat que l’església utilitzés el “veritable valencià”, tal com, van assegurar, feia el seu antecessor, el cardenal Antonio Cañizares.
Castellà i valencià, les llengües de l’arquebisbe
D’acord amb el comunicat de la RACV, durant la visita Benvavent va assegurar als membres de l’entitat ser conscient de “la sensibilitat en la societat valenciana sobre aquest tema”, tot i que va remarcar que la decisió última “no li corresponia a ell sinó a la majoria dels bisbes de l’arxidiòcesi i que, si no hi havia una decisió de consens, mantindria la litúrgia en castellà”.
Des que va prendre possessió al capdavant de l’arquebisbat el 10 de desembre de 2022 en substitució del cardenal Cañizares, Benavent va fer servir en les seves aparicions totes dues llengües. En aquest sentit, totes les seves cartes pastorals i comunicats estan en castellà i en el valencià que reconeix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, no el de les normes del Puig que defensa la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
Evangeli per a cada dia 2024, va néixer després de múltiples demandes, com ara les dels espectadors que cada diumenge segueixen en directe les misses retransmesses al canal televisiu À Punt. “És un pas endavant perquè, per fi, tots els feligresos, no només els que veuen les misses des de casa, resin cada dia en la seva llengua“, va destacar aleshores el responsable de la Delegació diocesana de Litúrgia, Edgar Esteve.
