Celebrem avui sant Anton o Antoni, abat. Quan moriren els seus pares, Antoni repartí els seus béns per ajudar els pobres i inicià una vida monacal, prop de la ciutat egípcia d’Alexandria. Al seu entorn s’hi van aplegar molts monjos i ermitans que ell guiava talment un pare. L’ermità sant Pau va ser conseller seu. Quan morí als 104 anys, devia ser el 356 dC., deixà un rastre profund de sobrietat, de pregària, d’afabilitat, d’alegria… Sant Atanasi va popularitzar, per escrit, la seva vida. Les tradicions han acolorit la seva ascètica figura mitificant les temptacions que li tocà vèncer. El celebren moltes manifestacions festives i artístiques: el Bosco, Huguet, Dalí… És patró de la ramaderia i dels negociants de bestiar gros. I ja que, al desert, feia cistells per passar l’estona, també és patró dels cistellers i gitanos, sovint negociants de bestiar. Se l’invoca per curar l’herpes, el foc de sant Antoni. En aquesta diada es beneeixen animals i se sortejava -per sufragar la seva festa- un porc que, voltant pels carrers dels pobles, tothom havia alimentat. Representant-lo barbut, amb bàcul d’abat i acompanyat d’una truja, la seva imatge es venera a moltes esglésies, especialment a les rurals i a petits oratoris instal·lats a carrers dels pobles. I no oblidem que sant Antoni del porquet sempre s’escau el disset. I els sants també tenen el seu gust, puix tothom sap que sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l’ullet. I aquests dies cal abrigar-se bé, ja que per Sant Antoni fa un fred com un dimoni, tot i que per Sant Antoni abat, mitja hora per cada cap i, finalment, per Sant Antoni de gener, els cavalls van amb flors pels carrers.
També recordem
– El martiri del prevere mexicà Jenaro Sánchez Delgadillo, prevere diocesà, a Tocolatlan, Mèxic, el 1927, víctima de la persecució dels cristeros.
– El martiri del beat Pere To Rot, pare de família, pare de família, catequista a Papúa, Nova Guinea, el 1945.
