La directora de cinema Sandra Reina (Barcelona, 1988) i l’equip de rodatge que la va ajudar a crear “El bus“, estrenat el març del 2023, van necessitar 29 minuts per aconseguir que el curtmetratge hagi acabat guanyant el guardó al millor film en la seva categoria als Premis Gaudí, organitzats un any més per l’Acadèmia del Cinema Català. És el temps en què els seus personatges, homes i dones interns de la presó de Brians, són enregistrats mentre exposen a cor obert dèries i pors en el trajecte que els porta a les seves llars, els divendres, i que els retorna al centre, setanta-dues hores més tard.
El curtmetratge, però, pretén anar més enllà. El règim que permet als protagonistes sortir de la presó genera dues actituds contraposades flotant en un ressentiment general: l’alegria que suposa gaudir de la llibertat (reflectida en una desimboltura constant) i la resignació per prescindir-ne. Un comportament que, tot i les condemnes de tothom, demostra per a la directora que darrere del vel que habitualment es col·loca entre la societat i els presos “hi ha, també, vides humanes reclamant contínuament les seves oportunitats“. Una visió compartida per Núria Ortín i l’entitat que dirigeix, la Fundació Obra Mercedària, raó per la qual “van involucrar-s’hi de ple des del principi”, destaca Reina.
“Quan els interns són fora de la presó, es percep que cadascun d’ells té aspiracions i neguits diferents per la manera com s’expressen”, analitza la creadora del curtmetratge, per bé que, continua, “en el fons de cada recerca personal hi ha una fe comuna”, traduïda sempre en recuperar un amor extern: “A l’altre costat, els esperen pares, mares, fills, filles i amistats de tota mena, i això els manté encesa la flama de l’amor al proïsme, es trobin on es trobin”, hi afegeix al voltant d’una tasca, la seva, gairebé antropològica.
Però arriba el diumenge i la idea que tenen de les persones del seu entorn més íntim es queda dins de l’autocar quan tornen al penal. Són uns coneixements intermitents: “El trencament que experimenten amb l’evolució natural de les coses pròpies de l’exterior —raona Reina— els provoca una manera no lineal de concebre el temps; dit d’altra forma, mentre ells viuen empresonats i van sortint puntualment al món real, les persones que han conegut fora creixen, es fan adultes i, quan arriba la situació, moren”. Aquest divendres s’assabentaran que han guanyat el Premi Gaudí i potser podran presenciar com acaben guanyant un Premi Goya, on la producció està nominada a millor curtmetratge documental.
