El teòleg i activista polític Aureli Argemí, nascut a Sabadell, va morir el passat 1 d’abril a l’edat de 88 anys. Fundador, el 1974, del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), i, amb el pas dels anys, president emèrit d’aquesta entitat, la seva trajectòria vital es va caracteritzar per haver-se convertit en un referent, des d’un punt de vista internacional, pel que fa a la defensa drets dels pobles, així com dels dels drets lingüístics, de la pau i de la solidaritat internacional.
Llicenciat en teologia a Roma i París, Argemí va viure a l’Abadia de Montserrat entre els anys 1946 i 1964, primer com a escolà i, posteriorment, com a monjo. L’any següent, es va convertir en secretari de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré (1908-1968), tasca que va desenvolupar durant tres anys; de fet, va romandre al seu costat quan el règim de Franco el va obligar a exiliar-se a la localitat de Viboldone, prop de la ciutat italiana de Milà. Un cop tornat a Catalunya, es va establir a l’abadia de Cuixà (el Conflent). El 1985, Argemí va decidir tancar la seva etapa monàstica.
“Va ser un home que va defensar la pau, fundada en el respecte als drets inalienables, com el de l’autodeterminació, i ha treballat per la cooperació internacional al desenvolupament”, tal com remarcava la junta del CIEMEN en un comunicat a la xarxa social X el dia que es coneixia el seu traspàs. Allà, també han volgut expressar el seu condol a la família del difunt i dedicar un últim adéu a Aureli Argemí una gran quantitat de personalitats d’àmbits com ara el polític, l’acadèmic, el cultural o el que vetlla per la defensa dels drets humans.
