El monestir de Sant Jaume de Frontanyà, poble que s’inclou en una de les dotze unitats pastorals que gestiona la diòcesi de Solsona, és un del pocs temples del seu territori geogràfic que tenen a pocs metres cases construïdes i habitades (l’any passat, hi vivien 29 persones, fet que convertia la vila en la segona menys poblada).
Una d’aquestes cases és la rectoria, “una de les dues que hi ha en tot el municipi”, com afirma el seu rector, mossèn Joan Lladó, i una de les construccions, a més, que es troben en un estat de conservació més dolent. “Fins ara hi vivia de lloguer un senyor que amb prou feines se’n podia cuidar, però tenir-la tancada, de nou, suposa un greuge”, admet. Aviat, però, passarà a ser un casal social.
L’Ajuntament d’aquest petit municipi ha iniciat els tràmits, després de rebre l’aprovació del bisbat, per impulsar l’obertura d’un espai d’oci al seu interior. La intenció és que les famílies que hi viuen puguin gaudir, també, “d’un lloc on trobar-se i mantenir el contacte social”, tal com vol que esdevingui el seu rector, que compagina les poques misses que dona durant l’any a Sant Jaume de Frontanyà amb les que fa en tres esglésies més, la de Sant Julià de Cerdanyola, la de Castellà de n’Hug i la de Sant Genís de Gavarrós, a Guardiola de Berguedà.
La jubilació del propietari de l’últim restaurant que quedava en actiu a Sant Jaume de Frontanyà fins fa uns mesos ha obligat a moure fitxa el consistori, que veuria encertada aquesta proposta per revifar el lent creixement demogràfic al qual s’enfronten nuclis com aquest. Uns termes municipals que, en la majoria d’ocasions, presenten una fesomia d’habitatges disseminada en diverses hectàrees quadrades. “Pot representar un incentiu perquè hi vingui una nova família a viure i treballar —reconeix Lladó— i, per què no, per fer que els pobles petits també esdevinguin un punt d’atracció turística i econòmica més important”.
