Ajuda a l’Església Necessitada (ACN, per les seves sigles en anglès) va llançar el passat mes de setembre la campanya per la llibertat religiosa, ‘Creure és el teu dret‘. Una iniciativa amb la qual pretén crear consciència sobre aquest dret que és violat en un terç dels països del món, com demostra l’Informe Llibertad Religiosa al Món 2023, que va ser presentat el passat dimecres 24 de gener a l’l·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. L’acte va comptar amb José María Gallardo, director d’ACN a Espanya, Cristina Coll, delegada de l’entitat a Barcelona, David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, i Kenneth Iloabuchi, capellà nigerià.
El document evidencia que el dret de creure està en risc. “Creure és el teu dret, és el nostre dret, i cadascú és lliure d’escollir la religió que desitgi, però és clar que és un dret que està en caiguda lliure i ho està perquè altres drets s’estan perdent com per exemple la llibertat de manifestació, de reunió, de pensament, d’expressió”, va dir Gallardo. La llibertat religiosa implica que estiguin garantides la resta de llibertats fonamentals en un estat de dret. Amb aquesta campanya, ACN emfatitza la protecció i defensa avui dia, d’aquest dret humà de totes les persones i per a tots els credos.
L’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), que acaba de complir setanta-cinc anys, defensa que “tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió”; aquest dret inclou la llibertat per a canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o creença individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, per l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.
Un dret que no només queda recollit en la DUDH, sinó que també està protegit per lleis. Per exemple, en la constitució espanyola. Així i tot, l’informe de 2023 indica que hi ha un context en el qual, com va descriure el director d’ACN, “diverses formes de tirania moderna pretenen suprimir la llibertat religiosa, o tracten de reduir-la a una subcultura sense dret a veu en la plaça pública, o d’utilitzar la religió com a pretext per a l’odi i la brutalitat”. És, doncs, essencial, que els seguidors de les diverses religions defensin la pau, la tolerància i el respecte de la dignitat i els drets dels altres.
La violació del dret a creure
“En aquest document, entenem la violació al dret de creure com un procés, en el qual distingim quatre etapes: intolerància, discriminació, persecució i genocidi“. Aquests panorames estan representats en un mapa de llibertat religiosa, que fa servir diversos colors per indicar la situació en la qual es troba el territori.
En vermell s’indica la fase de persecució i genocidi: “Hi ha 28 països en aquesta situació, en els quals viuen 4030 milions de persones que, en conjunt, constitueixen més de la meitat (el 51,6%) de la població mundial, 13 d’aquests països es troben a l’Àfrica, on hi ha moltes regions en les quals la situació s’ha deteriorat greument”, va subratllar Gallardo.
En la categoria taronja, que comprèn les zones on hi ha discriminació i intolerància, es troben 33 països, en els quals viuen gairebé 853 milions de persones. Finalment, una lupa com a icona, assenyala la categoria “en observació”: són els països en els quals s’han verificat nous factors que poden portar a una important degradació de la llibertat de religió.
“És essencial entendre que sigui quina sigui la situació en la qual es trobi qualsevol territori, la possibilitat que hi hagi delictes d’odi i atropellaments hi és, perquè és la manifestació de la violació de la llibertat religiosa i aquesta pot donar-se arreu, ja que és difícil que es respecti el dret fonamental a la llibertat religiosa de manera impecable”, va afirmar el director de la fundació pontifícia.
Fins i tot en els països que no estan classificats en el mapa. “A Occident, per exemple, observem el que anomenem cultura de la cancel·lació, que vol incloure en tota la població en un discurs obligatori que es pot manifestar en casos d’assetjament verbal a persones que, per motius religiosos, defensen opinions diferents… fins i tot es poden produir amenaces legals amb la pèrdua d’oportunitats laborals”, va descriure.
En resum, la llibertat religiosa es vulnera en un terç dels països del món. En 21 dels 54 països africans sofreixen nivells perillosos de persecució. 573 milions de cristians viuen en països on es viola la llibertat religiosa. “Els principals causants d’aquest dany i aquest deteriorament en el dret a creure, són el nacionalisme etnoreligiós, l’extremisme islamista i els governs autoritaris”, va indicar el director d’ACN.
Els papes parlen del dret a creure
Malgrat aquest escenari desolador, hi ha escletxes de llum. És també cert que, durant l’any 2023, s’han incrementat les iniciatives de diàleg interreligiós. “El papa Francesc i altres líders eclesiàstics de tot el món han treballat per trobar-se amb altres comunitats religioses… un altre exemple serien els líders religiosos d’Indonèsia que, a través de l’organització islàmica Nahdlatul Ulama, han incrementat el diàleg amb els seus homòlegs hindús”, va puntualitzar Gallardo. De fet, en el G20 es va crear un grup permanent sobre religió, en el qual participen comunitats religioses importants.
“Els papes —va remarcar el director— ja fa temps que parlen de la protecció d’aquest dret, Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI, i ara el papa Francesc que el gener de 2023 va expressar que la llibertat religiosa no es pot reduir a la llibertat de culte, sinó que els governs han de protegir i garantir a tothom l’oportunitat d’actuar segons la seva consciència en l’àmbit privat i públic, sempre que sigui compatible amb el bé comú”.
Un cas il·lustratiu: Nigèria
María Lozano Berdié, periodista, descriu Nigèria a l’informe Libertad religiosa 2023 com un país democràtic i amb una població de gairebé 100 milions de persones cristianes, que representaria el 50% de la població. Així i tot, els cristians que viuen a les regions del nord són minoria comparada amb les persones musulmanes i pateixen persecució, fins al punt de ser assassinats.
“Les comunitats religioses, predominantment cristianes, del nord i del cinturó mitjà s’enfronten a les conseqüències d’una violència sovint indescriptible: atrocitats comeses per grups armats, Boko Haram, Estat Islàmic-Província d’Àfrica Occidental i milícies fulani, motivats pel desig d’obtenir guanys territorials, la criminalitat, les rivalitats entre ètnies i el gihadisme islamista… i el cop final és el silenci i la passivitat dels poders polítics”, afirma Maria Lozano al text.
A la presentació del document, el P. Knenneth Iloabuchi, prevere nigerià, que es va personar no només com a sacerdot sinó com a germà d’una Església universal. “És per això —va dir a l’inici del seu discurs— que vull afegir la meva veu per demanar pels nostres germans de Nigèria, i per tots aquells que estan sent perseguits només pel fet de ser cristians i no tenen l’oportunitat d’alçar la seva veu”.
El sacerdot va explicar que la persecució no és una cosa que hagi de venir de nou als cristians, el mateix Jesús va ser perseguit. “Això em fa pensar que el senyor ens està dient que l’Església catòlica no és una casa on es descansa i a dormir, és un lloc on testimoniarem la grandesa del nostre Déu, en cap moment el senyor ens ha promès tranquil·litat”, va relatar el P. Kenneth.
El prevere també va advertir que aquell qui vulgui ser deixeble, tal com va dir Jesús, ha de prendre la creu i seguir-lo. “Per tant, la vida dels cristians catòlics, dels germans que viuen al nord de Nigèria, exemplifiquen perfectament el que ens va demanar Jesús”, va observar.
Preservar la fe enmig de la persecució
La comunitat cristiana de Nigèria estan compromesos a estimar a Déu en els bons moments i en els pitjors escenaris. “Quan ens comprometem a carregar la creu, demanem al senyor que ens doni forces no només per assumir-la, també per abraçar-la, per saber portar-la el millor possible i pel camí just, com fan ells cada dia”, va exemplificar el prevere africà.
El P. Kenneth va comentar que els cristians de Nigèria demostren que és possible mantenir-se en la fe, tot i les persecucions, les barbàries. “Hi ha qui descriu el nord de Nigèria com un gran cementiri de cristians i és que només per aquest fet no pots caminar lliurement… o entres a l’església sense saber si sortiràs viu d’allà… i si surt viu de l’església, no saps si podràs tornar a entrar”, va assenyalar.
Sobre el testimoni d’aquests fidels, el clergue nigerià va assenyalar que és “crucial” perquè són capaços de tornar a celebrar a l’Església l’endemà d’un atemptat, encara amb la sang dels seus germans al temple, perquè volen donar el missatge que els assassinats, la violència, no podran apagar la seva fe. “Ja ho va dir el papa Benet XVI, el continent Africà està produint molts màrtirs, màrtirs no reconeguts, dels que no sabem els seus noms perquè no estan escrits, però en definitiva, màrtirs perquè donen la vida per la seva fe” va concloure el mossèn.
L’amor té la darrera paraula
Per la seva banda, David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, va tancar l’acte recordant que tots els testimonis de fe que hi ha en territoris on els cristians són perseguits i assassinats, recorden allò que Jesucrist va dir: “Com a cristians som testimonis de fe, d’amor, però d’un amor que serà combatut, cosa que ens pot semblar absurda perquè l’amor més aviat hauria de ser agraït i en tot cas contagiat, l’amor és la força més gran que existeix a l’univers, però de vegades els cors cauen en el misteri del mal.” Un misteri que genera por, ignorància i violència.
En aquest moment actual sense precedents, si se sumem totes les persecucions del segle XXI, s’observa un alt grau de violència i agressivitat a escala mundial. Per a Abadías, això sembla contradictori en el temps present: “Vivim en una societat més avançada, a tots els nivells, científic, tecnològic, filosòfic, i hauríem d’avançar cap a la pau, cap a la concòrdia”.
