El “Premi Encoratja!”, que promou els valors del Pacte Educatiu Global a través de treballs relacionats amb la didàctica de la religió i la pastoral educativa a Catalunya, va ser lliurat durant la trobada “vitAnima”, la 17a Jornada de Pastoral Educativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), el passat 16 de febrer. Un dels dos projectes guardonats va ser “Escenari Frontera. Una proposta pastoral transdiciplinar per a batxillerat”, de la Fundació Jesuïtes Educació, consistent a promoure, durant el batxillerat, el coneixement de diferents territoris fronterers del món i el descobriment “des de tots els punts de vista possibles” de la situació de les persones migrants. Jokiñe Miranda és la responsable de pastoral d’aquesta institució educativa.
Com definiria el projecte i què suposa per a vostès aquest reconeixement?
La proposta que vam presentar al certamen és una aposta per enriquir el currículum oficial amb propostes pastorals, cosa que estem integrant en totes les etapes segons les característiques evolutives de l’alumnat, com al batxillerat. Parlem, doncs, d’una pastoral escolar que transcendeixi les activitats puntuals (moments litúrgics, celebracions, recessos, etcètera) i s’integri en la dinàmica curricular del curs i l’etapa.
Per a nosaltres, aquest premi és el reconeixement als nostres educadors, els quals dediquen molts esforços a acompanyar l’alumnat en el seu creixement personal i espiritual des d’una proposta cristiana.
Quines intencions pastorals hi ha darrere del projecte premiat?
Vam observar la necessitat de passar d’activitats pastorals més o menys independents o amb un fil conductor feble, a crear escenaris pastorals que permetessin al nostre alumnat tenir experiències configuradores. Unes vivències, per tant, que per la seva densitat experiencial i per la seva vinculació amb altres àmbits, afavorissin un procés d’aprenentatge transformador i generador de processos de creixement humà i espiritual.
Com s’aconsegueix treballar el concepte de l’hospitalitat des de l’interior d’una aula? Cal sortir-ne per comprendre el seu vessant pràctic?
Treballem l’hospitalitat en totes les etapes acadèmiques segons el moment evolutiu i vital de l’alumnat. En cada etapa, oferim una reflexió i una acció diferents. Pel que fa a la culminació del projecte, que consisteix a portar alumnes de batxillerat a diversos indrets del mapa, com ara Ceuta, els alumnes surten del seu entorn habitual i es deixen interpel·lar per altres realitats. Per tant, no es tracta només de proposar experiències puntuals conjuntes o particulars, sinó d’acompanyar el nostre alumnat en la recerca de la veritat, prestant atenció a la realitat i elaborant una reflexió que guiï les seves decisions. Això els permet obtenir un compromís de fe significatiu i un propòsit important en les seves vides.
Quin concepte de frontera se sol tenir en les diverses etapes acadèmiques i, en especial, en el batxillerat?
Quan parlem de frontera, als nostres centres, estem plantejant-la com el lloc des del qual es plantegen noves preguntes. A l’inici del batxillerat, convidem el nostre alumnat a plantejar-se tres fronteres: la primera, definir qui som i què volem ser; la segona, aprendre a viure mantenint la unitat i la diversitat, la igualtat i la llibertat, i la identitat i l’alteritat, i, finalment, la tercera, caminar al costat dels exclosos.
Com viuen aquestes experiències, els vostres alumnes, quan es troben de cara amb aquesta situació?
Posar cara a les realitats sempre impacta, tant a l’alumnat com als educadors que acompanyen les experiències. Quan hem visitat algun Centre d’Estança Temporal per a Immigrants (CETI), per exemple, els joves han vist com hi ha altres nois amb els mateixos desitjos i somnis que ells, però que, pel fet d’haver nascut en un altre indret, han de travessar una experiència radicalment diferent a les seves.
En el fons, el vostre compromís és una transformació interior dels alumnes, oi?
El nostre compromís com a escoles catòliques és la transformació interior dels alumnes, cosa que acompanya el seu aprenentatge i les decisions que prenguin durant la seva vida. Volem educar per construir un futur ple d’esperança, des de la fe i la cultura vocacional. Entenem que la qüestió vocacional té a veure amb la pròpia identitat i amb la missió a la qual hom es lliura, conferint alhora sentit i finalitat a la seva existència; comporta entendre la identitat en funció de l’objectiu pel qual es lliura la vida.
