“No convé que l’home estigui sol”. Aquest és el verset del Gènesi que dona títol al missatge del papa Francesc amb motiu de la XXXII Jornada Mundial del Malalt, que l’Església celebrarà el pròxim 11 de febrer. En la seva reflexió, publicada aquest cap de setmana per l’oficina de premsa de la Santa Seu, el pontífex recorda que l’ésser humà està cridat a realitzar-se plenament a partir de les relacions, de l’amistat i de l’amor mutu.
“Hem estat creats per a estar junts, no sols. I és precisament perquè aquest projecte de comunió està inscrit en el més profund del cor humà, que l’experiència de l’abandó i de la solitud ens espanta, és dolorosa i, fins i tot, inhumana”, adverteix el Papa, que en aquest sentit recorda la “terrible soledat” d’aquelles persones que, durant la crisi pandèmica de la covid-19, van haver d’afrontar la mort només assistides pel personal sanitari, però lluny dels seus éssers estimats.
Francesc també s’uneix amb dolor al patiment i la solitud d’aquells que, a causa de la guerra i les seves tràgiques conseqüències, es troben sense suport i sense assistència. “La guerra és la més terrible de les malalties socials i són les persones més fràgils les que paguen el preu més alt”, assenyala el pontífex.
No obstant això, el Papa també subratlla que “als països que gaudeixen de pau i compten amb majors recursos”, la vellesa i la malaltia es viuen sovint en solitud i, a vegades, fins i tot en l’abandó. “Aquesta trista realitat és conseqüència sobretot de la cultura de l’individualisme, que exalta el rendiment costi el que costi i conrea el mite de l’eficiència, tornant-se indiferent i fins i tot despietada quan les persones ja no tenen la força necessària per a seguir aquest ritme”, denuncia el pontífex.
En aquest punt, Francesc alerta, un cop més, de “la cultura del descart“, que porta a descartar totes aquelles vides que ja no es consideren “útils” per a la societat, com les dels no nascuts, les dels pobres o discapacitats, o les dels ancians. Una lògica que, segons adverteix el papa, també “també preval per desgràcia en determinades opcions polítiques, que no són capaces de posar en el centre la dignitat de la persona humana i les seves necessitats, i no sempre afavoreixen les estratègies i els mitjans necessaris per a garantir el dret fonamental a la salut i l’accés a les cures mèdiques a tot ésser humà”.
Per a Francesc, la principal necessitat de les persones en temps de malaltia és la de gaudir d’una “proximitat plena de compassió i de tendresa”. “Cuidar al malalt significa, abans de res, cuidar totes les seves relacions: amb Déu, amb els altres —familiars, amics, personal sanitari—, amb la creació i amb si mateix”, assegura el papa, abans de remarcar que tothom està cridat a comprometre’s per garantir que això sigui així.
A tots aquells que pateixen una malaltia, temporal o crònica, Francesc els recorda que no s’han d’avergonyir del seu desig de proximitat i tendresa i que no han de pensar mai que són una càrrega per als altres. “La condició dels malalts ens convida a tots a frenar els ritmes exasperats en els quals estem immersos i a redescobrir-nos a nosaltres mateixos”, conclou el Papa, que conclou el seu missatge assenyalant que els malalts, els fràgils i els pobres estan en el cor de l’Església i han d’estar també en el centre de la seva “atenció humana i sol·licitud pastoral”.