Amb veu clara i potent i bon aspecte, en la catequesi des de la càtedra de la finestra, el papa Francesc ha explicat aquest diumenge 17 de març què és la glòria de Déu i per què es manifesta en la creu. “La glòria, per a Déu, no correspon a l’èxit humà, a la fama o a la popularitat”, ha dit, sinó que, “per a Déu la glòria és estimar fins a donar la vida” i “el lliurament i perdó són l’essència de la glòria de Déu”. Per això, des de la creu, “càtedra de Déu”, el Senyor “ens ensenya que la glòria veritable, la que mai s’esvaeix i fa feliç, està feta de lliurament i perdó”.
En les salutacions, després del res de l’àngelus, Francesc, a més de recordar i resar per les poblacions d’Ucraïna, Palestina, Israel i Sudan del Sud, ha demanat per a Haití “una transició serena cap a un país que, amb l’ajuda de la comunitat internacional, sigui dotat de sòlides institucions, capaces de tornar a portar l’ordre i la tranquil·litat als seus ciutadans”.
Catequesi
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui, cinquè Diumenge de Quaresma, mentre ens acostem a la Setmana Santa, Jesús en l’Evangeli (Jn 12, 20-33) ens diu una cosa important: que en la creu veurem la seva glòria i la del Pare (vv. 23.28). Però com és possible que la glòria de Déu es manifesti precisament aquí, en la creu? Un podria pensar que això succeiria en la resurrecció, no en la creu, que és una derrota, un fracàs. En canvi, avui Jesús, parlant de la seva Passió, diu: “Ha arribat l’hora que sigui glorificat el Fill de l’home” (v. 23). Què vol dir-nos?
Vol dir-nos que la glòria, per a Déu, no correspon a l’èxit humà, a la fama o a la popularitat: no té res d’autoreferencial, no és una manifestació grandiosa de potència a la qual segueixen els aplaudiments del públic. Per a Déu, la glòria és estimar fins a donar la vida. Glorificar-se, per a Ell, vol dir lliurar-se, fer-se accessible, oferir el seu amor. I això va succeir de manera culminant en la creu, on Jesús va desplegar al màxim l’amor de Déu, revelant plenament el seu rostre de misericòrdia, lliurant-nos la vida i perdonant als qui ho van crucificar.
Des de la creu, “càtedra de Déu”, el Senyor ens ensenya que la glòria veritable, la que mai s’esvaeix i fa feliç, està feta de lliurament i perdó, que són l’essència de la glòria de Déu. I són per a nosaltres el camí de la vida. Lliurament i perdó: criteris molt diferents del que veiem al nostre voltant, i també en nosaltres, quan pensem en la glòria com en alguna cosa que cal rebre més que donar; com alguna cosa que cal posseir en comptes d’oferir. Però la glòria mundana passa i no deixa alegria en el cor; ni tan sols porta al bé de tots, sinó a la divisió, a la discòrdia, a l’enveja.
I llavors podem preguntar-nos: quina és la glòria que desitjo per a mi, per a la meva vida, la que somio per al meu futur? La d’impressionar als altres pel meu mestratge, per les meves capacitats o per les coses que posseeixo? O la via del lliurament i del perdó, la de Jesús crucificat, la via de qui no es cansa d’estimar, convençut que això dona testimoniatge de Déu en el món i fa resplendir la bellesa de la vida? Recordem, de fet, que, quan lliurem i perdonem, en nosaltres resplendeix la glòria de Déu.
Que la Mare de Déu, que va seguir amb fe a Jesús en l’hora de la Passió, ens ajudi a ser reflexos vivents de l’amor de Jesús.
*Article publicat en col·laboració amb Religión Digital
