Sant Antoni no és patró d’Alcanar, el poble del Montsià que obre les portes de Catalunya per accedir al País Valencià, perquè el títol és compartit per Sant Isidre i la Mare de Déu del Remei. Però això no és excusa perquè ni una població de gairebé 10.000 persones ni el seu rector, mossèn Emili Igual (Benicarló, 1959), visquin la festivitat del patró de la ramaderia amb la mateixa intensitat que predomina en una munió de municipis catalans, tots amb maneres diferents de recordar aquest sant i abat que va morir amb 104 anys. Aquest dissabte, a Alcanar, el volteig de les campanes a l’església de Sant Miquel escalfava els motors d’una nova comunió entre la religió i el folklore, manifestada al llarg de tot el cap de setmana.
És dissabte al matí quan, abans que les treballadores d’una floristeria local engalanin el baiard que subjectarà la imatge del sant durant unes hores, membres de la Comissió de Sant Antoni d’Alcanar i el capellà esmorzen junts i es fan la tradicional fotografia amb Sant Antoni. “Es tracta d’unes persones —destaca mossèn Igual— que tenen una gran il·lusió per mantenir les relacions entre l’Església i el poble, perdudes durant uns anys aquí, i que encomanen a tothom i, fins i tot, a mi mateix”. Segons el capellà, tots ells, de diverses edats i motivacions, actuen de manera sinodal, “en equip i escoltant-se els uns als altres”, hi afegeix. I es refereix, a continuació, a Isidre Balada i la seva filla Núria, ànimes del manteniment del Ball de Sant Antoni, la festa més participativa de la jota celebrada a les Terres de l’Ebre.
La família Balada se sent vinculada a Sant Antoni per haver-se dedicat històricament al cultiu de cítrics, un dels més predominants en aquestes terres, que comptava fa unes dècades amb la presència d’animals, a diferència d’avui dia. “Sant Antoni beneïa, cada mes de gener, mules, matxos i rucs, i això era com una protecció per a tot l’any”, ressalta Núria Balada, que observa com, a través de les fotografies en blanc i negre que conserva la seva família, han canviat els tipus d’animals que acostumen a passar per davant la imatge de l’abat per ser beneïts: “Tenim alguna [fotografia] en què es veuen noies amb conills agafats de les orelles; ara, en canvi, se’n veuen pocs, de conills, i predominen animals molt més domèstics”, subratlla.
Però el que més entusiasma Balada, la primera dona que va accedir a aquesta associació, és la preparació del ball popular que omple els carrers i les places d’Alcanar de parelles, de dissabte a diumenge; en són unes 130, de diferents edats i vestides a la manera tradicional, i ballen la jota que han après des de la infantesa amb l’acompanyament de l’Agrupació Musical Canavera. “Fa uns anys n’eren set o vuit, però, ara, l’afició s’ha revifat“, admet el rector, per al qual, al món rural, és més fàcil de mantenir les tradicions. “Ens agradaria dir el mateix de les vocacions religioses”, reconeix. En aquest sentit, a les Terres l’Ebre, com en moltes àrees diocesanes de Catalunya, hi ha capellans que han de fer missa en més d’una parròquia.
“El bisbe Sergi va venir després de prendre possessió”
El mossèn es va emocionar quan el bisbe Sergi Gordo va mencionar Alcanar durant l’homilia pronunciada durant la seva presa de possessió a la Catedral de Santa Maria de Tortosa, el passat 9 de setembre. “Feia pocs dies que havíem estat un dels territoris més castigats per un nou episodi d’aiguats, i el prelat, que volia conèixer com es vivia la situació, no va trigar a visitar el nostre poble“. Un poble, però, que es va refer d’aquells terribles embats i que, com passa també per Sant Antoni, “actua com una pinya, tal com fan molts dels altres pobles veïns”, defineix el prevere. “Potser això va ser important perquè —insisteix— el Papa ens enviés un nou bisbe quan encara hi havia [i continuen havent] diòcesis en llista d’espera”. La unitat, diu, fa la força.
