L’església protestant de Valldoreix, ubicada en aquesta entitat municipal descentralitzada pertanyent a Sant Cugat del Vallès, ha estat aquest cap de setmana l’escenari de l’últim adeu que el protestantisme català li ha dit a Josep Monells (1934-2024) —al mateix edifici que aquest pastor i activista va fundar. Ha sigut el primer gran reconeixement pòstum a una trajectòria evangèlica que mai no va contemplar l’opció d’aturar-se malgrat el pas dels anys, tal com admetia el mateix Monells en una entrevista concedida el 2022 al programa Néixer de nou, conduït per Guillem Correa, del qual Monells va ser el primer mentor.
Després de convertir-se en un coneixedor de les primeres passes —no gens fàcils— de la fe protestant a Espanya a causa de les pressions del règim franquista, va destacar, entre altres qüestions, per ser director regional al sud d’Europa del moviment interconfessional Àgape, per fundar l’Escola Evangèlica de Barcelona, per ser un impacient defensor de l’empoderament de la dona en la religió, i, segons detalla Correa, per “ser un arquitecte de ponts, per exemple, entre l’Església evangèlica i la catòlica”.
Com creu que va influir Josep Monells en vostè i en altres pastors que van rebre la seva mentoria?
Josep Monells era un pastor inquiet i innovador quan jo era un adolescent, i va ser ell qui em va proposar de dedicar-me al ministeri cristià quan tenia disset anys. Em va ajudar a créixer en la meva fe. A mi, com a molts altres pastors, em va captivar per ser una persona avançada tenint en compte el seu temps, que tocava de peus a terra en conèixer bé el país i la seva història, i que sabia alliberar-se de tots els condicionants que no el deixaven caminar endavant. Ni a ell ni a l’Església evangèlica. Per això, va saber trobar fora tot allò que aquí ens faltava: el protestantisme català no s’entendria sense la seva petjada.
Com recorda aquells primers anys posteriors a la mort del dictador pel que fa a l’encaix de la fe evangèlica a Catalunya?
Eren temps en què determinades posicions, en una Catalunya molt tancada, amenaçaven riscos de ruptura. Ruptura amb l’entorn, amb la família, amb la resta de la societat. I el Josep, que ja havia fet activisme anteriorment a la fi del règim, coneixia com ningú les dificultats que suposava anar a contracorrent i no seguir les pautes catòliques establertes. Josep Monells mai no es va conformar amb el que ja havia aconseguit, sinó que va viure com un explorador de la vida per portar el missatge de Déu on encara no havia arribat o amb una nova manera de fer-lo arribar, fins al final dels seus dies.
Quins són els ponts que va saber construir Josep Monells?
Els ponts que va construir van ser de diàleg amb l’Església catòlica, amb el món secular, amb els mateixos evangèlics, amb altres països arreu del món, etcètera. La seva petjada va ser i continuarà sent gegantina.
Pare de set fills, Monells va fer créixer congregacions a Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Viladecans, Gavà, Barcelona o Valldoreix, però un dels seus passos més destacats va ser a l’església del carrer Verdi de la capital catalana, on va gestar la idea dels exploradors juvenils.
Va saber plantar el testimoni evangèlic en diversos punts de Catalunya, com aquests que enumera, i ho va fer comprometent-se amb l’ús del català durant els cultes i estenent un reconeixement més ampli de la dona dins la religió. A més, la del carrer Verdi ha estat sempre una església molt emblemàtica i Josep Monells, amb les seves capacitats com a divulgador del missatge de Jesús, va saber captar l’atenció de centenars d’adolescents i joves que hi acudien, preocupant-se per la seva projecció i continuïtat.
