Feia mesos que el pla d’ajuda del Programa Mundial d’Aliments (WFP, per les seves sigles en anglès) alertava que la manca de fons obligaria a interrompre les ajudes que oferia a Síria. L’advertència s’ha fet realitat amb l’inici del 2024 i, des del passat 1 de gener, aquesta agència de l’ONU encarregada de l’assistència alimentària en el món ha cancel·lat la seva ajuda a la població d’aquest país del Pròxim Orient que s’apropa al seu tretzè any de guerra i que fa onze mesos va patir un devastador terratrèmol en la seva frontera amb Turquia que va comprometre encara més la delicada situació de la població.
Més de cinc milions de persones depenien del lliurament d’aliments i articles de primera necessitat que rebien mensualment per part de l’organisme, que ha hagut de prendre aquesta dràstica decisió en veure com, durant els darrers anys, la pandèmia de covid, la guerra d’Ucraïna i, més recentment, la invasió militar d’Israel a Gaza, on, segons WFP una de cada quatre persones passa fam extrema, han acabat amb el pressupost disponible.
“És una decisió terrible i injusta”, ha assegurat monsenyor Jacques Mourad, arquebisbe d’Homs, tercera ciutat més gran de Síria. En declaracions als mitjans vaticans, el prelat ha advertit que el poble sirià està “condemnat a morir sense poder dir res”. “I per què? Quina culpa té el poble?”, ha lamentat Mourad.
Conscient del patiment que Síria ha suportat durant tots aquests anys a causa d’una guerra que ha provocat gairebé 7 milions de desplaçats interns i que sembla no tenir aturador, l’arquebisbe ha assegurat que la supressió de l’ajuda per part del Programa Mundial d’Aliments situa la població siriana en la més “absoluta desesperació”. “Aquesta decisió ha sigut pressa per apagar tota llum que pogués romandre encesa gràcies a la nostra fe i la nostra esperança. En aquesta situació estem veritablement acabats”, ha remarcat.
“Com pot viure el poble sirià?”
Durant els darrers anys, han sigut les organitzacions no governamentals i l’Església catòlica les que han fet costat al poble sirià en tots els sentits. Ara, davant la interrupció de l’ajuda humanitària, que arribava a gairebé dos terços de la població, ni l’Església ni les diferents oenagés tindran capacitat per poder cobrir totes les necessitats del poble, com ha assegurat Mourad.
“A més —ha afegit—, fer arribar diners a Síria és impossible a causa de les sancions imposades pels Estats Units i l’ONU, així que, com ho fem? Com pot viure el poble sirià? Ja hi ha moltes famílies que mengen només un cop al dia. Hem oblidat el que és la calefacció, perquè no podem comprar gasoil ni llenya, hem oblidat el que és l’aigua calenta, hem oblidat el que és una societat. I vivim en una foscor total, les ciutats de Síria estan sense llum, per descomptat els barris rics amb només el 5% de la població no són representatius de la situació del poble sirià”.
Monsenyor Mourad, que l’any 2015 va ser segrestat a Síria durant cinc mesos pel Daesh, ha advertit que l’única solució és que la UE adopti una “posició clara”, dictada per “una sensibilitat humana i sincera” per evitar les tràgiques conseqüències que podria tenir sobre la població del país la supressió de l’ajuda humanitària, que durant els darrers mesos havia estat progressivament reduïda. “Per què es vol fer morir a aquest poble?”, ha conclòs l’arquebisbe.
Segons el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, Síria té el sisè nombre més alt de persones amb inseguretat alimentària en el món. L’organisme estima que 12,1 milions de sirians, més de la meitat de la població, pateixen inseguretat alimentària. Altres 2,9 milions de persones corren el risc de patir-la. A més, la nutrició s’està deteriorant a mesura que augmenten les taxes de retard en el creixement i desnutrició en algunes parts del país.
