D’una de les obres escrites per Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274) a París, titulada Comentari de les Sentències, en brolla un escrit magistral en què el filòsof i teòleg es pregunta què pot acceptar un pare del seu fill o, més ben dit, alterant les paraules, què pot rebre Déu de nosaltres, tal com prefereix versionar aquesta qüestió la teòloga i monja benedictina Teresa Forcades.
La pregunta reformulada per ella es tracta, de fet, del títol amb què la monja protagonitzarà la primera de les conferències prèvies a la sisena edició del Simposi d’Interioritat Compromesa, organitzat per País Conscient, una associació creada el 2021 amb la voluntat de créixer espiritualment des de la consciència. Serà aquest dimecres, a les 19:00 hores, a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona.
“Responent la pregunta que ens va plantejar Sant Tomàs —continua—, i entrant en el camp de la teologia trinitària, es pot afirmar rotundament que ha de donar-se l’existència de tres pols que estiguin en actiu perquè es constitueixi, finalment, l’amor que se cerca: en primer lloc, el pol receptiu de Déu, que seria el fill; en segon lloc, el pol donador, que seria el pare, i, en tercer i últim lloc, el pol de compartició, que seria l’Esperit Sant”.
És només quan s’originen aquests tres aspectes que, per a Forcades, ni es creen paternalismes o maternalismes (“quan només existeix l’esperit de voler donar”) ni infantilismes (“quan, en canvi, només es vol rebre”). “L’amor de Déu assumeix que l’esperit ha de comprometre’s a compartir“, assenyala.
“L’Església és mare, mestra i, també, filla”
Forcades sosté que l’Església, signe i instrument de la unió íntima amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà, és presentada com a mater et magistra (mare i mestra), “però no només ha de ser així”, hi rebla: “L’Església, com a imatge de Déu i pol donador, també és filla, és a dir, també s’ha de presentar al món com una Església que és capaç de donar i, alhora, de rebre alguna cosa per part del poble cristià“.
