Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és dels qui pensen que per saber transmetre el llegat cultural del país cal conèixer-lo i estimar-lo. Per això, en època nadalenca no falten mai a casa seva tradicions com el pessebre, fer cagar el tió la nit de Nadal amb els nets, les llargues cantades de nadales, la Missa del Gall i els dinars de Nadal, Sant Esteve i Reis. “Són dies —assegura— sobris en les decoracions, però rics en vivències familiars”.
Com integra l’oració i la reflexió espiritual en les seves celebracions nadalenques?
La Missa del Gall o del mateix dia de Nadal (depèn de l’any), són bons moments per a la reflexió. Però veure la família com creix, estar-hi atents, acompanyar-la en aquest creixement, també en té molta, de profunditat espiritual. No sabria deslligar l’espiritualitat de la mateixa vida de cada dia. Desitjar un bon dia o una bona nit, què és sinó una actitud espiritual?
Quin aspecte de la història del naixement de Jesús l’inspira més?
Sobretot m’inspiren les interpretacions poètiques de Nadal, de Salvat-Papasseit a Sagarra, Foix, Maragall i tants d’altres. L’accent en allò que ara se’n diu “vulnerabilitat”, però sense atribuir-li cap perspectiva condescendent ni victimista sinó tot el contrari, com a expressió de potència, de força, d’humanitat, gairebé com una expressió revolucionària en relació amb el poder, em semblen dignes de consideració.
Com troba equilibri entre les festivitats seculars i el veritable significat religiós del Nadal?
Més que equilibri, hi ha tensió, cosa que no em sembla pas negatiu. Les exclamacions pels excessos consumistes, em semblen tòpiques sinó hipòcrites i tot. La festa sempre ha estat, és i serà excés. Qui no voldria ser el més generós possible amb la família, els amics o els qui ho necessiten? I sí, en molts casos hi ha pèrdua de la dimensió cristiana, cosa pròpia d’una societat diversa, però no necessàriament d’un significat que transcendeix la dimensió més material de la festa. En qualsevol cas, la tensió dins de la mateixa festa ajuda a distingir una cosa de l’altra.
Té alguna tradició especial de servei o caritat durant la temporada nadalenca?
“Que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra”.
Quina és la seva cançó o himne nadalenc favorit?
Qualsevol nadala tradicional catalana. I tots els himnes de la tradició anglesa. A casa som molt de cant coral —hi havíem cantat— i passem tota la temporada, des de l’inici d’Advent, escoltant cant coral. També m’agrada, especialment, Britten: la cantata Saint Nicolas i la Ceremony of Carols. I cada any tornem a veure l’emissió de la BBC —en tinc el vídeo— del tradicional Carols from King —del King College de Cambridge— de 1993, en què vaig tenir la fortuna de ser present al final d’una estada de recerca en aquella universitat.
Com porta l’estrès i les expectatives comercials durant la temporada nadalenca des d’una perspectiva cristiana?
Amb serenitat. Miro d’esquivar els excessos publicitaris, sobretot televisius, però per deformació professional, també m’interessa observar el llenguatge dels anuncis per mirar d’entendre quina mena de societat tenim. Per tant, no els miro des d’una perspectiva cristiana, sinó sociològica.
