També es pot parlar de la mort poques hores abans de fer anys. Més concretament, quaranta-cinc, com és el cas del filòsof i músic Bernat Dedéu, nascut un 10 d’abril a Barcelona i que, el passat dimarts, va presentar a Reus el primer assaig —nodrit per elements filosòfics i divins— que s’ha atrevit a fer després de dedicar els seus anys de vida a entendre, “sense pressa”, la Història del Pensament. Es tracta de No mataràs, una de les deu obres que ha editat Fragmenta per revisitar, des de la finestra del segle XXI, el decàleg que va entregar Déu a Moisès al mont Sinaí.
Dedéu, que es considera “un ateu que orgullosament ha estat educat en una escola catòlica”, va maleir, en arribar tard a la cita, el servei de transport ferroviari amb què s’hi havia volgut desplaçar. “¿Ho veuen?, maleïm per defecte; ho fem cada dia i, a vegades, desitjant la mort”, va assegurar, referint-se, però, a una mort que no passa de les celles. “Vivim en una construcció social que no ens permet matar, tot i tenir la temptació a la ment”, va dir Dedéu, l’obra del qual treu a la llum les diverses capes que existeixen en “aquesta manera tan consubstancial d’actuar que té l’humà” per arribar-ne a una última i primitiva.
“Déu ens prohibeix matar perquè n’és un expert i ens ha explicat de la forma més bella possible com els homes (i les comunitats) s’han constituït i han madurat políticament a còpia de practicar l’assassinat”, va sostenir el filòsof, referint-se al que s’obté de la lectura de l’Èxode i narra al seu prefaci. Un prefaci, d’altra banda, “convertit en un exercici dens per explicar, amb poques paraules, grans raonaments”, tal com va remarcar la periodista i escriptora Marta Magrinyà, presentadora de l’acte.
El cinquè manament, situat al centre del decàleg possiblement per la seva rellevància “i per ser l’únic que, si no es té en compte, no pot gaudir de cap solució”, deia Dedéu, és observat per aquest filòsof com l’obra mestra de Déu per alterar els comportaments socials a través dels éssers humans i, per tant, per salvar-los de la temptació perpètua de matar: “S’ha matat gairebé sempre, abans que s’instaurés cap nou estat o país nascut des d’una pàgina en blanc”, va advertir. Una idea recollida uns segles després que ho fes Moisès pels pares del contractualisme modern, com ara el filòsof anglès Thomas Hobbes (1588-1679). El contracte social, per tant, ja era —capgirat— a l’Èxode i s’escampa pels segles de manera secularitzada.
Un contracte que arriba fins als temps actuals, en què la mort, com va recordar Dedéu, és monopolitzada pels estats, “que fan la feina bruta perquè nosaltres puguem continuar creient-nos segurs a casa nostra”. I, en aquest nou context, el cinquè manament canvia d’espai, el que s’escenifica des de la solitud cada vegada més present en els temps moderns. “Ara, l’única tria realment fonamental de l’home és mantenir-se en vida o no”, va exposar el filòsof. O sigui, la de decidir si suïcidar-se o no.
