La Comunitat Palestina de Catalunya és l’associació dels palestins i les palestines residents a Catalunya i alhora, un espai de trobada amb la resta de la ciutadania catalana. Defensa els drets humans i el dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquest dissabte 20 de gener s’han convocat manifestacions simultànies a tot l’Estat sota el lema “Aturem el genocidi a Palestina”. Així, un centenar de ciutats s’han sumat a aquesta mobilització que també demana la fi al comerç d’armes i el trencament de les relacions amb Israel. Flama ha pogut parlar amb Ahmad Atawneh, membre de la comunitat palestina de Catalunya.
Com us ha afectat aquesta massacre del poble palestí?
La comunitat palestina de Catalunya viu consternada per aquests fets. Això ha fet que intensifiquem, encara més, totes les accions en què demanen trencar les relacions amb el govern d’Israel. Des del 7 d’octubre, els sectors propalestins a Catalunya estem treballant units perquè no es venguin armes a Israel i, sobretot, perquè es produeixi un alto el foc.
S’ha d’entendre que tots nosaltres vivim en la diàspora. Molts som refugiats, o nascuts de refugiats que van fugir en el moment en què Israel, l’any 1948, va crear el seu estat i va provocar la Nakba. Va ser una massacre on milions de palestins van haver de marxar. Així que, emocionalment, ens afecta. Tots tenim família a Palestina, sigui a Gaza o a Cisjordània. Vivim aquests esdeveniments amb profunda tristor, frustració i impotència. Provem de fer-nos costat els uns als altres.
Com es troba la teva família?
En concret, la meva família viu a Cisjordània, a una ciutat del sud anomenada Hebron, que és una de les que està més ocupades, hi viuen colons a dins. La situació allà també és molt complicada, s’han tancat tots els accessos a la ciutat, les carreteres principals, i així els meus familiars no poden sortir del poble on resideixen. Entre els membres de la comunitat palestina catalana, per descomptat, hi ha qui tenia família a Gaza i l’han perdut tota. A través d’ells vivim de manera esfereïdora aquest genocidi. Impressiona veure com van a les manifestacions, amb força, fins i tot havent perdut tota la seva família.
Com ha impactat aquest extermini a Gaza en els teus sentiments d’identitat i connexió amb Palestina?
Els nostres sentiments i connexió amb la identitat Palestina no han variat dels que teníem d’abans. L’ocupació ja fa molt que dura, des de 1948. Els palestins hem viscut tots aquests anys sota aquest sistema d’apartheid. Patim les conseqüències de la violència estructural, de la violència directa.
La situació actual, amb el genocidi a Gaza, només fa que enfortir el sentiment i aquesta frase que tots els palestins coneixem molt bé: “Existir és resistir”. No pararem de lluitar per aconseguir la fi de l’ocupació i la llibertat per al nostre poble. Cal que tots els palestins puguin tornar a la seva terra i puguem viure dignament i desenvolupar-nos. La nostra connexió és més forta que mai i la nostra identitat, intacta. Per nosaltres és un orgull ser palestins.
Quines creus que podrien ser solucions viables per assolir la pau a la regió?
L’única solució que veiem per acabar amb el que està passant és acabar amb l’estat sionista, amb l’ocupació i l’apartheid que és el que impedeix que els palestins puguem viure en pau. Com dic, aquest genocidi no ha començat el 7 d’octubre de 2023, sinó que va començar l’any 1948, amb la creació de l’estat d’Israel.
L’única solució és que hi hagi un estat on puguin viure els palestins de manera lliure, amb tots els drets de ciutadania garantits. A Palestina, van conviure durant molt de temps persones ben diverses, amb diferents cultures i religions. La religió no ha estat mai un problema. El problema ha nascut amb l’ocupació, amb el projecte sionista d’Israel, aprovat per Anglaterra i els països occidentals.
Com creus que la comunitat internacional podria contribuir a una solució justa i duradora?
Des de la comunitat palestina, creiem fermament que la manera d’acabar amb el sionisme és que la comunitat internacional trenqui les relacions amb l’estat d’Israel. S’han d’acabar les relacions diplomàtiques, comercials, hem de fer boicot.
Evidentment, això també comprèn les relacions militars que tenim amb la compra i venda d’armes amb Israel. És necessari aïllar l’estat d’Israel. D’aquesta manera acabarà amb les seves polítiques sionistes. Això és possible, recordem el que va passar a Sud-àfrica. Per a nosaltres també és l’única solució: boicot, desinversions i sancions. La comunitat internacional té una responsabilitat molt gran, mentre doni suport a Israel, o es mostri indecisa, anirem pel mal camí. Hem de demanar als nostres governs que s’aturin i trenquin les relacions amb Israel.
Com sents que els mitjans de comunicació representen el que està passant?
El tracte que els mitjans de comunicacions estan donant al genocidi és vergonyós. La majoria està parlant d’una guerra, o d’un conflicte que va començar Hamàs com a grup terrorista el 7 d’octubre. Això és obviar la història del poble palestí. Incloc també la televisió de Catalunya en el que estic dient.
En general, es pot veure com es dona importància al patiment dels israelians… per exemple, quan es parla d’israelians, es parla d’assassinats; i, en canvi, quan es parla de palestins, es parla de morts. La diferència ofèn i és greu perquè estem davant d’un genocidi.
Per a nosaltres és clar que els lobbies sionistes estan per tot arreu. També als mitjans de comunicació. A més a més, s’està posant el focus a Gaza i doncs, es parla de com Hamàs ha afegit tensió a l’escenari. Però a Cisjordània, què? Allà també estan passant coses molt greus i allà no hi ha Hamàs. Per tant, tots els arguments amb els quals se sustenta Israel, on queden? A Cisjordània hi ha aquest mateix sistema de control, de repressió, d’ocupació sense estar sota el poder de Hamàs. A Cisjordània també s’estan matant a nens i hi ha joves que són ostatges d’Israel. Sumen més de 300 víctimes a Cisjordània només l’any 2023. La mirada dels mitjans de comunicació a Catalunya i a Espanya és esbiaixada. Lamento aquest fet.
Com veus la possibilitat d’un diàleg constructiu entre comunitats a Catalunya?
El diàleg constructiu a Catalunya entre comunitats sempre ha existit. I existeix. No és un problema de comunitats, ni de religions, ni d’identitats o diversitat, com he dit abans. És un problema de la política sionista. De fet, aquí a Catalunya hi ha una entitat que es diu Junts en la qual treballen palestins i jueus per trencar tot aquest pensament que assenyala que el problema és de les comunitats. Com he comentat, a Palestina, cristians, musulmans, jueus havien conviscut sense problema. Hi ha molts testimonis de veïns que eren de religió i de cultura diferent i que vivien harmònicament al territori. El problema és polític, d’ocupació, de sionisme, i del projecte d’apartheid.
