Després dels brutals atacs durant les festes de Nadal a Nigèria que van deixar un tràgic saldo d’almenys 160 cristians assassinats, l’any 2024 no ha començat gaire esperançador al nord i el nord-est d’aquest país atemorit per les pressions i les persecucions de bandes organitzades de delinqüents: una dotzena de persones van morir en un atac executat per presumptes membres de Boko Haram enmig d’una celebració del nou any que s’estava produint a les poblacions de Gatamarwa i Tsiha (al nord-est nigerià).
Aquest grup extremista islàmic té atemorida, també, la població catòlica de Nigèria a causa del “genocidi progressiu” que s’hi està produint, tal com ho ha assegurat monsenyor Wilfred Chikpa, bisbe de Makurdi, en unes declaracions que han estat recollides per la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada. Els segrestos de sacerdots i de seminaristes es multipliquen setmana rere setmana i la islamització s’està imposant a marxes forçades, assegura aquest prelat, i això passa sobretot a Maiduguri, la ciutat més gran de l’estat de Borno, al nord-est del país, i considerada com el bressol dels grups criminals que hi operen.
És precisament en aquest indret on es troba el Centre d’Atenció al Trauma, cofinançat per Ajuda a l’Església Necessitada, els responsables del qual es dediquen a atendre persones que són víctimes de la violència desmesurada que hi existeix (durant els últims quatre anys, n’han atès unes 2.000). “La gent ens arriba destrossada, buscant consol i atenció espiritual”, sosté el pare Joseph Bature Fidelis, el seu director, segons el qual “la veritable pau arriba quan es cura el trauma de les persones que viuen profundament ferides”.
Un dels casos més preocupants que acull el centre és el de Janada Marcus, una jove que va ser segrestada en diverses ocasions per Boko Haram i va ser obligada durant una setmana a viure episodis de tortura emocional i física de tota mena. La seva mare va ser qui va decidir fer el pas perquè hi ingressés i, després de mig any de teràpia i orientació, Marcus es va poder recuperar, per bé que el seu record és difícil d’esborrar. “Ara estic molt feliç i la meva fe s’ha fet més forta. Ho donaré tot per acabar la meva carrera universitària i convertir-me en algú important per a la societat”, relata aquesta jove, una víctima més d’un sistema cada vegada més inhumà.
