La diòcesi de Girona està d’enhorabona des que a finals de febrer es va fer públic el nomenament del nou bisbe, després de gairebé dos anys en seu vacant. La persona escollida va ser fra Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961), que des del 2015 era abat del monestir de Poblet. Setmanes després d’un nomenament que li va llevar la son durant unes quantes nits, Vilà reconeix que “tot va asserenant-se”.
Com va es va assabentar d’aquest nomenament, se l’esperava?
No, va ser una sorpresa total. En el moment en què el nunci apostòlic m’ho va comunicar a través d’una carta adjunta en un correu electrònic, vaig demanar uns dies per pensar-m’ho. Al cap d’una setmana vaig enviar la resposta, però suposo que sempre és un fet que sorprèn bastant, no és una cosa que s’esperi, ja que comences a llegir l’encapçalament de la carta i impressiona bastant, sincerament.
Vostè va vestir l’hàbit cistercenc el 2006, per tant, al llarg de 18 anys ha estat vivint en comunitat a Poblet. Després d’aquest període de vida monàstica, com s’adaptarà a aquesta nova situació?
Doncs serà bastant diferent i segurament em costarà, i m’hauré d’adaptar i trobar-hi espais de pregària personal perquè serà molt important, i una mica l’activitat que representa, tot i que a Poblet ja he portat tasques, però sent bisbe duré a terme una activitat més dinàmica que a Poblet.
Trobarà a faltar el ritme d’aquesta vida monàstica a Poblet, basada en la regla de Sant Benet de l’Ora et Labora?
Evidentment. De fet, només durant la primera setmana després del nomenament vaig estar al Bisbat de Girona, després al Monestir de Santa Maria de Valldonzella, a Barcelona; més tard, a Madrid, on vaig assistir a l’inici de l’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola; finalment, la resta de la setmana vaig estar a Roma a la Casa General del Cister. A partir d’ara, les coses aniran a un altre ritme diferent del de Poblet, on tot està estipulat i la vida molt reglada. Trobaré a faltar la campana del monestir que marca el ritme de la jornada.
Abans de marxar, com es posarà en marxa l’elecció del nou Abat de Poblet? Com serà aquesta transició?
Les constitucions de la Congregació de la Corona d’Aragó preveuen una vacant que pot ser per diversos motius, però no contemplen el cas en què s’ha de fer perquè un monjo ha sigut nomenat bisbe. De manera que el procés d’elecció serà com si la vacant fos per renúncia, per malaltia o per defunció. El procés depèn del que nosaltres diem “el pare immediat”, és a dir, la persona de qui depèn la comunitat, que en aquest cas és l’Abat General de l’Orde del Cister, Mauro-Giuseppe Lepori. Ell té previst visitar el monestir a principis d’abril per parlar amb els diferents monjos, per saber què pensen, com ho veuen, i posteriorment, després de la meva ordenació episcopal, si fos el cas i ho veiés factible, la comunitat elegirà el nou Abat. En qualsevol cas, serà després del 21 d’abril, data en què tindrà lloc la meva ordenació episcopal.
En una entrevista a Ràdio Estel va afirmar que “l’Església ha de trobar canals d’enllaç amb les noves generacions, un problema que s’allarga i és dificultós”. Per fer-ho possible, promourà més el diàleg entre fe i cultura, per exemple?
Aquest diàleg és fonamental i l’Església l’ha treballat molt en els últims anys. En l’època de Benet XVI es feia allò de l’Atri dels gentils. Ell, en un discurs al col·legi dels Bernardins, a París, quan es va inaugurar aquell centre on estudiaven els monjos cistercencs, també va parlar d’aquest diàleg entre la fe i la cultura que crec que és molt important. Girona té una vida cultural activa i crec que això és bo. És a dir, ser presents en aquest tipus de relacions, no pas per imposar res, sinó per presentar el nostre missatge i per compartir-lo amb tothom.
Per exemple, durà a terme accions que s’hagin dut a terme a Poblet respecte a aquest àmbit?
Aquí a Poblet s’han fet trobades d’intel·lectuals i xerrades de diverses maneres, crec que és la manera d’acostar-se i no limitar-ne la participació simplement als creients. És bo que ens escoltem els uns als altres, perquè sense conèixer-nos és impossible d’establir un diàleg. Hi ha precedents en l’Església; a més de figures com Benet XVI, també el cardenal Lluís Martínez Sistach va anar per aquesta línia impulsant la “Pastoral de les ciutats”; i una mica abans, dos personatges contemporanis transcendents de l’Església catòlica com el cardenal Martini, a Milà, i el cardenal Lustiger, a París, van promoure accions similars. No dic pas que puguem fer el mateix, però sí que podem intentar treballar en aquesta línia de diàleg amb la societat.
En l’actualitat, el bisbat de Girona disposa de 110 capellans amb una mitjana d’edat de 73 anys, per unes 380 parròquies. En la diòcesi hi ha una participació molt activa dels laics i laiques, que ajuden molt en el dia a dia de les parròquies. Promourà més la participació dels laics quan vostè hagi pres possessió com a bisbe?
Donada la situació de l’Església de Girona, és fonamental creure en aquest aspecte. Els preveres actuals són escassos pel territori diocesà, que és molt extens. A més, la diòcesi té uns 900.000 habitants, que són bastants, tot i que no tots són creients ni practicants. Precisament, durant la meva primera visita al bisbat vaig quedar gratament sorprès per la presència de laics i dones que tenen papers actius com, per exemple, la cancellera. Això és important, perquè hi ha moltes funcions que poden fer els laics i laiques a l’Església, d’acord amb les normes que hi ha en vigor actualment. A més, també Girona va ser una de les primeres diòcesis que van establir la celebració dominical sense prevere. Això és important, perquè la parròquia forma part de la identitat d’un poble, i fer a la gent traslladar-se d’una població a una altra per anar a missa és una mica desarrelar-la.
Creu que l’Església ha de fer més activitat de denúncia dels problemes socials?
Hem de transmetre el missatge en tots els aspectes de la vida social: defensar la vida, atendre la gent gran, posicionar-nos en contra del maltractament de les dones, etc. Cal ser conscients d’aquests problemes i denunciar-los, expressar la nostra opinió des del punt de vista de la fe i, a partir d’aquí, dur a terme totes les accions pertinents. Dit això, l’Església té una acció social important, però tampoc podem pretendre fer-la tota nosaltres, ja que els poders públics també tenen un gran part de responsabilitat. Així doncs, el que cal ajudar-los de la millor manera possible.
A Poblet es va impulsar el projecte Cosmos, que integrava accions de conversió ecològica, la dimensió cultural, la social o la inserció laboral. Un projecte en línia amb l’encíclica “Laudato Si”. Al bisbat de Girona, té previst promoure un projecte semblant?
Aquest aspecte no el tinc present ara. Però aviat estaré a Girona i m’explicaran moltes coses sobre la qüestió. És important que els edificis que es dediquen a l’atenció a persones grans i joves siguin energèticament sostenibles, això són coses que s’han d’anar implementant com al conjunt de la societat. A més, en aquest sentit, l’Església ha de donar un especial exemple.
Un dia després de ser nomenat, va fer la primera visita a la seu episcopal de Girona. Quina impressió li va donar el seu personal i la cúria diocesana?
Tot i tenir poca experiència perquè un monestir és una estructura simple i diferent, la cúria em va donar una sensació d’eficàcia amb gent molt disponible. Vaig visitar la cancelleria, la vicaria judicial i la delegació dels mitjans de comunicació, i crec que són gent amb ganes de treballar i d’aportar coses a l’Església. A més, la gran majoria són laics, la qual cosa és ben interessant perquè demostra que l’Església la formem tots.
D’aquí fins al dia de la seva ordenació episcopal i presa de possessió, quin contacte tindrà amb la seu de Girona?
Durant les pròximes setmanes mantindré un programa per conèixer els diferents organismes del bisbat de Girona, tot començant pel col·legi de consultors, que és el qui fa les funcions quan la seu està vacant, el capítol de la catedral, la comissió d’assumptes econòmics, etc. Per tant, estaré molts dies a Girona i dormiré al monestir cistercenc de Solius, que forma part, igual que Poblet, de la Congregació cistercenca de la Corona d’Aragó. Al llarg d’aquest mes i mig intentaré conèixer a fons la diòcesi, preparar una mica la residència, i coses importants per mi com ara trobar una setmana de recés espiritual per preparar-me per rebre l’ordenació, que també és fonamental. La Setmana Santa intentaré passar-la a Poblet, però per Pasqua és possible que vagi a la cartoixa de Miraflores, a Burgos, per realitzar aquest recés espiritual abans de ser ordenat i prendre possessió.
Fa uns dies la Conferència Episcopal Espanyola va elegir nou president: l’arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello. Com valora aquesta elecció?
Vaig poder participar el 4 de març en la inauguració de l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, tant en l’eucaristia com en el discurs d’inauguració, per part del cardenal Omella i, posteriorment, després de la pausa, també vaig poder participar en la presentació de la memòria per part del secretari de la CEE i en algunes consideracions, ja que el vot de la diòcesi de Girona l’emet l’administrador diocesà.
A banda d’això, vaig poder parlar amb monsenyor Luis Argüello, que segurament assistirà a Girona a la meva presa de possessió, el dia 21 d’abril. Em va fer l’efecte que era una persona dialogant i oberta que coneix molt bé la Conferència Episcopal. De vegades, es traslladen aquests esquemes “polítics” de progressistes i no progressistes en l’Església, i en aquest sentit, quan Argüello era secretari general de la CCE va tenir algunes declaracions que no es van entendre.
Què opina de la feina del cardenal Omella com a president dels bisbes espanyols durant els darrers quatre anys?
Per als bisbes de Catalunya no sempre és fàcil transmetre algunes concepcions que tothom hauria de tenir clares, en aquest sentit penso que el cardenal Omella ha fet una bona feina, tot i que de vegades no se l’ha valorat prou. Tot i no ser nascut a Catalunya, s’ha fet càrrec de la realitat catalana i ha ajudat en molts aspectes.
El passat 6 de març va estar a l’audiència general del Papa al Vaticà, on va poder saludar a Francesc. Com va anar la trobada?
Va ser una breu salutació. Quan li vaig dir que era el bisbe electe de Girona el Papa em va recalcar que feia molt pocs dies que m’havia nomenat. Em va retenir una mica i em va dir que li havia arribat des de Girona que estaven contents del meu nomenament. Sí que vaig adonar-me que sabia perfectament de què anava, és a dir, que hi havia nou bisbe a Girona, qui era, quin perfil tenia, etc. En general, el Papa està molt al corrent de la situació de Catalunya i de les diòcesis catalanes.
Dels 40 punts que van sortir del Sínode de la diòcesi de Girona es destaca que l’experiència sinodal de “caminar junts” s’ha d’enfortir. Creu que la seva experiència monàstica pot ajudar a acompanyar l’esperit de comunió i missió del Sínode 2021-2024?
Una comunitat monàstica és molt diferent d’una diòcesi, pel nombre i pel tipus de relació. La comunitat és una mica assembleària, les decisions es prenen conjuntament i l’abat les assumeix. Crec que, en certa manera, pot ser un model per a l’Església en general, canviant alguns aspectes. Nosaltres, des del monestir no hem viscut el sínode tan directament, tot i que era el nostre Abat General del Cister portava al Sínode les reflexions del Capítol del nostre Orde.
Les conclusions que vaig veure són tant les de Girona com les de Tarragona, en què hi havia participat molta gent. De vegades, aquests tipus de procediments generen expectatives que es poden veure defraudades, com va passar, per exemple, amb el Concili Provincial Tarraconense.
Com valora les passes que ha fet l’Església pel que fa al paper de les dones?
Crec que s’han fet passes importants en aquest sentit. Al Vaticà, per exemple, hi ha una presència de dones cada cop més important; potser no és paritari, com a la societat civil, però hi ha hagut moltes incorporacions durant els darrers temps, i això és crucial. Formo part d’un orde, el Cister, que és l’únic que inclou monjos i monges en el capítol general. L’últim cop, l’octubre de 2022, es va configurar de manera que el consell de l’Abat General, que eren quatre abats i dues abadesses, fins aquell moment, fossin tres abats i tres abadesses. El papa Francesc ens va rebre aleshores en audiència i quan es va dirigir al nostre Abat General, li va dir: “Mantingueu aquesta unitat entre monjos i monges, ja que això per l’Església i, per mi, és molt important”.
Vindrà a Poblet de tant en tant quan estigui al capdavant de la diòcesi de Girona?
Espero poder-ho fer. No sé si serà fàcil, però espero poder tenir uns dies de recés i una mica de recàrrega espiritual aquí o en un altre monestir. En qualsevol cas, continuo sent monjo, això no s’ha d’oblidar, tot i que no estic sotmès a l’obediència a l’abat general.
