La trobada tenia presents les diferències pròpies de cada sector, perquè en qualsevol edat estem cridats a acompanyar i acompanyar-nos. Amb aquest concepte han volgut establir diferents maneres d’acompanyar des de la parròquia: «a partir de les persones i de les seves necessitats i moments personals. No pensar en les persones només com a “actius” per a fer feina. Ajudar-los a fer processos de fe i de vida, des del descobriment de la mateixa vocació, de la crida que Déu fa a cadascú».
El Papa Francesc ens diu: «L’Església haurà d’iniciar als seus germans- sacerdots, religiosos i laics- en l’art de l’acompanyament, perquè tots aprenguin sempre a treure’s les sandàlies davant de la terra sagrada de l’altre» (Ex 3,5). «Hem de donar al nostre caminar el ritme guaridor del proïsme, amb una mirada respectuosa i plena de compassió, però que a la vegada sani, alliberi, i estimuli a madurar en la vida cristiana». (EG, 169)
La delegació de les diòcesis catalanes va tornar amb alegria i projectes. «Alegria de recordar-nos que Déu compta amb nosaltres i és al nostre costat; que ens crida per a ajudar a d’altres a fer camí de fe i de vida compromesa en el servei a les persones, al món i a l’Església. Projectes perquè, compartint amb gent d’altres diòcesis, descobrim que les nostres parròquies tenen molt per caminar, molt per oferir, molt a renovar. La parròquia no està morta, està en procés de profund canvi i l’Acció Catòlica General vol ser eina per a aquest canvi» han explicat des d’Acció Catòlica General de Barcelona.
