El papa Francesc ha rebut dures crítiques arran del suggeriment que va fer, amb motiu d’una entrevista en una televisió de Suïssa, perquè Ucraïna mostri “el coratge de la bandera blanca” i, d’aquesta manera, arribi a una negocació amb Rússia més ràpidament. “Quan veus que estàs derrotat, que les coses no van bé, has de tenir el coratge de negociar”, va dir Bergoglio.
Una allau de reaccions i comentaris de diversos representants polítics i de ciutadans d’Ucraïna han categoritzat la idea del Papa com a “immoral” en tractar-se, apunten la majoria d’ells, “d’una petició feta a una víctima d’agressió, en comptes de dirigir-se a l’agressor [Rússia]”. De fet, un dels primers a pronunciar-se, Dmitro Kuleba, ministre de Relacions Exteriors d’Ucraïna, va afirmar que la bandera del país que representa “és groga i blava”, i, per això, “mai no alçarem cap altra bandera“, va manifestar.
Una altra de les veus que ha entrat en escena per rebatre al pontífex ha estat la d’Oleksandra Matviichuk, directora del Centre per a les Llibertats Civils, un organisme que va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau fa dos anys. “És irresponsable que no apel·li directament a Rússia i al dictador Putin. Mentre Rússia ocupi Ucraïna i aterroritzi la gent, una pau justa és inconcebible”, va criticar a X.
Per la seva part, Sviatoslav Shevchuk, arquebisbe primat de l’Església grecocatòlica ucraïnesa, va afirmar que “Ucraïna està ferida, però no conquerida”, i va afegir, responent al Papa, que “al nostre país ningú no pensa a rendir-se“. “Si us mireu amb escepticisme la nostra capacitat de resistència, veniu a Ucraïna i observeu la realitat”, va expressar el prelat.
Unes altres reaccions són les que s’han produït des de la delegació de la Unió Europea davant de la Santa Seu, des de la qual s’ha fet pública una resposta als comentaris que va fer el Papa. Alexandra Valkenburg, l’ambaixadora europea davant de la Santa Seu, va observar que “Rússia va començar una guerra il·legal i injustificada contra Ucraïna fa dos anys, raó per la qual pot posar fi a aquesta guerra immediatament, respectant la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna”. A més, la diplomàtica va voler posar en relleu que, durant la Segona Guerra Mundial, “ningú no va parlar de negociacions de pau amb Hitler”.
Així les coses, les declaracions del Papa han provocat indignació a Ucraïna, on el pontífex ha rebut crítiques de la societat civil i de la jerarquia catòlica d’aquest país, majoritàriament ortodox. Qui tampoc ha volgut mantenir-se al marge del debat ha estat el president ucraïnès, Volodimir Zelenski, que el passat diumenge declarava en un missatge televisiu per a tots els ciutadans del país que “la bogeria russa ha de perdre la guerra” i assegurava que el seu país està fent tot el possible perquè així sigui. “Si els assassins i torturadors russos no avancen cap a Europa és només perquè els paren ucraïnesos amb armes a la mà sota la bandera blava i groga”, va dir Zelenski en referència al conflicte bèl·lic en què es troba Ucraïna des del 24 de febrer del 2022.
La Santa Seu i Riccardi defensen les paraules del pontífex
Després de conèixer-se les reaccions produïdes pel comentari del Papa argentí, el director de comunicacions de la Santa Seu, Matteo Bruni, va signar un comunicat aclarint que quan Francesc va fer servir el terme “bandera blanca” es referia a un “cessament d’hostilitats; una treva assolida amb el coratge de la negociació”. En el mateix document, Bruni va repetir la petició de Francesc per tal de buscar “una solució diplomàtica a la recerca d’una pau justa i duradora”.
En la mateixa línia es va expressar aquest diumenge, en un article publicat al diari italià Corriere della Sera, Andrea Riccardi, historiador i fundador de la Comunitat de Sant Egidi. “La Santa Seu es troba en una posició difícil, en aquest escenari, entre altres motius per a la presència a Ucraïna d’una Església catòlica oriental amb cinc milions de fidels, que va patir una forta opressió durant l’època soviètica”, va expressar. Riccardi va aprofitar per manifestar-hi que Francesc “ja ha expressat diverses vegades com li preocupa el drama ucraïnès” i que, amb Moscou, les relacions continuen fredes.
“La posició de Francesc sobre aquest conflicte està en sintonia amb la manera com han parlat altres papes: des de Benet XV que, el 1917, va definir la guerra com una massacre inútil, fins a Pius XII i el papa Wojtyła. La guerra és una derrota davant de les forces del mal, com diu Bergoglio, i la Santa Seu no raona com un tribunal internacional, sinó que busca el camí de la pau. Aquesta posició sempre li ha valgut crítiques”, va afirmar Riccardi en aquesta publicació.
