El Dicasteri per a la Doctrina de la Fe ha emès aquest dijous 4 de gener un comunicat per ajudar a clarificar la recepció de Fiducia supplicans, la declaració publicada el passat 18 de desembre en la qual la Santa Seu obria la porta a eventuals benediccions de parelles homosexuals o divorciades.
El text, signat pel cardenal Víctor Manuel Fernández, prefecte del dicasteri, i Mons. Armando Matteo, secretari per a la sección doctrinal, convida a una “lectura completa i reposada” de la declaració per poder “comprendre millor el sentit de la proposta”. Una recomanació que el dicasteri llança després de constatar que les reaccions d’algunes conferències episcopals sobre el document posen de manifest “la necessitat d’un temps més prolongat de reflexió pastoral”.
Així, segons l’organisme de vaticà, el recel i fins i tot rebuig expressat per molts bisbes d’arreu del món “no pot interpretar-se com una oposició doctrinal”, ja que “el document és clar i clàssic sobre el matrimoni i la sexualitat”. En aquest sentit, el dicasteri recupera diverses expressions contundents de la Declaració que no ofereixen dubtes quant al fet que la doctrina tradicional de l’Església sobre el matrimoni es manté ferma, ja que no es permet cap mena dede ritu litúrgic o benedicció similar a un ritu litúrgic que pugui causar confusió”.
Atès que l’Església sempre ha considerat i considera “moralment lícites només les relacions sexuals que es viuen dins del matrimoni” i “no té potestat per a conferir la seva benedicció litúrgica” que pugui “oferir legitimitat moral” a altres unions no canòniques, el dicasteri assegura que no hi ha lloc per a “distanciar-se doctrinalment d’aquesta Declaració ni per a considerar-la herètica, contrària a la Tradició de l’Església o blasfema”.
En aquest sentit, el prefecte i el secretari de la secció doctrinal reiteren amb aquest nou comunicat que Fiducia supplicans proposa “breus i simples benediccions pastorals”, allunyades de qualsevol ritus o litúrgia, a “parelles irregulars”, remarcant que es tracta de benediccions que no aproven ni justifiquen la situació en què es troben aquestes persones.
Conscient que cada regió del món és diferent i en alguns llocs no s’adverteixen dificultats per a una aplicació immediata mentre que en uns altres veuen la necessitat de “no innovar” mentre es prenen el temps necessari per a la lectura i la interpretació”, el dicasteri recorda que l’aplicació de la declaració pot “requerir més o menys temps” en funció dels contextos locals i segons el discerniment de cada bisbe diocesà amb la seva diòcesi.
Benediccions breus i espontànies
Això no obstant, Doctrina de la Fe reitera que la novetat de Fiducia supplicans és que convida a distingir entre dues formes diferents de benediccions: “litúrgiques o ritualitzades” i “espontànies o pastorals”. Aquestes últimes, per distingir-se de les primeres, hauran de ser molt breus, “de pocs segons” i “sense ritual”. “Si s’acosten dues persones juntes a implorar-la, senzillament es demana al Senyor pau, salut i altres béns per a aquestes dues persones que la sol·liciten”, resumeix el comunicat, que afegeix que “aquesta forma de benedicció no ritualitzada, amb la simplicitat i brevetat de la seva forma, no pretén justificar alguna cosa que no és moralment acceptable”.
I per aquells que han manifestat dificultats per entendre com podrien ser aquestes benediccions, el dicasteri proposa un exemple concret: En un hipotètic gran pelegrinatge una parella de divorciats en nova unió demanen una bendicció a un sacerdot perquè no tenen feina, o un dels dos està malalt, o no tenen casa i la vida se’ls ha tornat complicada. “En aquest cas, el sacerdot pot dir una simple oració semblant a aquesta: ‘Senyor, mira a aquests fills teus, concedeix-los salut, treball, pau, ajuda mútua. Allibera’ls de tot el que contradiu el teu Evangeli i concedeix-los viure segons la teva voluntat. Amén’. I finalitza amb el signe de la creu sobre cadascun dels dos”. Una benedicció d’uns 10 o 15 segons. “Té sentit negar aquest tipus de benediccions a aquestes dues persones que la supliquen?”, pregunta el dicasteri.
El comunicat, que reconeix que potser en alguns llocs serà necessària una catequesi que ajudi a entendre que aquestes benediccions no són una ratificació de la vida que porten els qui la sol·liciten, recorda que cada bisbe en la seva diòcesi està autoritzat per Fiducia supplicans a habilitar aquest tipus de benediccions. Ho ha de fer, això sí, amb “totes les recomanacions de prudència i cura”, però en absolut està autoritzats a “proposar o habilitar benediccions que puguin assemblar-se a un ritu litúrgic”.