Diumenge a la tarda i les línies de metro de tota Barcelona s’omplen d’estudiants d’arreu de Catalunya tornant a les seves residències per començar una nova setmana acadèmica després d’una pausa setmanal. El passat 18 de febrer, però, l’escena se sumava a la de centenars de joves que inundaven els recorreguts subterranis que porten a l’estació de Sagrada Família per presenciar una nova edició de Sent la Creu, al temple més emblemàtic de la capital catalana, i sumar-se a una nova proclama per la pau a Terra Santa.
A les portes de la basílica, just abans de començar la celebració que cada any organitza Església Jove de Barcelona, cares conegudes per acompanyar, en aquesta ocasió, el patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa. Una d’elles era la de Joan Carles de Balle, president des de fa dos mandats de la Lloctinència d’Espanya Oriental —corresponent als territoris de l’antiga Corona d’Aragó i Navarra, on s’inclou Catalunya— de l’orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. “Sabem que és un acte per als joves —reconeixia de Balle—, però no podíem deixar d’acompanyar en la pregària al nostre Gran Prior“.
Pocs minuts després, quan les 1.800 persones que omplien la basílica ocupaven els seus seients, una creu de fusta, completament blanca, era portada de punta a punta del temple, fins a l’altar, pels joves Àngel Gómez-Sala, Maria Novella i Maria Morer. Mentre això passava, un centenar de cantaires de nou corals diferents marcaven el compàs dels seus passos fent ressonar l’himne oficial de la cerimònia, creat pel jove compositor Lluís Meseguer. Aquest, elaborat durant un mes i mig, ja va ser interpretat en l’edició de l’any passat i destaca, tal com remarcava el seu autor, per adaptar en llengua catalana l’himne cristià O crux splendidior. “Tracta sobre la paradoxa de la creu: és dolça, però també amarga“, deia Meseguer.
La creu era l’element que més mirades rebia durant tota l’eucaristia, i era, fins i tot, assenyalada per Pizzaballa en la seva homilia, el moment més esperat de la tarda. El patriarca ho feia en el transcurs d’un gest espontani, girant el cos i mostrant-la a tota la basílica per referir-se a ella com el motiu que ha de conduir el conflicte a Gaza cap a una pau definitiva. A pocs metres, un diaca veneçolà de 33 anys, Nicolás Carrizales, coincidia en el missatge transmès pel cardenal italià: “Hem d’estimar Jesús fins a l’extrem, només així donarem testimoni de la fe que professem: no hi ha amor més gran que aquell que dona la vida pels seus germans”, manifestava el jove, que també és membre dels Carmelites Descalços.
En un banc pròxim a l’altar hi havia Marta Bosch, una manresana de 21 anys que acudia per primera vegada al Sent la Creu. “Vaig estar el passat mes d’agost a Terra Santa i va ser el millor pelegrinatge de la meva vida; per això, avui no he volgut perdre’m aquesta eucaristia”, admetia. Un altre jove, Àngel Pérez —músic i estudiant de psicologia— reconeixia sentir una fe capaç de trobar una resposta més nítida en celebracions com aquesta, però que “ha de poder tenir més canals per connectar-se amb l’Església“. Per la seva part, el jove capellà de l’arxidiòcesi de Barcelona, Alfons de Alarcón, tenia clar que aquesta festa, un any més, esdevenia un temps de conversió, és a dir, “un temps per detectar les ferides que Déu guarirà després”. Com ells tres, centenars de joves van compartir, de nou, el seu sentiment per la creu.
