Inaugurat el 2019 a la veïna província de Nampula, Corrane allotja actualment uns 7.000 desplaçats interns. Segons l’organisme DHPI de la Conferència Episcopal Sud-africana (SABC), “aquestes persones intenten subsistir al mig de l’hostilitat de la població local desplaçada”.
Des de fa cinc anys, els atacs de grups armats no governamentals al nord de Moçambic obliguen milers de famílies a abandonar les seves terres. Es tracta d’una escalada de violència que va començar el 2017 i que continua provocant atacs a llogarrets i ciutats i assassinats de civils. Fins ara, hi ha hagut més de 2.500 morts i gairebé un milió de desplaçats, el 79% dels quals són dones i infants.
La violència de gènere, incloent-hi l’explotació i els abusos sexuals són les preocupacions principals de les dones, les noies i els nois desplaçats. Moçambic es troba entre els països menys desenvolupats del món, ocupant el lloc 185 de 191 països a l’Índex de Desenvolupament Humà 2022.
Segons dades recents registrades per l’Oficina de les Nacions Unides per a Assumptes Humanitaris (OCHA), més d’un milió de moçambiquesos són desplaçats interns a la província de Cap Delgado a causa també de l’impacte devastador del canvi climàtic i de fenòmens meteorològics com ciclons, tempestes tropicals i inundacions (sent Nampula una de les províncies més exposades). A més a més dels desplaçats interns, Moçambic també acull uns 28.000 refugiats.
L’OCHA informa que el 2023, la resposta humanitària al nord del país es dirigirà a 1,6 milions dels dos milions de persones més necessitades d’assistència i protecció a Cap Delgado, Nampula i Niassa a causa de l’impacte continu del conflicte armat, la violència i la inseguretat a la regió.
