“Muy buenas a todos, queridos amigos, bienvenidos a la trinchera humilde de Cristo Rey, a la contrarrevolución hispánica de defensa de la tradición católica. Yo también rezo mucho por el Papa, para que pueda ir al cielo cuanto antes“. Aquestes eren les paraules del P. Gabriel Calvo Zarraute en el moment d’unir-se telemàticament a la resta de capellans de La sacristía de La Vendée, una “tertúlia sacerdotal contrarrevolucionària” que s’emet cada dijous a les 21 hores a YouTube i altres plataformes. “Yo también me uno a las oraciones del P. Gabriel para el Santo Padre”, va dir el següent capellà en entrar en la conversa, el P. Charles Mur, entre riures de la resta del grup.
Pocs dies després —la tertúlia va tenir lloc el 22 de febrer— el fragment del vídeo que recollia aquest diàleg es va fer viral i va provocar tal escàndol en l’opinió pública que els seus responsables van publicar un comunicat assegurant que la conversa havia estat “treta de context” i manifestant el seu pesar pel “desafortunat comentari”, dit “en to d’humor” i “en un moment de distensió”. “És un comentari de mal gust i no expressa desitjos de la mort del Papa, com alguns mitjans maliciosament han difós”, van assegurar en el comunicat.
Un d’aquests mitjans “maliciosos” va ser el portal Religión Digital, que feia algunes setmanes havia impulsat “Jo estic amb Francesc“, una campanya de suport al papa Francesc motivada precisament pels atacs “virulents i immisericordes” que rep el pontífex per part d’alguns jerarques i determinats capellans, com ara els de la Sacristía de La Vendée, a propòsit sobretot de la publicació de la Fiducia supplicans.
“El Papa ja sap que ni els bisbes ni els capellans rigoristes són representatius de l’episcopat i del clergat, però, a més, volíem oferir-li un ram d’afecte del ‘sant poble de Déu’, que se senti orgullós de la primavera de Francesc”, explica José Manuel Vidal, director de Religión Digital, sobre la campanya, que acabarà el pròxim 13 de març, data de l’inici del pontificat de Bergoglio, amb el lliurament al Papa dels més de sis mil missatges rebuts de tot el món.
La “fatxosfera eclesial”, com ha estat batejat aquest sector del clergat conegut per les seves discrepàncies amb el papa argentí, representa, segons explica José Manuel Vidal, un 5% del total del clergat. “Són rigoristes, no acaben d’acceptar el Vaticà II, continuen veient el món com a enemic, no volen prescindir dels seus privilegis clericals de funcionaris del sagrat i utilitzen les xarxes socials com els seus nous púlpits”, detalla Vidal.
Seminaristes del postconcili
El periodista també assegura que aquest grup de capellans no suporten al Papa ni les seves reformes, orientades a portar a una “Església en sortida i samaritana”. “Per això li desitgen la mort, entre riures i acudits de sagristia. Molts dels integrants d’aquest sector són joves, perquè pertanyen a les generacions de seminaristes del postconcili, formatejades amb el xip tradicionalista”, apunta Vidal, que subratlla que capellans com els de La Sacristía de la Vendée són “la part més radical del clergat jove conservador”, un clergat, diu, “que ha estat educat en la religió més que en l’Evangeli i en les normes més que en l’Esperit”.
Preguntat per si, especialment a partir de la mort de Benet XVI, els atacs al papa Francesc s’han intensificat, Vidal reconeix que sempre es va criticar als papes. “La diferència —apunta— és que, amb Bergoglio s’han travessat totes les línies vermelles. Esquematitzant, quan la dreta critica, pot arribar fàcilment a la ruptura total i al cisma (llegeixi’s Lefebvre). En canvi, quan ho fa l’esquerra, mai trenca la comunió, fins i tot quan la persegueixen sense raó”.
Encara en plena polèmica mediàtica pels desafortunats comentaris ocorreguts en la “tertúlia sacerdotal contrarrevolucionària”, José Manuel Vidal va publicar un article defensant que els capellans de l’anomenada “fatxosfera eclesial” surten del seminari conciliar de Sant Ildefons de Toledo. “Des de l’època de la Transició i del cardenal González Martín, el gran gurú del tradicionalisme espanyol, a Espanya tothom sap que el seminari de Toledo és el niu i el planter del tradicionalisme. De fet, molts seminaristes que hi anaven a estudiar i encara hi van, ho fan atrets precisament per això”, apunta el director de Religión Digital, convençut que es tracta d’una realitat ben coneguda per part dels bisbes espanyols i del Papa. “Per això va cridar a capítol a tot l’episcopat (en un gest inèdit), perquè vol canviar els seminaris tradicionalistes i, d’aquesta manera, tallar-li el cap a l’hidra clerical”. Li ho deixaran fer? Els seguiran? Assumiran la seva responsabilitat els bisbes de Toledo? “Ara com ara, no semblen disposats a fer-ho”, conclou Vidal.
