El prior de Montserrat, Bernat Juliol, va poder explicar aquest dilluns 5 de febrer els passos fets per l’Abadia per donar resposta als casos d’abusos sexuals a menors ocorreguts en el seu si i per informar sobre com s’està actuant per evitar que es tornin a repetir. Ho va fer en el marc de la seva compareixença davant la Comissió d’investigació sobre pederàstia en l’Església del Parlament, on va assenyalar que l’Abadia està oberta a pagar indemnitzacions sempre que ajudin a la víctima i siguin “reparacions justes”.
Aquesta afirmació va ser una resposta a la informació publicada el mateix dia per El Periòdico de Catalunya, que assegurava que Montserrat s’havia negat a pagar a indemnitzar a Miguel Hurtado, la persona que va destapar el problema dels abusos a l’Abadia a inicis de 2019. Segons el diari barceloní, Hurtado, presumpta víctima del monjo Andreu Soler a finals de la dècada de 1990, va demanar a Montserrat 150.000 euros per les seqüeles patides i el monestir, després de recórrer a la presumpció d’innocència del religiós, s’hi va negar assegurant que la responsabilitat civil havia prescrit.
“No ens hem negat mai a pagar una indemnització si això servia com a reparació a una víctima. Estem oberts a fer-ho sempre que sigui una reparació justa i que serveixi per a ajudar aquesta persona que ha sofert abusos a superar la situació”, va relatar Bernat Juliol davant la comissió. En aquest sentit, el prior també va recordar que l’única vegada que una víctima va demanar ajuda per a pagar psicòlegs l’Abadia se’n va fer càrrec. “Mai ens hem negat a ajudar”, ha dit Juliol, que es va acollir al fet que el cas Hurtado estava en el jutjat civil per a no aportar més detalls.
Segons va revelar El País el mateix dilluns, en el seu escrit d’al·legacions, Montserrat va relativitzar la gravetat de les seqüeles d’Hurtado en sostenir que “l’estrès posttraumàtic no li va impedir estudiar la carrera de medicina i que s’apliqui per a calcular la indemnització el barem dels accidents de trànsit”. Malgrat tot, la investigació encarregada per la mateixa Abadia de Montserrat l’any 2019 després que sortissin a la llum el cas d’Hurtado i els d’altres presumptes víctimes va determinar que el monjo Andreu Soler, que va morir l’any 2008, va ser un “depredador sexual” que va abusar almenys d’una dotzena de menors en activitats de lleure de l’Abadia entre 1972 i 2000.
“Hem demanat perdó, ho demanem ara i ho demanarem tantes vegades com faci falta”, va remarcar Juliol durant la seva compareixença, durant la qual va admetre que, “com a monjos”, els membres de la comunitat benedictina se senten “avergonyits” pels comportaments inadequats d’alguns dels seus membres en el passat. En aquest sentit, va subratllar que l’Abadia se suma a la política de “tolerància zero” que demana el papa Francesc i va assegurar que la prioritat de l’Abadia ha sigut sempre atendre les víctimes, conèixer la veritat sobre els fets ocorreguts en el seu si, i depurar responsabilitats tant en l’àmbit de la justícia penal com en el de la justícia canònica.
Bernat Juliol va ser l‘únic representant de l’Església catalana que va comparèixer aquest dilluns al Parlament en una sessió en la qual es van negar a assistir Clara Carbonell Morago, delegada diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables del Bisbat de Solsona i David Gómez, canceller i secretari general del Consell Diocesà pels Assumptes Econòmics del Bisbat de Vic.
Després de la negativa d’aquests dos responsables eclesiàstics catalans, qui sí que va comparèixer davant la comissió antipederàstia va ser Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. El Ghiadouni va respondre a les preguntes del grup parlamentari en relació amb els protocols de prevenció en matèria d’abusos en la comunitat islàmica i va explicar que només es coneix un sol cas d’abús a Catalunya.
