“A mi ja em sembla bé“. Era la frase que deia, xiuxiuejant, una dona de més de vuitanta anys que el passat dimecres escoltava, amb una vintena de persones més (totes elles, sense baixar dels seixanta), com el rector de la parròquia de Sant Francesc d’Assís de Reus explicava els continguts essencials del Fiducia supplicans, la declaració que autoritza els capellans a beneir parelles divorciades o del mateix sexe.
“Entenc que per a vostès, tenint en compte com comprenen el món, això potser no seria el més ideal“, deia Josep Maria Gavaldà, mossèn i doctor en Teologia Moral, posant en relleu, des de l’inici de la seva conferència, que no seria “un tema fàcil d’entendre, ni tampoc fàcil d’explicar”. “Qui s’atreveix a parlar-ne, d’això, sempre acaba malament”, reconeixia el capellà d’aquesta parròquia.
La declaració, no exempta de controvèrsia en el món catòlic, autoritza els sacerdots catòlics a impartir benediccions pastorals a parelles que, segons l’ensenyament de l’Església, viuen en una situació irregular. “Aquestes poden tenir una durada curta, d’uns quinze segons; es fan sense haver d’anar vestits amb roba de casament; són senzilletes de fer i espontànies; no requereixen preparació prèvia i no estan sotmeses a requisits morals”, detallava instructivament el mossèn mentre ell s’endinsava en la matèria i el públic païa les diferències entre unions matrimonials i altres classes d’agrupaments que, com va recordar, “no seran beneïdes per la seva unió, sinó perquè també són persones humanes”. “Posem el cas de dos homosexuals que volen ser beneïts: ni han de fingir socialment ni han mort per haver-se expressat així“, va afirmar el sacerdot.
“Posem també el cas —va completar Gavaldà— d’algú que ha vist trencat el seu matrimoni sense tenir-ne la culpa, però que vol refer la vida amb una altra parella; el divorci no ha de ser un obstacle per continuar endavant”. L’exemple permetia al capellà posar sobre la taula els conceptes de mal objectiu i de responsabilitat subjectiva: “El mal [el divorci] és objectiu, però la culpabilitat de les persones que el cometen és disminuïda o suprimida en casos com el d’abans”, observava. Enmig de la complexitat dels límits de cada col·lectiu, el conferenciant acabava remarcant que, en la consciència de tots els seus integrants, “hi ha una total seguretat amb el que els demana Déu”.
Una hora i mitja després, Gavaldà posava fi a la seva exposició: “El Papa s’encarregarà d’anar tancant les crítiques que no para de rebre des d’alguns sectors més conservadors, i, darrere seu, l’Església farà el mateix”, assumia el prevere abans de detectar un dels símptomes que els han empès a reaccionar: “Els preocupa més cap a on anirà tot plegat i quines portes obrirà que la publicació en qüestió”, concloïa.
