El cardenal Pizzaballa insta els cristians de Terra Santa a superar les fronteres ètniques i religioses

cropped-fav.png
El cardenal Pizzaballa, el passat 1 de gener. | Patriarcat Llatí de Jerusalem

“Buscar la veritat, assumir la responsabilitat dels mals i perjudicis soferts o comesos, mai es dona per descomptat i requereix un gran esforç”. Així es va expressar el patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, a la Procatedral de Jerusalem el passat 1 de gener durant la celebració de la Missa per la solemnitat de Maria Mare de Déu i la Jornada Mundial per la Pau.

En una eucaristia concelebrada amb el cardenal Fernando Filoni, Gran Mestre de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, diversos bisbes i sacerdots i en presència del cònsol italià i diferents religioses i consagrades, Pizzaballa va reflexionar sobre les difícils circumstàncies a les quals s’enfronta l’Església en una Terra Santa marcada per una violència que, des del passat 7 d’octubre, ha provocat l’assassinat d’un miler d’israelians i més de 20.000 palestins.

“La nostra fe es manté, mentre aixequem les mans cap a Nostra Senyora, i Mare, la Mare de Déu, demanant la seva intercessió i compassió pels seus fills”, va dir el patriarca durant la seva homilia. Pizzaballa va recordar que, des del començament de la història, fins al moment actual, l’ésser humà s’ha enfrontat amb la decisió de com relacionar-se amb l’altre, com i sobre què construir la seva existència. “Per desgràcia sovint reconeixem que al centre de l’existència hi ha la llei de Déu que no es pot trobar“, va lamentar Pizzaballa. “Sense Déu —va afegir—, o pitjor encara, quan Déu està acostumat a justificar les eleccions de poder de qualsevol mena, el món està fàcilment a mercè d’aquells que volen dividir i destruir”.

Així, el purpurat italià va advertir que la veritable pau comença amb el penediment el retorn a Déu: “La pau real, construïda sobre un desig sincer de trobada, acollida i fraternitat, requereix un camí de conversió. En primer lloc, implica canviar la nostra manera de pensar, alliberar el cor de l’esperit de violència, conquesta i venjança. Tots necessitem penedir-nos, purificar la nostra visió dels esdeveniments de la vida, construir una cultura de bellesa”, va reflexionar el patriarca, abans d’assegurar que no hi pot haver pau si les persones no estan realment preparades per “acollir la presència Déu en les seves vides” i si no senten “la necessitat de demanar, dia rere dia, el seu perdó”.

“Una veritat que no estigui il·luminada pel desig de perdó —va continuar el purpurat— corre el risc de convertir-se en recriminació, ocasió d’enfrontament i solitud”. Conscient de l’extrema gravetat del context actual a Terra Santa, el patriarca va advertir que la principal vocació i missió de la petita comunitat cristiana en aquella regió és “acariciar el desig de trobada, conrear la llibertat en el respecte de tots, superar les fronteres ètniques, religioses i identitàries que, encara que no estan escrites, sí que estan rígidament inscrites en la consciència d’aquests pobles nostres”.

En una situació de conflicte gairebé permanent, on la religió, la política i la identitat nacional es barregen constantment, Pizzaballa va advertir que les narratives oposades alimenten la sospita mútua i la desconfiança entre els habitants d’aquesta convulsa regió, de la mateixa manera que conreen en la consciència de molts “l’esperit de conquesta, la violència i el menyspreu pels quals són diferents d’un mateix”. Per al patriarca, la solució no implica anul·lar les filiacions de cadascú, que són, va dir, “bones i necessàries” a més d’una “base sòlida sobre la qual construir una vida comuna”. “No cal fer d’elles meres fortaleses inexpugnables, baluards inaccessibles, guarnicions que cal defensar”, va recalcar.

“El cristianisme —va finalitzar Pizzaballa— està marcat per les nostres opcions de reconciliació, diàleg, servei, proximitat i pau. No per la nostra força, possessió o prestigi. Per a nosaltres, cristians, l’altre no és un rival; és un germà. Nosaltres, amb Crist, som per a tots”.

“L’Església, instrument de pau”

Durant la celebració, el cardenal Filoni va compartir algunes reflexions sobre la pau, a la qual es va referir com a “do de Déu” i “bé fonamental” que tots estan cridats a buscar i defensar “amb valentia”. “No podem resignar-nos a la violència”, va dir Filoni, assegurant a tots els fidels presents en la missa “la solidaritat i la proximitat” dels cavallers i dames del Sant Sepulcre que, amb les seves oracions, li acompanyen en aquest pelegrinatge de pau.

El cardenal també va mostrar l’afecte i la preocupació amb què l’Orde del Sant Sepulcre segueix els “dramàtics esdeveniments” que colpegen els pobles d’Israel i Palestina. “És tota la població la que està sofrint indicibles tribulacions”, va assegurar. En aquest punt, l’italià va remarcar que l’Església vol ser “instrument de pau i comprensió mútua”, al mateix temps que “convida a tots, a través de les sentides crides del Papa Francesc i dels bisbes de tot el món, a desistir de la violència, a desitjar i buscar el camí de la convivència respectuosa per a tots els que habiten aquesta Terra en la qual es va originar la Revelació de Déu per a jueus, cristians i musulmans. L’odi no pertany a Déu“, va remarcar el Gran Maestre.

Durant el pelegrinatge, que va portar a Terra Santa els representants de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem entre el 28 desembre i el 3 de gener, Filoni va lliurar una donació com a “gest concret de suport” al patriarcat Llatí de Jerusalem, realitat eclesial a la qual l’Ordre està cridada a acudir en la seva ajuda estatutària.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia