L’Opus Dei camina cap al centenari de la seva fundació reflexionant sobre el seu encaix en el món actual

cropped-fav.png
Fernando Ocáriz, prelat de l'Opus Dei, amb el papa Francesc. | Vatican Media

L’Opus Dei celebrarà el centenari de la seva fundació entre 2028 al 2030. Una efemèride que ja ha començat a preparar i en la qual els seguidors de Josemaría Escrivá de Balaguer aprofitaran per “redescobrir el fet essencial” de la seva existència, tal com ha detallat la prelatura al seu portal web.

La commemoració serà també ocasió perquè l’Obra reflexioni sobre com pot encarar els reptes que es presenten a l’Església i a la societat, tal com reconeixen els seus responsables en el document “Camí cap al centenari”, adreçat a tots els fidels i amics perquè puguin considerar conjuntament els passos a fer durant els pròxims anys.

En el procés, l’Obra tindrà presents aspectes que l’han afectat durant els últims anys arran dels decrets amb què el papa Francesc, entre 2022 i 2023, ha volgut tornar a situar l’Opus dins l’Església. Entre els més significatius, destaca el fet que l’obra fundada per Escrivá de Balaguer ha passat a dependre del Dicasteri per al clergat (abans depenia del Dicasteri per als bisbes), per la qual cosa el prelat ja no tindrà la possibilitat de ser bisbe, si bé l’actual, Fernando Ocáriz, ja no ho era. Una altra ajust important ha sigut el de modificar els cànons 295-296 relatius a les prelatures personals, que han quedat equiparades a “associacions clericals públiques de dret pontifici amb facultat d’incardinar clergues”.

Així és com l’organització que lidera Ocáriz es troba davant la tessitura d’haver de modernitzar les seves estructures per adaptar-les a les noves orientacions vaticanes en un “clima de comunió” amb el pontífex, com ha assegurat l’Obra. D’aquesta manera, l’Opus Dei adverteix en el document “Camí cap al centenari” que el seu carisma “es desplega en entorns que no són els mateixos de fa cent anys”. “Considerem així mateix els reptes actuals de l’Església —admet el text—, que fem nostres, com ara la secularització; el paper dels laics i de les famílies en l’evangelització; la dinàmica tradició-renovació; la unitat i el diàleg; les implicacions de la comunió eclesial“.

“Es tracta de comprendre millor, amb la mirada d’un fill de Déu, com és i què necessita aquest món que estimem amb passió i que volem servir: això és, descobrir tantes realitats bones que ens envolten i, alhora, tants aspectes que no s’adeqüen a la dignitat de les persones”, assenyala la prelatura.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia