La primera setmana del 2024 serà recordada tristament per la comunitat claretiana i per tots els amants de la Bíblia. Durant la matinada d’aquest 3 de gener moria el pare missioner i biblista Jaume Sidera i Plana, nascut el 20 d’octubre de 1929 a la població de la Cellera de Ter, a la comarca de la Selva. Els seus 94 anys van donar per molt, com ara la seva participació, amb 49 anys, en la publicació en català del Nou Testament al costat d’altres noms com ara Pere Franquesa (1922-2007) i Ramon Caralt (1939-2020).
La seva empremta intel·lectual va influir enormement en el pensament i l’enamorament per la història de les llengües clàssiques que sempre ha tingut Joan Ferrer (Calella, 1960), professor d’Estudis Hebreus de la Universitat de Girona, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i president de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la qual Sidera va ser membre. A pesar dels 31 anys de diferència entre ells, la seva relació d’amistat va néixer mentre s’estava coent la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), publicada el 1993.
Quan el pare Sidera va complir noranta anys, vostè va glossar-ne la figura al butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya reproduint una carta que ell mateix va enviar al pare Joseph Anton Eichenseer (1924-2008), un teòleg i monjo benedictí que va ser defensor de la llatinitat, com Sidera.
Exacte! Jaume Sidera avisava Eichenseer de la mort del pare Josep Maria Mir i Tristany (1912-2000), en haver estat durant uns anys el seu secretari personal. Hem de pensar que el pare Mir va ser considerat en la seva època com un dels millors llatinistes que hi havia al món. Per exemple, quan a Roma calia fer una inscripció en llatí esculpida damunt d’una pedra, demanaven a Mir i Tristany que ho revisés prèviament.
Després d’estudiar teologia i de ser ordenat, el pare Sidera ja va començar a destacar per treballar la llengua llatina arribant a unes profunditats que ja eren comunes en la trajectòria d’altres claretians, oi?
Van mantenir una tradició de coneixement del llatí totalment admirable i, fruit d’això, tenim l’existència de revistes com ara Palaestra Latina, una revista juvenil, a l’estil de Cavall Fort, que volia estimular els nois i les noies que estudiaven secundària per conèixer aquesta llengua. Allà ja hi era el pare Sidera, que posteriorment va estar-se tres anys a Barcelona, on va estudiar la llicenciatura en filologia clàssica, a la Universitat de Barcelona. Així i tot, el llatí ja era una llengua que ell coneixia molt bé des que era jove.
En aquest ambient, el pare Josep Maria Nolla va tenir la idea de fer una traducció més assequible del Nou Testament perquè les que hi havia eren massa cares. I Sidera, de nou, també hi intervé, oi?
Així és. D’aquesta manera, s’hi va posar i va rebre el suport de Pere Franquesa, en la part exegètica, i de Ramon Caralt, en l’aspecte lingüístic, sense oblidar-me de l’ajut constant del pare Ignasi Ricart. La traducció del Nou Testament de Jaume Sidera és una obra excel·lent que vol acostar el sentit del text al públic català. La llengua catalana que hi utilitza és magnífica, vivaç, d’una bellesa i simplicitat singulars. Més endavant, va traduir també una bona part dels llibres grecs de l’Antic Testament per a la Bíblia Catalana Interconfessional. Fins i tot, el famós diccionari il·lustrat de llatí, amb el títol de Vox i que han fet servir tantíssimes generacions d’estudiants, té la seva empremta. Era un savi de debò i un gran cristià!
¿Per què creu que Jaume Sidera va decidir publicar una carta a l’Agència Flama adreçada al bisbe de Barbastre-Montsó criticant les gestions fetes per apropiar-se “de béns que no eren seus”, en relació amb les obres d’art religioses que el Museu Diocesà de Lleida va entregar a la diòcesi aragonesa?
Ell estava molt disgustat amb el que havia passat perquè considerava que allò era un robatori legal. Sidera creia fermament que aquest bisbe estava actuant d’una manera molt poc cristiana (això és el pitjor que es pot dir d’un bisbe!) i mogut per l’extrema dreta espanyola que hi havia a l’Aragó. Des de Lleida, la seva va ser l’única veu lúcida que va dir la veritat davant dels abusos d’aquests individus emparats pel govern civil.
El funeral de Jaume Sidera tindrà lloc el 5 de gener a les 11:00 hores a la parròquia Sant Antoni Maria Claret de Lleida.
