L’amistat i la família són les dues grans vàlvules d’escapament per desempallegar-se de l’abús escolar. “Són elements protectors i restauradors”. Això és el que creu l’especialista en violència i psiquiatra infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Mar Álvarez (València, 1973), que fa pocs mesos ha vist com la seva primera novel·la fictícia, Impopulares (Amazon Kindle, 2023), ha sigut traduïda a l’anglès.
Per la seva consulta, des de fa una dècada, han passat centenars d’infants i adolescents amb històries relacionades amb el maltractament i les pressions socials. Aquest coneixement de la realitat en aquest sector de la població va servir a l’especialista per construir el seu relat: “El llibre tracta sobre els alumnes que mai no tenen veu pròpia, sobre els que passen desapercebuts a l’aula i, per això, són víctimes directes de l’assetjament escolar”, sentencia l’experta. L’obra culmina amb una “actitud de justícia“, lluny de ser considerada com una revenja, per part dels seus protagonistes, cansats de ser l’ase dels cops contínuament a l’escola.
Oberta la porta de l’assetjament, la novel·la s’endinsa en una reflexió sobre com les xarxes socials, la diversitat cultural, la hipocresia i el menyspreu són cada dia autèntiques travessies per les quals han d’aprendre a caminar inevitablement les actuals generacions juvenils. “No tenen un full de ruta ni cap altre mapa que el dels seus entorns primaris, i això determina, per tant, com acabaran passant la primera de les partides d’aquest joc que és la vida”, admet Álvarez.
Davant d’aquesta situació, l’autora assenyala que “els nois i les noies han de tenir l’oportunitat de fer amics autèntics. En aquest sentit, cal promoure la importància de ‘perdre el temps’ en activitats amb amics, ja siguin campaments, esports, clubs juvenils, grups de teatre o parròquies”. Per això, la psiquiatra manifesta que un estil de vida “massa centrat en l’adquisició del rendiment acadèmic”, en temps com els actuals, ha menyspreat “la importància de l’amistat” que es forja especialment durant l’adolescència, assenyala, i que es converteix en un element que els éssers humans porten implícitament “tota la seva vida”. Allò que passa a les aules no és més, conclou, que el mirall de tot el que succeeix al món exterior.
