Els activistes Llum Mascaray, Gabriela Serra i Martí Olivella van decidir el passat 16 de febrer acabar el període de vaga de fam en què es trobaven. Així ho van anunciar en un nou acte públic a l’església que hi ha al mateix edifici de l’entitat Migra Studium de Barcelona, on quinze dies abans van presentar en societat la seva decisió de viure en les seves carns aquesta forma de protesta noviolenta per la pau a Palestina i per exigir al Govern d’Espanya la fi del comerç d’armes amb Israel. Es tracta, com ells defineixen, d'”una guspira o una bola de neu” que, a curt termini, pretén continuar fent camí.
El caràcter sacrificial de l’acció ha tornat a quedar tacat per opinions i reaccions impròpies i perjudicials “a les quals no hem donat importància“, testimonia Olivella. En el seu cas, no és la primera vegada que viu una vaga de fam. “Hi ha hagut gent que no entenia aquesta decisió i, fins i tot, que ens preferia veure morts”, sentencia. A pesar d’això, ho han fet amb consciència de causa: “Com els castellers que es posen a fer castells i coneixen tots els pros i contres per fer-ho, sabem que passar pel que hem passat implica, des d’ara, viure un procés per reaprendre a assaborir els aliments“. No és una situació tan greu com la gent es pot imaginar des de l’exterior, explica Olivella.
“Això no obstant, tot ha anat bé —afegeix l’activista, de 69 anys—, com en les altres vagues de fam que he fet (de menor durada), i, malgrat algun mareig puntual que s’ha pogut pal·liar, tant elles com jo hem estat en bones mans perquè així fos en tot moment”. Es refereix al metge (Pere Ródenas) i la infermera (Laia Gómez) que els han fet controls i seguiments cada dia.
“Ells, a diferència d’altres professionals de la medicina que no entenen ni entendrien mai la nostra acció, ens han donat tot el seu suport i ens han sabut transmetre la seva professionalitat en tot moment”, recorda Olivella. “Deixar de menjar és un petit gest d’empatia amb les persones que estan sotmeses a patir fam cada dia —apunta Olivella. El nostre ha estat un petit gest dirigit a la consciència de la ciutadania, de les organitzacions polítiques”.
“La vaga de fam ha suscitat diverses reaccions personals i col·lectives a favor de la pau a Palestina”, diuen en un últim comunicat que pot llegir-se, al costat de tot el que ha donat de si aquesta vaga, al web que van crear per a l’ocasió. També s’han enviat un miler de cartes al ministre de Defensa espanyol i s’ha aconseguit que el Fons Català per al Desenvolupament redacti una moció sobre la causa per ser enviada a tots els municipis de Catalunya per ser votada. Pel que fa a la manera com ho han portat les seves famílies, agrega Olivella, va ser d’una total acceptació: “Ens coneixen bé, i saben molt bé quin peu calcem“, sosté.
Internament, assenyala, aquest gest els ha ajudat a “canalitzar” la ràbia i la impotència que arrossegaven des que va esclatar la guerra a Terra Santa; un gest, indica, que “posa en qüestió directament l’instint de supervivència” més elemental de tots —més encara si es fa des d’una “societat acomodada”, manifesta, “on pot semblar un autèntic drama saltar-se un sol àpat dels tres que acostumen a haver-hi diàriament”. El seu ha estat un format que no cataloguen de “màgic”, però que esdevé un recurs noviolent “que pot fer-se quan el vaguista vol i desitja, amb un objectiu factible i plausible, i sense cap monopoli que en regeixi les normes”, afirma Olivella.