El 25 de febrer de 2022, quan a penes havien passat 24 hores des de l’entrada dels tancs de l’exèrcit rus en territori ucraïnès, el papa Francesc es va presentar per sorpresa en l’Ambaixada de Rússia davant la Santa Seu per mostrar la seva “preocupació per la guerra” i exigir “el cessament immediat de l’operació militar”. La prescripció mèdica de guardar repòs per a mitigar el fort dolor de genoll que patia des de feia setmanes no va dissuadir el pontífex de saltar-se tots els protocols per acostar-se a la Via della Conciliazione amb el seu Fiat Cinquecento i mostrar el seu compromís per fer tot el possible per aturar el conflicte.
Han passat dos anys des d’aquell dia i, si bé la guerra no ha acabat, tampoc ho han fet les nombroses crides i iniciatives del Papa argentí per posar fi a aquesta “massacre insensata” que ha provocat centenars de milers de morts i el desplaçament forçós de més de 10 milions de persones. “La guerra és sempre una derrota, sempre”, una “veritable derrota humana”, ja que “només hi guanyen els fabricants d’armes”, ha denunciat Francesc reiteradament des de l’esclat a gran escala d’aquest conflicte sagnant en la “martiritzada Ucraïna”.
En aquests 24 mesos, el pontífex ha elevat regularmet una oració sentida per a invocar el cessament del foc i, “amb el cor trencat”, ha instat a resar per la pau en totes les ocasions possibles. Així, des de febrer de 2022, ha convocat diverses Jornades d’Oració: la primera, el 26 de gener de 2022, quan les tensions entre Rússia i Ucraïna, tot i haver causat molta preocupació, encara no havien esclatat del tot. El segon moment d’oració i dejuni va tenir lloc poques setmanes després, el 2 de març: en aquell Dimecres de Cendra, Francesc va demanar als fidels que “se sentissin germans” per a “implorar a Déu la fi de la guerra”. El 25 de març de 2022, Francesc va dirigir la mateixa súplica a la Mare de Déu, presidint la celebració de la penitència en la basílica de Sant Pere, amb l’acte de consagració al cor immaculat de Maria.
“Sacseja les ànimes dels atrapats per l’odi”
L’any següent, el 27 d’octubre de 2023, una nova jornada de penitència, dejuni i oració va portar Francesc a implorar l’ajuda de Maria per a aconseguir la pau: “Invoquem la misericòrdia, Mare de misericòrdia; la pau, Reina de la pau”, va demanar el pontífex. “Sacseja les ànimes dels atrapats per l’odi —va continuar—, converteix als que alimenten i fomenten els conflictes. Seca les llàgrimes dels nens, assisteix als solitaris i als ancians, fa costat als ferits i als malalts, protegeix els que han hagut de deixar la seva pàtria i als seus éssers estimats, consola als desanimats, retorna l’esperança”.
El 24 d’abril de 2022, amb l’inici de la Pasqua i dos mesos exactes després de la invasió militar, mentre el setge de Mariupol per part de l’exèrcit rus portava el conflicte a nivells d’atrocitat indescriptibles, el papa Francesc va demanar a tothom al final del Regina Coeli que intensifiquessin l’oració per la pau i tinguessin “el valor de dir que la pau és possible”. Posteriorment, el 5 de juny, solemnitat de Pentecosta, la guerra a Ucraïna va complir 100 dies i Francesc va reiterar la seva crida a “negociacions reals, converses concretes per a un alto el foc i una solució sostenible”. “Que se senti el crit desesperat del poble que sofreix, que es respecti la vida humana”, va dir el pontífex, perquè la guerra és “un malson, una negació del somni de Déu”.
Mentre la crònica internacional no cessava d’escriure pàgines negres de dolor, llàgrimes i destrucció, el 24 d’agost de 2022, en el sisè mes de conflicte, Francesc va tornar a mirar a Ucraïna al final de l’audiència general: “La guerra és una bogeria”, va dir mentre pregava pels presoners, els ferits, els nens, els refugiats i els “molts innocents” que paguen el preu d’aquesta bogeria. Més tard, amb l’arribada del novè mes de conflicte, al novembre, el Papa va escriure una carta al poble ucraïnès, qualificant-lo de “poble noble i màrtir”, assegurant-li la seva proximitat “amb el cor i amb l’oració” i llançant un advertiment vàlid per a tots els pobles: “No us acostumeu a la guerra”.
“La guerra és destrucció”
Les crides del pontífex a “silenciar les armes” van continuar entre finals de 2022 i principis de 2023. Fins que es va complir un any del conflicte: “Avui es compleix un any d’aquesta guerra, mirem a Ucraïna, resem pels ucraïnesos i obrim el nostre cor al dolor. No ens avergonyim de sofrir i plorar, perquè la guerra és destrucció”, va dir Bergoglio el 24 de febrer de 2023 al Vaticà en el marc de la projecció del documental Freedom on fire: Ukraine’s fight for freedom.
L’estiu de 2023, mentre continuava el rugit de les bombes, la situació humanitària a Ucraïna es va agreujar per la interrupció de l’exportació de blat ucraïnès a través del Mar Negre. “La guerra ho destrueix tot, fins i tot el blat”, va assegurar Francesc el diumenge 30 de juliol després del res de l’Àngelus. “Destruir el blat és una greu ofensa a Déu perquè es tracta del seu do per a alimentar a la humanitat“, va afegir. I el 6 de setembre del mateix anys, durant l’audiència que va concedir a Roma als bisbes del Sínode de l’Església grecocatòlica ucraïnesa, Francesc va compartir el dolor dels prelats ucraïnesos i els va confessar la seva “sensació d’impotència davant la guerra”. Sobretot —va dir— perquè un dels seus fruits més tristos és llevar el somriure als nens”.
A inicis de 2024, Bergoglio va començar a manifestar una altra preocupació: que Ucraïna no es converteixi en un altre conflicte oblidat. “La situació sembla cada vegada més desesperada i cal que la comunitat internacional es comprometi en la cerca de solucions pacífiques“, va expressar el Pontífex a principis de 2024 en una carta enviada a l’arquebisbe major de Kíiv, Halyc, Sviatoslav Shevchuk. La reflexió amb el prelat ucraïnès anava en sintonia amb el que diria uns dies més tard, el 8 de gener, en una audiència amb el cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu: “No es pot permetre que continuï un conflicte cada vegada més enquistat, en perjudici de milions de persones, sinó que s’ha de posar fi a la tragèdia actual mitjançant la negociació, respectant el dret internacional”, va dir Francesc als representants diplomàtics de més de 180 països.
Iniciatives concretes de pau i solidaritat
A banda de les exhortacions i les pregàries, Francesc també ha impulsat al llarg d’aquests 24 mesos iniciatives concretes per donar resposta a la guerra a Ucraïna. A més de la mencionada visita sorpresa a l’ambaixada de Rússia pocs dies després de l’esclat del conflicte, el papa argentí va mantenir una conversa telemàtica amb Ciril, patriarca de Moscou i aliat espiritual de Vladímir Putin, per intentar aconseguir —sense èxit— la seva mediació amb el president rus per “aturar el foc de la guerra”. Posteriorment, Francesc ha parlat per telèfon diverses vegades amb el president ucraïnès, Volodymyr Zelensky, i el va rebre a Roma el passat mes de maig de 2023 en el marc d’una gira mundial del mandatari per obtenir suport militar i econòmic.
En aquest sentit, una de les iniciatives més rellevants impulsades pel papa va ser la missió de pau que va encarregar al cardenal Matteo Zuppi, home de confiança del pontífex i reconegut mediador, que va viatjar com enviat especial papal a Rússia, els Estats Units i la Xina per intentar establir contactes amb líders religiosos, polítics i de la societat civil que permetessin obrir possibles vies de pau.
Des del punt de vista de la cooperació i la caritat, el Papa va encomanar també importants missions a dos cardenals de la seva màxima confiança: l’almoiner apostòlic Konrad Krajewski, i el prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, Michael Czerny, que poques setmanes després de l’inici del conflicte van ser enviats a Ucraïna per a portar la solidaritat i la proximitat del Papa als refugiats i víctimes de la guerra. Durant la primavera de 2023, l’arquebisbe Paul Richard Gallagher, secretari per a les Relacions amb els Estats i les Organitzacions Internacionals, va fer el mateix, visitant Vorzel, Irpin i Butxa, on va resar davant la fossa comuna prop de l’església ortodoxa de Sant Andreu. Allà van ser trobats centenars de cadàvers, víctimes de presumptes crims de guerra perpetrats per l’exèrcit rus, als quals va donar sepultura el P. Andriy.
La diplomàcia vaticana en un context convuls
Com a líder espiritual mundial i cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà, el Papa és algú capaç si es fes sentir i de convertir-se en interlocutor i mediador de privilegi en situacions de conflicte en qualsevol part del món. Ho fa amb el suport de diplomàtics que treballen al servei de les nunciatures i de la Secretaria d’Estat, i amb estreta col·laboració dels 184 ambaixadors acreditats, que són, en paraules del periodista Juan Vicente Boo, una “extraordinària ‘caixa de ressonància’ dels assumptes mundials i un marc que permet crear discretament línies de cooperació per al bé”.
Malgrat els innombrables esforços papals, el conflicte entre Rússia i Ucraïna sembla lluny de solucionar-se després de dos anys d’enfrontaments incessants. En aquest context, la diplomàcia vaticana, desbordada per la complexitat de la guerra i dels interessos geopolítics que n’impedeixen la finalització, continua promovent iniciatives que no sempre poden arribar a funcionar i que tampoc no poden aspirar a aconseguir una pau immediata. Perquè la Santa Seu pugui mediar, el primer que ha d’haver-hi és voluntat d’entesa per les dues parts, i això, fins ara, no s’ha donat a la guerra d’Ucraïna.
