El passat 7 d’octubre —l’endemà de celebrar-se la primera de les Congregacions Generals de la primera fase de l’Assemblea General Ordinària del Sínode sobre la sinodalitat—, Francesc Conesa, bisbe de Solsona, va parlar amb el papa Francesc al Pati de San Damaso del Palau Apostòlic del Vaticà, coincidint amb un dels actes celebrats per rebre la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
“Aquella primera sessió amb la presència del pontífex havia sigut llarga i feixuga, i, per això, hores després, vaig preguntar-li, amb un to informal, si s’hi havia avorrit molt“, recordava Conesa aquesta setmana des d’Igualada, tot relatant la seva experiència sinodal. La resposta de Bergoglio va ser negativa: “Em va dir que s’ho havia passat d’allò més bé”, recordava reproduint el seu diàleg amb el Papa. Aquesta és tan sols una de les anècdotes que, uns mesos després d’aquells vint-i-sis dies, nodreixen el nou llibre de Francesc Conesa.
Lluny de quedar-se en un simple dietari, el prelat nascut a Elx el 1961 ha volgut portar a Vers una església més sinodal (Editorial Claret, 2024) les impressions, passades pel sedàs de la reflexió, que va poder obtenir durant gairebé un mes en una fase mundial del Sínode, “on l’escolta i el silenci feien equilibris magistrals”.
El llibre serà presentat el pròxim dilluns, 25 de març, a les 12:30 hores a la Sala dels Sants Màrtirs del Palau Episcopal de Solsona, però Conesa ja va voler fer-ne una primera passejada temàtica a un nodrit grup d’oients que va comprendre com “en tota aquella celebració es deien coses molt boniques —en paraules del bisbe—, però el més important és que tot allò que es va dir penetri en la vida de l’Església“.
En la seva presentació, no van faltar-hi reflexions de tall més personal, com quan va veure una religiosa africana posant el crit al cel en sentir algun capellà americà parlant de beneir parelles divorciades o del mateix sexe. “Per la manera d’expressar-se, semblava que s’ho prengués com un intent de colonització“, admetia Conesa. “Allà, però, tots i totes podíem parlar obertament i dir-hi el que pensàvem”, resolia posteriorment. Després d’una reflexió conjunta, convertida en una “conversa espiritual entre persones culturalment diferents que discerníem juntes“, com definia Conesa, els pares i les mares sinodals van redactar i publicar un Document de Síntesi que guiarà el camí fins a la pròxima reunió, durant l’octubre del 2024.
“Els mateixos 464 participants ens haurem de tornar a veure les cares“, pronosticava un Conesa que, encara amb la mel sinodal als llavis, ha pogut escombrar cap a la seva diòcesi aspectes abordats durant aquelles “feixugues però determinants jornades”. També en termes concrets que cal utilitzar més: “A Solsona, de la rellevància que tenim tots i totes en aquest camí de l’Església en dèiem ‘autoritat compartida’, però em va agradar més com ho va definir l’arquebisbe de Torí [Roberto Repole], que va qualificar-ho com a ‘corresponsabilitat diferenciada‘”. “I tenir massa a la boca la paraula ‘sinodalitat’ tampoc és bo —assumia Conesa—: ha de substituir-se per ‘missió evangelitzadora'”, sentenciava.
