Bon diumenge del Baptisme del Senyor, darrere de les celebracions nadalenques. El Baptisme de Jesús ens convida a celebrar i agrair, com hem anat celebrant aquests dies de Nadal, que el Fill estimat del Pare s’ha immergit a la nostra pobra realitat humana per tal que, nosaltres, ens anem omplint i immergint de la seva realitat divina.
També es recorda avui sant Ramon de Penyafort. Nascut a Penyafort (Vilafranca del Penedès, c. 1185), format a Barcelona i Bolonya, ingressà als predicadors i esdevingué gran jurista. Gregori IX el nomenà penitencier papal i li confià la compilació de les Decretals. De gran talent, ple de qualitats evangèliques, fou tercer general dels dominicans i en redactà les constitucions. Dur amb els albigesos, establí camins de diàleg amb jueus (relacionant-se amb el gironí Bonastruc de Porta) i musulmans, engrescant sant Tomàs d’Aquino a escriure la Summa contra gentils i sintonitzant amb el beat Ramon Llull. Mestre de confessors i conseller de bisbes i abats, era conseller de Jaume I i es considera fundador de l’ordre de la Mercè amb sant Pere Nolasc. Morí a Santa Caterina de Barcelona (enmig de la plaça de Sant Jaume) el 6 de gener del 1275 envoltat d’una gran veneració. Vestit de dominicà, amb una clau (la de penitencier), el llibre de les decretals o amb una ploma, el Beat Angèlic, Rafael, Pau Costa i, més actualment, J.M. Sert, Àlvar Suñol, Montserrat Gudiol han immortalitzat la figura d’aquest català universal sepultat a la catedral de Barcelona. Juristes, advocats i estudiants de dret el tenen per patró. Es pot considerar patró dels windsurfistes pel miraculós viatge fet amb una fusta, bordó i capa, des de Mallorca fins a Barcelona, escapant d’en Jaume I. El seu culte va popularitzar-se en ocasió de la canonització (1601).
Altres sants que es commemoren avui són:
Els sants Julià i Basilisa, matrimoni, monjos i màrtirs (Tebaida, s. IV). Julià era d’Antinòpolis d’Egipte i va retirar-se a un monestir i va donar testimoni de l’Evangeli com a màrtir, allà pel segle quart. Posteriorment, s’associà al culte de santa Basilisa i s’utilitzà la narració de la vida d’aquests sants per defensar la virginitat. Sant Julià era molt venerat a l’església oriental, amb basíliques dedicades a Antioquia i Constantinoble, i sant Joan Crisòstom va dedicar-li un comentari. El culte d’aquests sants també es propagà a l’església visigòtica des d’on passà a l’església franca, com testimonien Fortunat i sant Gregori de Tours. I no oblidem que per Sant Julià creix el dia a pas de ca, però també que el fred de sant Julià cuida a matar.
El beat Mateu de Guimerà, bisbe franciscà d’Agrigent (+ 1450).
El martiri del beat Eduard Waterson, a Anglaterra el 1593, amb Isabel I.
El martiri del beat Ambros Fernandes, jesuïta, a Suzuta, Japó, el 1620.
El martiri de sant Josep Tuân, pare de família, a An Bai, Tonkín, el 1862.
