Les dues ànimes de l’Església, sempre unides, sempre en conflicte, són presents a ‘Dignitas Infinita’, l’última declaració vaticana sobre la dignitat humana, que aquest dilluns al migdia s’ha presentat a Roma. La lluita per la dignitat dels desfavorits, al costat del manteniment d’una fèrria doctrina moral, continuen convivint en la base d’un text que, signat pel cardenal Víctor Manuel ‘Tucho’ Fernández, enfonsa les seves arrels en el treball previ del seu antecessor al capdavant del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, Luis Ladaria. Cinc anys de treball i diversos esborranys, després dels quals no pot definir-se qui és l’autor real del text, encara que porti la signatura de Fernández i l’aprovació explícita del papa Francesc, en audiència del passat 25 de març.
Al llarg dels seus 66 punts (amb una llarga presentació, una introducció, quatre blocs i una conclusió), ‘Dignitas Infinita’ no deixarà content a cap dels representants d’aquestes ànimes o, al contrari, afavorirà que qualsevol pugui reivindicar-la en funció de la seva ideologia. En l’essencial, una forta crida del Vaticà a “prestar major atenció a les greus violacions de la dignitat humana que es produeix actualment en el nostre temps”, per al que el dicasteri “va prendre mesures per a reduir la part inicial […] i elaborar amb més detall el que el Sant Pare havia indicat”.
“Violacions greus” contra la dignitat humana
Sens dubte, la millor part es troba en el quart apartat del text, en el qual ‘Dignitas Infinita’ aborda “algunes violacions greus de la dignitat humana”, que van des del “drama de la pobresa” fins a la “violència digital”, passant per la condemna inequívoca de l’avortament, l’eutanàsia o la teoria de gènere, mentre reclama la lluita contra les guerres, el tràfic de persones, la violència contra les dones o els abusos sexuals.
El drama de la pobresa: en aquest punt, el primer destacat pel document, Roma insisteix que es tracta d’“un dels fenòmens que més contribueix a negar la dignitat de tants éssers humans”, i que suposa “una de les majors injustícies del món contemporani”. “Tots som responsables, encara que en diversos graus, d’aquesta flagrant desigualtat”, recalca el dicasteri.
Respecte a la guerra, “una altra tragèdia que nega la dignitat humana”, el Vaticà recorda que és una “derrota de la Humanitat”, i que “cap guerra val la pèrdua de la vida, encara que només sigui d’una sola persona humana”, ni “l’enverinament de la nostra casa comuna”, ni “la desesperació dels quals estan obligats a deixar la seva pàtria”.
“Totes les guerres, pel simple fet de contradir la dignitat humana, són ‘conflictes que no resoldran els problemes, sinó que els augmentaran’”, adverteix el text, que demana “sortir de la lògica de la legitimitat de la guerra”.
Respecte als migrants, el document els reconeix com “les primeres víctimes de les múltiples formes de pobresa”, per la qual cosa “és sempre urgent recordar que tot emigrant és una persona humana que, com a tal, posseeix drets fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situació”.
El tràfic de persones, “crim contra la humanitat”
El Vaticà també inclou el tràfic de persones entre les greus violacions de la dignitat humana, denunciant a “explotadors i clients” i recordant que “l’Església i la humanitat no han d’abandonar la lluita contra fenòmens com el comerç d’òrgans i teixits humans, explotació sexual de nens i nenes, treball esclau, incloent-hi la prostitució, tràfic de drogues i d’armes, terrorisme i crim internacional organitzat”. “El tràfic de persones és un crim contra la humanitat” sosté el document.
Els abusos sexuals són un altre dels punts abordats pel text, que admet que “tot abús sexual deixa profundes cicatrius en el cor dels qui el pateixen” i adverteix que “es tracta de patiments que poden arribar a durar tota la vida i als quals cap penediment pot posar remei”.
El Vaticà també denúncia que “les violències contra les dones és un escàndol global, cada vegada més reconegut”, i recalca les “desigualtats greus entre dones i homes” fins i tot “als països més desenvolupats i democràtics”. “És hora de condemnar amb determinació, emprant els mitjans legislatius apropiats de defensa, les formes de violència sexual que amb freqüència tenen per objecte a les dones”, amb especial èmfasi en el feminicidi.
‘No’ a l’avortament i la maternitat subrogada
On no canvia la doctrina moral de l’Església és en qüestions com la de l’avortament, que Roma continua definint com un delicte “particularment greu i ignominiós”, denunciant que “l’acceptació de l’avortament en la mentalitat, en els costums i en la mateixa llei és senyal evident d’una perillosíssima crisi del sentit moral, que és cada vegada més incapaç de distingir entre el bé i el mal”, i utilitzant “una terminologia ambigua, com la de ‘interrrupción de l’embaràs’ (…). Però cap paraula pot canviar la realitat de les coses: l’avortament procurat és l’eliminació deliberada i directa, com sigui que es faci, d’un ésser humà en la fase inicial de la seva existència, que va de la concepció al naixement”.
“L’Església, també, es posiciona en contra de la pràctica de la maternitat subrogada”, insisteix el document, que denuncia com aquesta pràctica converteix al nen “en un mer objecte”. I és que, apunta el text, “la pràctica de la maternitat subrogada viola, abans de res, la dignitat del nen” i “la dignitat de la pròpia dona que o es veu obligada a això o decideix lliurement sotmetre’s”.
El nou document vaticà també arremet amb força contra l’eutanàsia i el suïcidi assistit, qüestionant la denominació de “lleis de mort digna”. “Està molt estesa la idea que l’eutanàsia o el suïcidi assistit són compatibles amb el respecte a la dignitat de la persona humana”, admet Roma, que assenyala la importància d’unes “cures pal·liatives apropiades i evitant qualsevol distanàsia o intervenció desproporcionada”, però aclareix: “No hi ha condicions en absència de les quals la vida humana deixi de ser digna i pugui, per tant, suprimir-se”. I va més enllà: “Ajudar el suïcida a llevar-se la vida és, per tant, una ofensa objectiva contra la dignitat de la persona que el demana, encara que amb això es complís el seu desig”.
Al mateix temps, Doctrina de la Fe denuncia “el descart de les persones amb discapacitat”, que “sofreixen a vegades marginació, quan no opressió, en ser tractades com a autèntics descartats”.
La “colonització ideològica” de la “teoria de gènere”
Una de les grans novetats del document és la seva ferma condemna de la “teoria de gènere”. Malgrat condemnar que “en alguns llocs s’empresoni, torturi i fins i tot privi del bé de la vida, a no poques persones, únicament per la seva orientació sexual”, la Santa Seu denuncia les “colonitzacions ideològiques, entre les quals ocupa un lloc central la teoria de gènere, que és extremadament perillosa perquè esborra les diferències en la seva pretensió d’igualar a tots”.
Així, el Vaticà afirma que la teoria de gènere “pretén negar la major diferència possible entre els éssers vius: la diferència sexual”. En aquest sentit, conclou el text, “resulta inacceptable que algunes ideologies d’aquest tipus, que pretenen respondre a unes certes aspiracions a vegades comprensibles, procurin imposar-se com un pensament únic que determini fins i tot l’educació dels nens”. Per tant, “ha de rebutjar-se tot intent d’ocultar la referència a l’evident diferència sexual entre homes i dones”.
Anomalies genitals
En relació amb el canvi de sexe, el Vaticà sosté que “per regla general, corre el risc d’atemptar contra la dignitat única que la persona ha rebut des del moment de la concepció”, encara que no exclou la possibilitat que “una persona afectada per anomalies genitals, que ja són evidents en néixer o que es desenvolupen posteriorment, pugui optar per rebre assistència mèdica amb l’objectiu de resoldre aquestes anomalies”.
Finalment, el document fa una referència a la “violència digital”, que posa en perill “la bona reputació de qualsevol persona amb notícies falses i calúmnies”. “De fet, l’ambient digital també és un territori de solitud, manipulació, explotació i violència, fins a arribar al cas extrem del ‘dark web’”, conclou el document, que incideix en què, amb aquestes pràctiques, “el respecte a l’altre es fa trossos i, d’aquesta manera, al mateix temps que el desplaço, l’ignoro i el mantinc lluny, sense cap pudor puc envair la seva vida fins a l’extrem”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
