“Una temptació molt perillosa”. Així ha qualificat el papa Francesc aquest dimecres, 14 de febrer, durant la catequesi de l’Audiència General en el dia que comença el temps de Quaresma, el vici de la mandra, fins al punt que ha advertit, “qui cau víctima d’aquest vici, és com si fos aixafat per un desig de mort: tot li disgusta; la relació amb Déu se li torna avorrida; i també els actes més sants, els que li havien escalfat el cor, ara, li semblen completament inútils”.
“El dimoni del migdia”, com també és coneguda la mandra i era descrita segles enrere, en l’actualitat “recorda molt el mal de la depressió, tant des del punt de vista psicològic com filosòfic”, ja que, “per als qui la pateixen, la vida perd el sentit, resar és avorrit, cada batalla sembla mancada de significat”. “És una mica com morir a compte”, ha resumit el Papa.
Davant d’això, Francesc ha proposat “la paciència de la fe”, l’acollida “en la meva situació tal com és, la presència de Déu” perquè “el dimoni de la mandra vol destruir precisament aquesta alegria senzilla de l’aquí i ara, aquesta sorpresa agraïda de la realitat; vol fer-te creure que tot és en va, que res té sentit, que no val la pena preocupar-se per res ni per ningú”.
“Quantes persones, en les arpes de la mandra, mogudes per una inquietud sense rostre, han abandonat sense seny el camí del bé que havien emprès! La de la mandra és una batalla decisiva, que cal guanyar costi el que costi. I és una batalla que no ha preservat ni tan sols als sants, perquè en punts dels seus diaris hi ha algunes pàgines que confessen moments tremends, de veritables nits de fe, en les quals tot semblava fosc”, ha confirmat el Papa.
“Aquests sants —ha prosseguit— ens ensenyen a travessar la nit amb paciència, acceptant la pobresa de la fe”. “La fe, turmentada per la prova de la mandra, no perd el seu valor. Al contrari, és la fe veritable, la humana fe, que, malgrat tot, malgrat les tenebres que l’enceguen, continua creient humilment”, ha finalitzat el Papa la seva catequesi.
El cardenal Simoni, “màrtir vivent” de l’Albània comunista
En les salutacions a les delegacions presents a l’Aula Pau VI, en dirigir-se als polonesos, el Papa ha recordat que les esglésies d’aquest país estan realitzant una col·lecta per a ajudar a Ucraïna. “Davant tantes guerres, no tanquem els nostres cors als necessitats, i que l’oració, el dejuni i l’almoina siguin el camí per a construir la pau”, ha assenyalat Francesc, demanant una vegada més “no oblidar a Ucraïna, Palestina i Israel, que pateixen la guerra, i intensificar l’oració per a aconseguir la pau en el món”.
Finalment, ha tingut un emotiu record per a un màrtir vivent. “Tots hem sentit o llegit les històries dels primers màrtirs, tants a l’Església, molts han estat sepultats aquí, i també avui hi ha moltíssims màrtirs, potser més que en els inicis. Molts d’ells han estat perseguits… I avui vull saludar d’un mode especial al cardenal Simoni. Ell ha viscut 28 anys en la presó comunista a Albània, una de les més cruels, i continua donant el seu testimoniatge, ara amb 95 anys, i continua treballant per a l’Església sense desanimar-se. Benvolgut germà, t’agraeixo el teu testimoniatge”, ha dit el Papa al purpurat, saludant-lo afectuosament després de l’audiència.
*Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
