(Religión Digital) – “Hem de cuidar-nos de les ‘cadenes’ que sufoquen la nostra llibertat”. Va ser el consell que va donar aquest diumenge el Papa als fidels que l’escoltaven a la plaça de Sant Pere en la seva catequesi prèvia al res de l’àngelus. Des del balcó del palau apostòlic, Francesc va posar nom a algunes d’elles, que, en forma d’accions poden “capturar el nostre cor”.
“Penso en les modes dominants, que ens empenyen al perfeccionisme impossible, al consumisme i a l’hedonisme, que mercantilitzen les persones i desvirtuen les seves relacions. I també estan les temptacions i els condicionaments que soscaven l’autoestima, la serenitat i la capacitat de triar i estimar la vida; està la por, que fa mirar al futur amb pessimisme, i la intolerància, que sempre tira la culpa als altres; i està la idolatria del poder, que genera conflictes i recorre a les armes que maten o se serveix de la injustícia econòmica i de la manipulació del pensament”.
“Jesús allibera del poder del mal i -fixem-nos bé- mai dialoga amb el diable! Nosaltres, en canvi, deixem sovint que les seves cadenes ens estrenyin fins que ens fan massa mal, però llavors és més difícil alliberar-nos-en. Crist, no obstant això, ens recorda que amb el diable mai es negocia”.
Però, “què fer quan ens sentim temptats i oprimits?”, es va preguntar el Papa. “Invocar Jesús: invocar-lo allà, on sentim que les cadenes del mal i de la por estrenyen amb més intensitat”, va indicar, per, a continuació, formular als fidels altres preguntes que va deixar sense resposta: “Vull realment alliberar-me d’aquestes cadenes que empresonen el meu cor? I també, sé dir que “no” a les temptacions del mal, abans que s’apoderin de la meva ànima? Finalment, invoco a Jesús, li permeto que actuï en mi, que em sani per dins?”.
Pau i reconciliació a Myanmar
Després del res de l’àngelus, el Papa -que va fer lloc al seu costat a dos joves de l’Acció Catòlica que després es dirigirien als presents demanant posar fi a les guerres que assolen el planeta– va reclamar la fi dels enfrontaments a Myanmar, perquè “la pau és un camí, per la qual cosa convido totes les parts involucrades a fer passos cap al diàleg i que la guerra en aquest país aconsegueixi la meta de la reconciliació fraterna”.
En aquest sentit, va reclamar “que sigui permès l’accés de les ajudes humanitàries per a garantir el necessari a cada persona, i que el mateix passi al Pròxim Orient, a Palestina, a Israel, a tots els llocs en què es combat, i que sempre es respecti a les poblacions”.
“Penso sempre per damunt de tot en les víctimes civils causades per la guerra a Ucraïna -va prosseguir el Papa-. Si us plau, que se senti el seu crit de pau, el crit de la gent que està cansada de la violència i que vol que s’aturi la guerra, que és un desastre per als pobles i rebutja la humanitat”.
Alliberament de les religioses segrestades
“Em vaig assabentar amb alleujament de l’alliberament de les religioses i altres persones segrestades a Haití la setmana passada. Demano que siguin posades en llibertat totes les persones que estan segrestades i que s’acabi tota forma de violència, que tots ofereixin la seva pròpia aportació per al desenvolupament pacífic del país, per al qual es necessita un renovat suport de la comunitat internacional”, va afegir el Papa.
Igualment, Francesc va mostrar la seva “proximitat” a l’església de Santa Maria, a Istanbul, la capital de Turquia, que el mateix diumenge al matí, durant la missa, va patir un atac armat que ha causat un mort i diversos ferits”.
Finalment, i després de recordar als malalts de lepra, el Papa va donar la veu a una de les noies de l’Acció Catòlica de les parròquies i escoles catòliques de Roma, que el flanquejaven, i que, dirigint-se “a la ciutat, però també a tothom”, va reclamar la fi de les guerres i el seu “desig de pau”. “El món és un do de Déu, no hem de destruir-lo amb l’odi“, va assenyalar la jove, qui va assegurar que “volem estar del costat de la pau, intentant apagar, a la nostra petita manera, el foc de l’odi i de la violència”.
Les paraules del Papa en l’oració de l’Àngelus
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli d’avui ens presenta Jesús alliberant una persona posseïda per un “esperit maligne” (Mc 1,21-28), que la destrossava i la feia cridar sense parar (vv 23,26). Això és el que fa el dimoni: vol posseir per “encadenar les nostres ànimes”. I hem de cuidar-nos de les “cadenes” que sufoquen la nostra llibertat. Intentem, doncs, posar nom a algunes de les cadenes que poden capturar el nostre cor.
Penso en les addiccions, que ens fan esclaus, sempre insatisfets, i devoren energia, béns i afectes; penso en les modes dominants, que ens empenyen al perfeccionisme impossible, al consumisme i a l’hedonisme, que mercantilitzen les persones i desvirtuen les seves relacions. I també estan les temptacions i els condicionaments que soscaven l’autoestima, la serenitat i la capacitat de triar i estimar la vida; està la por, que fa mirar al futur amb pessimisme, i la intolerància, que sempre tira la culpa als altres; i està la idolatria del poder, que genera conflictes i recorre a les armes que maten o se serveix de la injustícia econòmica i de la manipulació del pensament.
Jesús va venir a alliberar-nos de totes aquestes cadenes. I avui, al desafiament del diable que li crida: “Què vols […]?, has vingut a arruïnar-nos?” (v. 24), respon: “Calla, surt d’ell!” (v. 25). Jesús allibera del poder del mal i -fixem-nos bé- mai dialoga amb el diable! Nosaltres, en canvi, deixem sovint que les seves cadenes ens estrenyin fins que ens fan massa mal, però llavors és més difícil alliberar-nos-en. Crist, no obstant això, ens recorda que amb el diable mai es negocia.
Què podem fer llavors quan ens sentim temptats i oprimits? Invocar Jesús: invocar-lo allà, on sentim que les cadenes del mal i de la por estrenyen amb més intensitat. El Senyor, amb la força del seu Esperit, vol repetir al maligne també avui: “Ves-te’n, deixa en pau aquest cor, no divideixis el món, les famílies, les nostres comunitats; deixa-les viure en pau, perquè floreixin allí els fruits del meu Esperit, no els del teu. Perquè regni entre ells l’amor, l’alegria, la mansuetud, i en lloc de la violència i els crits d’odi, hi hagi llibertat i pau, respecte i cura cap a tots”. Això és el que vol Jesús, i ens confia aquest somni de llibertat a nosaltres, a la nostra vigilància -per a no dialogar amb el diable- i a la nostra oració, que li permet sanar-nos.
Preguntem-nos llavors: vull realment alliberar-me d’aquestes cadenes que oprimeixen el meu cor? I també, sé dir que “no” a les temptacions del mal, abans que s’apoderin de la meva ànima? Finalment, invoco a Jesús, li permeto que actuï en mi, que em sani per dins?
Que la Santíssima Mare de Déu ens protegeixi del mal.
* Article publicat en col·laboració amb Religión Digital
