S’apropa la Setmana Santa i el fet religiós farà el salt, novament, a les primeres pàgines dels principals diaris de paper. Un cop passi, tornarà al seu espai d’insignificança social, en paraules del periodista i professor universitari Albert Sáez (Barcelona, 1965), és a dir, on la característica de ser exòtic és un dels principals aspectes que conviuen amb aquells elements que en formen part.
“Tot allò que ve de l’Església com a institució no forma part normalment del tronc central d’informacions que ens mantenen connectats amb el que passa al món”, justificava el periodista i director de El Periódico durant la conferència impartida el passat cap de setmana en el marc del curs virtual “Religions, espiritualitats i tradicions espirituals en les arrels de la nostra cultura”, organitzat per l’Associació Cristianisme al Segle XXI.
Segons Sáez, la “manifesta manca de cultura religiosa” dels mitjans enfonsa les arrels en el fet que, com a reflex de la societat en què s’insereixen, també pateixen les conseqüències de la crisi dels mecanismes de transmissió religiosa produïda durant la segona meitat del segle XX. “És una mena de trencament de la cadena quant a la transmissió dels valors religiosos de pares a fills”, opinava el periodista prenent en consideració les reflexions del monjo i antropòleg Lluís Duch (1936-2018), presentat pel conferenciant com “un gran savi dels nostres temps”.
En aquesta crisi, institucions de socialització com podien ser fa unes dècades la família i l’escola han acabat concedint plenament el control del coneixement a les xarxes socials, “generant un gran embolic”, enmig del que Sáez va voler categoritzar com a “mercat lliure del coneixement”. Les noves generacions, en aquest nou escenari, “no necessiten saber llegir per aprendre coses del món” i, fins i tot, “poden considerar com a originals guions cinematogràfics de pel·lícules en l’actualitat que no fan res més que ambientar-se en episodis que ja apareixien a la Bíblia“, destacava el també professor de periodisme a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna URL.
Conscient que el catolicisme, en les societats occidentals, ha desconnectat de la cultura popular —”una de les coses que en el passat, millor sabia fer”—, Sáez va posar en relleu que “l’Església no és plenament conscient de la crisi de confiança que ha generat ni de les conseqüències ocasionades per la seva impunitat institucional”. Un aspecte, en aquest sentit, que, per a l’expert en comunicació, convé enterrar definitivament en el passat per tal de generar altres dinàmiques quant a la manera de fer significant el fet religiós per a les noves generacions: “Aquesta, però, ha de partir gairebé des de la ignorància que existeix en termes religiosos”, assegurava. Cridar l’atenció per ser notícia és el que per a Sáez està fent l’Església catòlica en l’actualitat: “Això —sentenciava— l’ha convertit en exòtica”.
