Des de primera hora del matí d’aquest dijous, diversos cossos de policia distribuïts a l’exterior del Monestir de Santa Maria de Poblet trencaven el paisatge que escenifiquen de manera habitual grups d’excursionistes i estudiants de secundària en aquest recinte religiós. El motiu de la seva presència, però, no era el nomenament del bisbe de Girona, sinó la visita feta pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, uns metres més enllà del lloc triat per anunciar formalment que fra Octavi Vilà, pare abat del monestir des del 2015, posarà fi a la llarga espera per a substituir el desaparegut Francesc Pardo.
“Per bé que ahir a la nit la notícia ja corria per alguns mitjans digitals“, tal com començava l’arquebisbe Joan Planellas la seva curta al·locució davant els periodistes, aquest secret a veus ha quedat definitivament anunciat en públic quan passaven pocs minuts de les dotze del migdia. Però la decisió provinent del Vaticà ha agafat per sorpresa no només l’Església catalana, sinó també a la trentena de monjos de l’abadia i al mateix Vilà, que recordarà el seu nomenament el dia que una tos incesant el molestava constantment a l’hora d’exposar-se a la premsa. “Com el Papa“, deien alguns dels presents en relació amb l’actual estat de salut del pontífex. “Després de pensar-m’ho bé, la meva voluntat de servir i d’aportar esperança com a bisbe m’ha empès a donar el sí definitiu”, assenyalava qui, de moment, es troba en la “situació legal” de monjo cistercenc tot i haver-se dispensat del vot de l’obediència en acceptar la proposta de Francesc.
Així, Planellas, professor de Vilà a la Facultat de Teologia, observava que l’elecció papal comportarà que la diòcesi de Girona tingui properament un bisbe “jove [va fer 62 anys al desembre], madur, provinent del món contemplatiu, intel·lectual i coneixedor nat de la història de l’Església catalana”. Unes paraules que coincidien durant el matí d’aquest dijous amb les de Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos, que era a Poblet acompanyant el president Aragonès: “Fins fa poques hores es parlava que fins i tot Lluc Torcal, procurador general de l’orde, podia ser l’escollit, però Vilà també és una persona eclesialment i civilment preparada per afrontar aquesta comesa”, raonava davant del monestir el dirigent catòlic.
Una de les persones que no es volia perdre les primeres paraules com a bisbe electe de Vilà era un emocionat Joan Canela, alcalde de Vimbodí i Poblet, qui hores abans de l’anunci ja custodiava la porta reial del monestir per poder ser el primer a felicitar-lo: “És i serà un home molt vàlid —argumentava el batlle— ja que, al seu costat, he pogut observar que sap escoltar i treballar en equip; Girona s’emporta un bisbe amb qui treballar és un autèntic luxe“, admetia.
Durant l’acte, assegut pròxim a Canela en una cambra interna del monestir, fra Rafael Barrué, prior de Poblet, tampoc podia evitar la satisfacció del moment: “No era una cosa gaire planejada, estem una mica astorats; ell, de fet, fa uns dies que no dorm”, remarcava el frare valencià. Girona, amb Vilà, comença a escriure un nou i esperançador capítol episcopal.
