En el baptisme, “un do real de vida divina”, Déu entra en les persones per purificar-ne el cor, les fa filles seves per sempre i ja no se’n va mai més. Ho ha dit el papa Francesc aquest diumenge 7 de gener, festa del Baptisme del Senyor, abans del res de l’Àngelus.
El pontífex, que una estona abans ha batejat 16 nens presents amb els seus pares, padrins i padrines a la Capella Sixtina, ha recordat la importància que cada persona sàpiga i recordi la data del seu baptisme, ja que, segons el Papa, es tracta d’un nou aniversari. “Amb el teu baptisme vas néixer a la vida de la gràcia. Donem gràcies al Senyor pel baptisme”, ha afirmat Francesc.
Després de recordar el passatge de l’Evangeli que relata el baptisme de Jesús, el Papa ha subratllat que “el nostre baptisme no és un gest simbòlic” sinó “un esdeveniment de gràcia i de comunió amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant que ens submergeix en la seva abraçada infinita i ens transmet la força del seu amor que salva”.
Durant l’al·locució posterior al res marià, Francesc ha demanat l’alliberament incondicional dels ostatges a Colòmbia, un problema protagonitzat per les Forces Armades Revolucionàries (FARC) i per l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN, per les seves sigles en castellà), grups guerrillers que històricament han utilitzat aquesta tàctica com a mitjà de finançament i pressió política.
Francesc també ha demanat un cop més continuar pregant per la pau a Ucraïna, Terra Santa i la resta de països en conflicte arreu del món. Finalment, ha manifestat la seva proximitat a la població de la República del Congo, afectada per greus inundacions durant els darrers dies, i ha expressat els seus millors desitjos als cristians d’Orient que avui celebren el Nadal.
Catequesi
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui celebrem el Baptisme del Senyor (cf. Mc 1,7-1). Aquest va tenir lloc al riu Jordà, on Joan —anomenat per això “Baptista”— realitza un ritu de purificació que expressa el compromís d’abandonar el pecat i convertir-se. El poble acudeix a batejar-se amb humilitat, amb sinceritat, i —com diu la litúrgia— “amb l’ànima i els peus nus”; Jesús també hi va, inaugurant el seu ministeri: d’aquesta manera, mostra que vol estar a prop dels pecadors, que ha vingut per ells, per tots nosaltres, que som pecadors.
I, precisament aquest dia, succeeixen alguns fets extraordinaris. Joan el Baptista diu una cosa insòlita, reconeixent públicament en Jesús, aparentment igual a tots els altres, un de “més fort” (v. 7) que ell, que “batejarà amb l’Esperit Sant” (v. 8). Després s’obren els cels, l’Esperit descendeix sobre Jesús com un colom (cf. v. 10) i des de l’alt la veu del Pare proclama: “Tu ets el meu Fill estimat: en tu em complac” (v. 11).
Tot això, d’una banda, ens revela que Jesús és el Fill de Déu; i, per una altra, ens parla del nostre baptisme, que ens ha fet també a nosaltres fills de Déu, perquè el baptisme ens fa fills de Déu. En efecte, el nostre baptisme no és un gest simbòlic, com el de Joan, sinó un do real de vida divina, eterna; un esdeveniment de gràcia i de comunió amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant que ens submergeix en la seva abraçada infinita i ens transmet la força del seu amor que salva.
En el baptisme, Déu entra en nosaltres, ens purifica, sana el nostre cor, ens fa fills seus per sempre, el seu poble, la seva família, hereus del Paradís (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n.1279). I Déu es fa íntim a nosaltres i ja no se’n va. Per això és important recordar el dia del nostre baptisme, i també conèixer la seva data. Jo us pregunto a tots vosaltres, cadascun que ho pensi: recordes la data del teu baptisme? Si no la recordes, quan tornis a casa pregunta-la per a no oblidar-la mai, perquè és un nou aniversari, perquè amb el teu baptisme vas néixer a la vida de la gràcia. Donem gràcies al Senyor pel baptisme. Donem-li gràcies també pels nostres pares, que ens van portar a la pila baptismal, per qui ens va administrar el sagrament, pel padrí, per la padrina, per la comunitat en la qual el rebem. Festejar el propi baptisme: és un nou aniversari.
I podem preguntar-nos: soc conscient de l’immens do que porto en mi pel baptisme? Reconec en la meva vida la llum de la presència de Déu, que em veu com el seu fill estimat, com la seva filla estimada?
I ara, en memòria del nostre baptisme, acollim la presència de Déu en el nostre interior. Podem fer-ho amb el senyal de la creu, que traça en nosaltres el record de la gràcia de Déu, que ens estima i desitja estar amb nosaltres. El senyal de la creu ens recorda això. Fem-la junts: en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
I no oblideu la data del baptisme, que és un aniversari. Que Maria, temple de l’Esperit, ens ajudi a celebrar i acollir les meravelles que el Senyor obra en nosaltres.
